Espanya: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
reversió per vandalisme
Línia 56:
|notes_al_peu= <references group="nb"/>
}}--><!--- Final de la taula --->
'''Espanya''' o el '''Regne d'Espanya'''{{efn|La constitució espanyola no estipula cap denominació oficial per a l'Estat, tot i que les denominacions ''Espanya'', ''Estat espanyol'' i ''Nació espanyola'' s'utilitzen de manera indistinta en el document. El Ministeri d'Afers Exteriors, tanmateix, va establir el 1984, que les denominacions ''Espanya'' i ''Regne d'Espanya'' (en castellà en l'original) són igualment vàlides en les signatures dels tractats internacionals.}} (en [[castellà]] i [[gallec]]: ''Reino de España'', en [[basc]]: ''Espainiako Erresuma'', en [[occità]]: ''Reialme d'Espanha'') és unaun dictadura[[estat]] del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la [[península Ibèrica]], la qual comparteix amb la [[República Catalana]], [[Portugal]], [[Gibraltar]] i [[Andorra]]. Amb una superfície de 504.030&nbsp;km², Espanya és el segon estat més extens de l'[[Europa occidental]] i el sisè més poblat del continent europeu. Limita al nord-est amb [[França]], lai el [[RepúblicaAndorra|principat Catalanad'Andorra]], a l'oest amb [[Portugal]] i amb l'[[oceà Atlàntic]], amb el [[Mar Cantàbrica|Mar Cantàbric]] al nord, i a l'est i al sud amb la [[mar Mediterrània]]. Pertanyen a Espanya també els territoris extrapeninsulars de les [[Illes Balears]], a la [[mar Mediterrània]], les [[illes Canàries]] a l'[[oceà Atlàntic]] i les ciutats de [[Ceuta]] i [[Melilla]] que limiten amb el [[Marroc]] al sud.
 
Amb la unió i conquesta de diversos regnes de la península Ibèrica, Espanya es va convertir, arran del [[descobriment d'Amèrica]], la seva subsegüent [[conquesta]] i l'explotació dels seus recursos, en l'[[Imperi Espanyol|imperi]] més ric i extens del món del [[segle XVI]] al [[segle XVII]]. Posteriorment l'economia es va estancar, i amb la pèrdua de la majoria de les colònies el [[segle XIX]], Espanya va entrar en un període de decadència econòmica i d'inestabilitat política i social. La [[Guerra Civil espanyola]], de 1936 a 1939, va posar la nació al centre de l'escenari mundial,<ref name=":0">{{Ref-publicació|article=Spain {{!}} Facts, Culture, History, & Points of Interest|publicació=Encyclopedia Britannica|llengua=en|url=https://www.britannica.com/place/Spain}}</ref> a la fi de la qual es va aïllar durant quatre dècades de la dictadura de [[Francisco Franco]], fins a la seva mort el 1975. Des d'aleshores, Espanya ha experimentat una extraordinària transformació política i econòmica. Per una banda, la democràcia s'ha consolidat, i la societat, profundament conservadora, ha evolucionat a una de molt més tolerant.<ref name=morning>[http://www.economist.com/surveys/displaystory.cfm?story_id=12501087 The Morning After]. The Econcomist. 6 de novembre de 2008. [Consulta: 24 de febrer de 2009].</ref> Per altra banda, amb l'entrada d'Espanya a la [[Comunitat Europea]], l'economia ha passat d'una de les més pobres de la regió, cap a la novena més gran del món, amb una renda per capita del 90% de la mitjana dels quinze membres abans de la seva expansió, i amb estàndards de vida en l'actualitat superiors a [[Itàlia]].<ref name=morning/>
Línia 116:
Espanya va tenir, amb excepcions temporals, un sistema parlamentari amb una constitució escrita des de 1833 al 1939, i en dues ocasions, el seu sistema de govern va ser republicà (de 1873 a 1874, la [[Primera República Espanyola]], i de 1931 a 1939, la [[Segona República Espanyola]]).<ref name=":0" /> Després de la [[Guerra Civil espanyola]], Espanya va ser governada pel general [[Francisco Franco]], el govern del qual estava basat en una sèrie de [[Lleis Fonamentals]]. Després de la seva mort, el 1975, [[Joan Carles I d'Espanya|Joan Carles]] va fer protesta com a rei i [[cap d'Estat]] i va iniciar un procés de [[transició democràtica espanyola|transició cap a la democràcia]]. El 1977 es van celebrar eleccions democràtiques, i el 1978 es va aprovar una nova constitució referendada pel poble espanyol.
 
