Comunitat de Regants: diferència entre les revisions

Titols i paràgrafs
(Enllaç a l'ACA)
(Titols i paràgrafs)
Per raons històriques i pel fort arrelament al territori on estan constituïdes, les Comunitats de Regants solen mantenir el seu nom tradicional: Sindicats de Regs, Germandats, Heretaments, Juntes de Sequiatge, Col.lectivitats, etc.. Denominacions que solen provocar desconcert tot i referir-se al mateix tipus d'institució.
 
=== HistoriaHistòria ===
A finals de l'Edat mitjana, les primitives zones de regadiu implantades durant les dominacions romanes i àrabs, havien ja format "de facto" les primeres comunitats de regants per la necessitat de tenir regulats els torns o tandes d'aigua i evitar-ne el desordre i els abusos. Entitats regides per costums i tradicions en que es fonamentaren les primeres normes que les regularen: La primera Llei d'aigües espanyola de 1866 i la segona de 1879, que s'ocuparen de definir les seves principals funcions. Tanmateix totes elles tenen reconegut el dret de mantenir les seves primitives ordenances i institucions mentre els seus usuaris no decideixin modificar-les. Tal com testimonia l'absoluta vigència del antiquíssim i peculiar [[Tribunal de les Aigües de València]].<ref name=":0" />
 
El decret de 5 de Març de 1926, fundacional de les Confederacions Hidrogràfiques, que les configurava com a entitats integradores dels interesos dels usuaris de l'aigua amb l'administració publica, integrà les Comunitats de Regants dins de la seva organització, donant-li's un caràcter administratiu que s'afegí al fins aleshores merament associatiu.
 
Amb la [[dictadura Franquista]] la figura de les Comunitats de Regants integrades a les Confederacions Hidrogràfiques trencava el principi d'unitat sindical instaurada pel règim i s'optà, mitjançant l'Ordre Ministerial de 13 de juliol de 1941, per convertir les Confederacions en órgans regits únicament per l'estat, i per Decret de 17 de juliol de 1944 i OM de 23 de Març de 1945, integrar les Comunitats de Regants en les anomenades "Hermandades Sindicales del Campo", que les relegava de la funció d'administració.<ref name=":1">{{Ref-publicació|cognom=Junta de Gobierno de la Acequia Real del Júcar.|nom=|article=|publicació=Homenaje a Rafael Tasso Yzquierdo.|url=|data=1988|pàgines=}}</ref>
 
La necessitat d'incrementar la producció nacional d'aliments degut l'aïllament internacional del país, va fer que el govern promogués noves obres de regadiu mitjançant plans de regadiu i la construcció de grans obres hidràuliques per part de "l'Instituto Nacional de Colonización", que les lliurava per a la seva explotació als anomenats "Grupos Sindicales", que quedaven al marge de les tradicionals Comunitats de Regants. Es passà d'un escàs milió d'Hectarees regades a les mes de 3.400.000 Has al finalitzar el segle XX.<ref name=":2">{{Ref-publicació|cognom=Federación Nacional de Comunidades de Regantes de España|nom=|article=|publicació=Las Comunidades de Regantes de España y su Federación Nacional|url=|data=2017|pàgines=}}</ref>
En raó d'aquestes lluites i vistos els beneficis que comporta la gestió pública, descentralitzada i ordenada de l'aigua de reg, la llei d'aigües de 1985 instaurà l'obigatorietat d'adoptar el model de funcionament de les Comunitats de Regants a qualsevol tipus d'associacions usuàries d'aigües públiques per a reg. Llei que s'ha anat modificant progressivament per a potenciar la participació de les Comunitats de Regants en l'Administració Hidràulica als efectes de gestió, financiació i planificació dels recusos hidrics.
 
L'actual text refós de la llei d'aigues de 2001 referma l'existéncia de les Comunitats de Regants, adaptant el seu funcionament a la [[Directiva marc de l'aigua|Directiva Marc Eurpea de l'Aigua]] i proporcionant eines per a modernitzarles i atendre els nous reptes socials.<ref name=":2" />
 
=== ClassificacióLes Comunitats de lesRegants comunitatscom dea regantsinstitució. ===
 
=== Classificació. ===
Per la forma corporativa es distingeixen els següents tipus de Comunitats de Regants:<ref name=":2" />
 
'''Comunitats Ordinàries o Comunitats de Base:''' Son les més habituals i nombroses, i agrupen els usuaris de l'aigua d'una mateixa toma o concessió.
 
'''-Comunitats Generals de Regants''': En zones de regadiu de gran extensió la concessió d'aigüa s'assigna a una Comunitat General que al seu torn es divideix, descentralitzant les seves funcions, en diverses Comunitats de Base o Col·lectivitats de Regants.
 
