Monarquia d'Espanya: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Es desfà la revisió 19836086 de 195.55.119.196 (Discussió) Etiqueta: Desfés |
|||
Línia 260:
A les 04:30h de l'[[11 de setembre]] de [[1714]] més de quaranta batallons borbònics van llançar l'assalt final sobre Barcelona.<ref>Albertí, Santiafo; L'Onze de Setembre, p. 307</ref> Passades les cinc del matí les tropes franceses aconseguien passar a sang i foc per sobre de les poques tropes catalanes supervivents que defensava la bretxa dels molins axonseguint penetrar a l'interior de Barcelona. A partir del trencament de la bretxa el col·lapse general de tota la línia de defensa es va precipitar. Els consellers de Barcelona, veient que la caiguda de la ciutat era inevitable, van decidir abandonar el seu quarter general al portal de Sant Antoni i sortir a combatre pels carrers.<ref>Albertí, Santiago; L'Onze de Setembre, pp. 312-315</ref> En aquest moment van rebre avís de Villarroel que els comunicava que reprenia el general comandament militar i els demanava que llancessin el seu contraatac pel sector de Sant Pere, mentre que ell dirigiria un altre pel centre. Passades les sis del matí, [[Rafael Casanova]] al capdavant de diverses companyies de la Coronela de Barcelona i amb la sagrada bandera de Santa Eulàlia, relíquia venerada pels barcelonins i que segons la tradició només podia treure en moments de greu perill per a Barcelona, es van llançar al contraatac. Les tropes de Rafael Casanova envestiren amb tanta força que les tropes espanyoles que combatien en aquest sector van començar a retirar-se desordenadament fins a provocar una desbandada general de les tropes espanyoles al sector de Sant Pere. L'avanç de les tropes catalanes aixafar als batallons de les Reials Guàrdies Espanyoles, que van ser massacradess.<ref>Abarca y Velasco, Melchor; Breve noticia de las funciones en que se ha hallado el regimiento de Guardias Españolas desde el año 1704</ref> Mentre comandava el contraatac el conseller en cap Rafael Casanova va caure ferit d'un tret a la cuixa i sent traslladat al Col·legi de la Mercè on hi havia instal·lat un hospital de campanya. Per sector central Villarroel també fou abatut mentre comandava una càrrega de cavalleria suïcida. Al migdia, havent caigut en combat la cúpula politicomilitar, estant el conseller en cap Rafael Casanova ingressat a l'escola de la Mercè i el Villarroel sent atès de les seves ferides a la seva residència, els membres de la Junta vint-i-quatrena es van reunir amb diversos oficials militars per analitzar la situació dels combats. En aquest interval els va arribar la notícia que el comandant del sector de Sant Agustí, seguint ordres del ferit tinent mariscal [[Antonio de Villarroel|Villarroel]], havia fet crida a la capitulació per evitar que a la caiguda de la nit la ciutat fos saquejada i la població civil fos massacrada.<ref>Serret y Bernús (1996: 111)</ref>
=== Abolició del règim constitucional i de les institucions d'autogovern de Catalunya i Mallorques===
[[Fitxer:Almanach pour 1715 la prise de Barcelone par le duc de Berwick le 13 septembre 1714.jpg|thumb|125px|[[Barcelona]] fou ocupada el [[13 de setembre]]. <br/>Almanac francès de 1715 que celebra la presa de Barcelona pel [[James Fitz-James Stuart|Mariscal Duc de Berwick]] el [[13 de setembre]] del [[1714]].]]
{{AP|Decrets de Nova Planta|Corona d'Aragó}}
Després de 24 hores de negociacions, a les tres de la tarda del dia [[12 de setembre]] es va pactar la capitulació de Barcelona, i el [[13 de setembre]] de [[1714]], entre les cinc i les sis del matí, Barcelona fou ocupada per les tropes franceses del duc de Berwick. El setge de Barcelona havia provocat unes baixes estimades en 14.200 assaltants borbònics, 6.850 defensors austracistes, i la destrucció d'un terç de la ciutat. En virtut de la capitulació polítics i militars van poder seguir vivint a «casa com abans, sense que pels fets passats se'ls pugui fer cap procés d'allò que ha fet contra el rei ».<ref>Castellví y Obando, Francisco; Narraciones Históricas, vol. IV, p. 268</ref> Per la seva banda [[Felip de Ferran i de Sacirera]], ambaixador català a [[la Haia]], estava eufòric. Després de la mort de la reina Anna s'havia entrevistat amb el nou rei de la Gran Bretanya, l'alemany [[Jordi I de la Gran Bretanya|Jordi I]], que de camí a Londres s'havia compromès a alliberar Barcelona, havent ja el secretari de la regència [[Joseph Addison]] ordenat a l'almirall [[James Wishart]] la concentració de l'armada britànica al port de [[Maó]]. Era [[18 de setembre]] i encara no sabia de la caiguda de Barcelona: el compte enrere per salvar Catalunya havia finalitzat tan sols feia sis dies.<ref>AA.VV. (2006: II, 176)</ref>
El [[15 de setembre]] el [[Consell de Cent]] de Barcelona va quedar abolit, essent tancants i segellats els seus arxius, escrivanies i arques de dipòsit. El mateix dia 15 de setembre tots els consellers de Barcelona van ser exonerats dels seus càrrecs polítics i va ser nomenada una junta provisional de govern municipal formada per [[botifler]]s. L'endemà, [[16 de setembre]] de [[1714]], l'intendent filipista [[José Patiño|José Patiño y Rosales]] llegia a la seva seu el decret d'abolició de la [[Generalitat de Catalunya]] procedint de la mateixa manera que en el cas del Consell de Cent de Barcelona i quedant derogades totes les institucions d'autogovern catalanes. Poc després els exemplars de les [[Constitucions de Catalunya]] eren requisats i cremats i tot el sistema constitucional es donava per abolit, iniciant-se un període d'ocupació militar sota l'administració del capità general borbònic de Catalunya a l'espera que el [[Consell de Castella]] resolgués que fer amb el nou territori conquerit. Finalment, l'[[11 de juliol]] de [[1715]] el [[regne de Mallorca]] fou ocupat per les tropes borbòniques i com en els anteriors casos del [[regne d'Aragó]], del [[regne de València]] i del [[Principat de Catalunya]] totes les seues institucions d'autogovern foren abolides. Queia així sota el domini de Felip V l'últim estat de la [[Corona d'Aragó]] i amb ell el darrer bastió del sistema constitucional que s'havia resistit a la imposició de l'[[absolutisme]] borbònic.
== Referències ==
| |||