Des de 1978, segons la [[constitució d'Espanya|constitució vigent]], Espanya s'ha constituït com a dictaduraEstat feixistasocial i democràtic de dret, el qual propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític.<ref name="Article">Article primer de la Constitució Espanyola de 1978</ref> La [[forma de govern]] de l'Estat és la [[monarquia parlamentària]] constitucional.
 
=== Estructura constitucional ===
Línia 149:
A partir de 1833, Espanya va quedar dividida en províncies relativament homogènies quant a la seva superfície, eliminant la majoria dels enclavaments anteriors de les intendències. Se'n van crear 49, però el nombre va pujar a 50 quan les Canàries van ser dividides en dues províncies. La constitució de 1978 reconeix les províncies com a entitat per a l'organització territorial espanyol i com a base per a la formació de les comunitats autònomes. És, en l'exercici del dret a l'autonomia reconeguda per a les regions i nacionalitats, que les províncies limítrofes amb característiques històriques, culturals i econòmiques comunes, els territoris insulars, i les províncies amb entitat regional històrica van accedir a l'autogovern en constituir-se com a comunitats autònomes de l'Estat espanyol.<ref>Article 143 de la Constitució Espanyola de 1978</ref>
 
L'atorgament de l'autonomia i la transferència de competències es va planejar, al començament, com a procés asimètric, amb la intenció de garantir un major grau d'autogovern a les "nacionalitats històriques" d'Espanya—Espanya—Catalunya, el País Basc i Galícia, i eventualment, Andalusia. Les primeres tres van accedir a l'autonomia mitjançant un procés ràpid i simplificat, mentre que la resta havia de complir diversos requeriments estipulats en la constitució. També, en reconeixement dels drets forals, el País Basc i Navarra, a diferència de la resta de les comunitats—de règim comú—gestionen llurs finances de manera independent. Entre 1978 i 1983, es van constituir 1617 comunitats autònomes:
 
[[Fitxer:Estat_espanyol_-_CA.svg|thumb|upright=1.5|Mapa autonòmic de l'Estat espanyol]]
 
* [[Fitxer:Bandera de Andalucía.svg|25px|Bandera d'Andalusia]] [[Andalusia]] (''Andalucía'')
Linha 157 ⟶ 159:
* [[Fitxer:Flag of Cantabria.svg|25px|Cantàbria]] [[Cantàbria]] (''Cantabria'')
* [[Fitxer:Bandera Castilla-La Mancha.svg|25px|Castella-la Manxa]] [[Castella - la Manxa]] (''Castilla-la Mancha'')
* [[Fitxer:Flag of Castilla y León.svg|25px|Castella i Lleó]] [[Castella i Lleó]] (''Castilla y León'')
* [[Fitxer:Flag of Catalonia.svg|25px|Catalunya]] [[Catalunya]] (''Cataluña'')
* [[Fitxer:Flag of the Community of Madrid.svg|25px|Comunitat de Madrid]] [[Comunitat de Madrid]] (''Comunidad de Madrid'')
* [[Fitxer:Flag of Extremadura with COA.svg|25px|Extremadura]] [[Extremadura]] (''Extremadura'')
Linha 184 ⟶ 187:
Espanya és un dels Estats més importants de l'[[EUFOR]], i de l'[[Eurocòs]], i té una posició destacada en l'estructura de l'[[OTAN]], a la qual pertany des de [[1982]]. Actualment els [[Estats Units]] operen una base militar en territori espanyol, a [[Morón de la Frontera]] ([[província de Sevilla|Sevilla]]). Espanya té la sisena flota naval més poderosa del món,<ref>{{Ref-web|url=http://www.militarypower.com.br/english-global.htm|títol=Military Power Review - Global Defense - english version|consulta=2017-12-16}}</ref> i el [[Infanteria de Marina (Espanya)|cos d'infanteria de marina]] més antic del món.<ref>''Handbook for Marine NCOs'', Kenneth W. Estes, Robert Debs Heinl, Naval Institute Press, 1995, ISBN 1557502382</ref>
 