'''Comunitats per Conveni:''' Son Comunitats de Base que, degut al reduït nombre de propietaris i/o superfície que la formen, substitueixen el règim ordinari de les Comunitats de Regants per un Conveni, que compila de forma succinta el seu funcionament, i que ha d'ésser aprovat pel corresponent Organisme de Conca.
Per la seva supefície regada, les Comunitats de Regants es poden clasificar en: Inferiors a 20 Has. que solen ser individuals o de pocs partícips i funcionar per conveni pactat entre ells. Comunitats petites, entre 20 i 200 Has que, depenent del nombre de partícips implicats, solen constituir Comunitats Ordinàries o funcionar per conveni. Les Comunitats de Regants mitjanes, les veritables Comunitats de Regants que representen la gran majoria, tenen extensions que no solen superar les 5.000 Has. i que funcionen constituïnt els seus organs rectors i regides per les seves Ordenances i Reglaments. I, finalment, les Comunitats Generals de Regants, situades en les grans zones de regadiu implantades com a conseqüencia de la construcció d'importants obres hidràuliques (canals, embassaments, etc..).<ref name=":3">{{Ref-publicació|cognom=Centro de Publicaciones del Ministerio de Obras Públicas, Transportes y Medio Ambiente.|nom=|article=|publicació=Catálogo general de las Comunidades de Regantes.|url=|data=1994|pàgines=}}</ref>
 
=== Constitució de les Comunitats de Regants. ===
L'autorització per a la utilització d'un determinat recurs hídric amb destinació al regadiu ve condicionada, a banda d'altres requisits com el regim d'explotació, la seva durada o la construcció de les obres, per l'obligatorietat d'agrupar els futurs usuaris en una Comunitat de Regants. Redactar i presentar a l'Organisme de Conca el projecte d'Ordenances i Reglaments que la regiran per a la seva aprovació i, finalment, constituir els seus órgans i anomenar els seus càrrecs en una primera Assemblea General Constituent.<ref name=":2" />
 
=== Estructura. ===
Desde el punt de vista organitzatiu les Comunitats de Regants estan composades de tres òrgans, cadascun d'ells amb els seu propi reglament que regula les seves competències i procediments:<ref name=":2" />
 
'''Comisions de desembassament''': Organs dedicats a gestionar els régim de buidat i emplenat de cada embassament o aqüifer per a cada campanya de reg i conforme als drets concessionals de cada comunitat o usuari, i de la seva repercussió posterior en forma de cànons, recaptats per les própies Confederacions Hidrogràfiques, a partir dels quals provenen en part els seus recurssos econòmics.
 
=== Associacions de Comunitats de Regants. ===
Com d'altres associacions, les Comunitats de Regants també formen part de Federacions dedicades a defensar i promocionar els seus interessos. A Espanya hi ha diverses federacions de Comunitats de regants, segons l'ambit geografic que abasten:
 
'''A nivell nacional'''estatal FENACORE Federación Nacional de Comunidades de Regantes de España, fundada el 1955, aplega mes de 700.000 regants i representa el interessos del 80% del regadiu espanyol. Efectuant un ampli ventall d'activitats com la formació, asessorament, innovació i difusió del Regadiu. Va instaurar, i coordina cada quatre anys, els [Congressos Nacionals de Comunitats de Regants d'Espanya], organitzats de forma alternativa per una de les comunitats associades, i on es presenten ponències i s'efectuen debats d'interés per al regadiu i les Comunitats de Regants.
 
Algunes conques hidrogràfiques també agrupen les Comunitats de Regants en Federacions: Ferebro (Federació de Comunitats de Regants de la Conca de l'Ebre), Federtajo (Federació de Comunitats de Regants del Tajo), Ferduero (Federación de Comunidades de Regantes de la Cuenca del Duero).
I d'altres agrupen les comunitats de regants per regions o autonomíes: Fecoreva (Federació de Comunitats de Regants de la Comunitat Valenciana), Acatcor (Federació Catalana de Comunitat de Regants) o ?Feragua. (Asociación de Comunidades de Regantes de Andalucía).
 
=== Distribució i extensió territorial. de les Comunitats de Regants ===
 
==== Catalunya ====
==== Comunitat Valenciana ====
La Comunitat Valenciana te censades 636 comunitats de regants que reguen 314.936 Has de terra. La majoria d'elles, 561 comunitats, pertanyen a la conca hidrogràfica del Xúquer (283 a València, 145 a Castelló i 133 a Alacant 133) que comprenen un total de 248.518 Has. de regadiu. Dues terceres parts a València (182.117 Has.) i la resta, 66.401 Has, a Castelló i Alacant. Mentre que la part valenciana de la conca hidrogràfica del Segura comprén 63 comunitats de regants totes elles situades a Alacant amb una extensió de 66.418 Has. de reg.<ref name=":3" />
 
== Referències ==
Usuari anònim