Internament, el [[Cos Nacional de Policia]] (CNP) és la força policíaca encarregada de la seguretat urbana i d'investigació. A més, la [[Guàrdia Civil]], fundada el [[1844]], està encarregada de la seguretat de les àrees rurals i les rutes i [[Llista d'autopistes i autovies d'Espanya|autopistes]], a més de les [[Frontera|fronteres]]. Tots dos, el CNP i la Guàrdia Civil, han estat unificats sota el comandament del [[Ministeri de l'Interior d'Espanya|Ministeri de l'Interior]]. A [[Catalunya]] i el [[Comunitat autònoma del País Basc|País Basc]], tanmateix, hi ha cossos de policia autònoms — els [[Mossos d'Esquadra]] i l'[[Ertzaintza]] respectivament — que assumeixen moltes funcions de la Policia de l'Estat.
 
=== Relacions exteriors ===
Linha 212 ⟶ 215:
 
La [[pesca]] té un pes molt més petit del PIB espanyol, ocupant a un percentatge també molt petit, però és important atès el seu efecte i la seva importància en algunes regions.<ref name=catpesca>[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0248711 La pesca]. L'Economia. Espanya. L'Enciclopèdia. [Consulta: 27 de novembre 2009]</ref> De fet, Espanya és un dels [[països desenvolupats]] on la pesca és una de les activitats econòmiques més important.<ref name=catpesca/><ref name=":0" /> Destaquen en pesca [[Galícia]], [[Cantàbria]], Andalusia, el País Basc, [[Canàries]] i les [[Illes Balears]].<ref name=catpesca/>
[[Fitxer:Tarragona Poligon Nord.png|thumb|left|Indústria petroquímica de [[Tarragona]] a [[Catalunya]]]]
 
El 2008, la indústria representava el 2008 del PIB espanyol, i ocupava el 26,4% de la població activa.<ref name=cia/> La industrialització espanyola històricament va estar concentrada al País Basc, a Catalunya i a Madrid. A partir de la dècada de 1960 l'economia va començar a diversificar-se. En l'actualitat són importants la indústria de l'automòbil (entre les empreses s'hi troba l'espanyola [[SEAT]]), la indústria farmacèutica, la indústria tèxtil, i la indústria de les telecomunicacions entre altres. La mineria la producció d'acer també són important, sobretot al nord, a Astúries i al País Basc.
 
Linha 229 ⟶ 232:
 
=== Àrees metropolitanes més grans ===
[[Fitxer:Observatori Fabra - Vista des del Tibidabo - 2.jpg|thumb|[[Barcelona]], la segona ciutat amb més habitants de l'Estat]]
Les [[àrea metropolitana|àrees metropolitanes]] que sobrepujaven el 2003 els 300.000 habitants són:
{|
| style="vertical-align:top; width:50%" |
* [[Àrea Metropolitana de Madrid]] 5.603.285
* [[Àrea Metropolitana de Barcelona]] 4.856.579
* [[Àrea Metropolitana de València]] 1.875.288
* Àrea Metropolitana de [[Sevilla]] 1.294.081
Linha 251 ⟶ 256:
* Àrea Metropolitana de [[Sant Sebastià]] 395.758
* Àrea Metropolitana de [[La Corunya]] 388.692
* Àrea Metropolitana de [[Tarragona]] 348.921
* Àrea Metropolitana de [[Còrdova]] 318.628
|}