Obre el menú principal

Canvis

==== La conspiració filipista de 1711 ====
Un grup de botiflers, encapçalat per Joan Sureda, el marquès de Bellpuig, Berga, el canonge Salas, la família de mercaders Ballester i el sergent major, intentà sense èxit derrocar les autoritats austriacistes. La conspiració fou descoberta i avortada. Joan Sureda fou duit a Barcelona i condemnat a pagar una multa important.<ref name="Alzina"></ref>
 
==== Les Illes Balears, el darrer reducte contra francesos i espanyols ====
A partir de setembre de 1714, després de l'heroica resistència de Barcelona al setge de l'exèrcit de les dues Corones, sols restava el Regne de Mallorca (amb Menorca ocupada pels britànics). Malgrat les ofertes de rendició Mallorca, sota la direcció de [[Josep Antoni de Rubí i de Boixadors]], marquès de Rubí, es preparava per a la resistència reclutant més homes, aprovant una talla per recaptar 70.000 lliures, organitzant militarment l'illa i incorporant un contingent de soldats (sobretot alemanys) equipats de material bèl·lic.
 
==== Arriba l'estol borbònic comandat pel cavaller d'Asfeld ====
 
==== Conseqüències del sotrac bèl·lic ====
El que estava en joc era la supervivència de Mallorca com un regne autònom, tal com havia estat els darrers cinc segles. S'estava a punt d'entrar en un règim absolutista centralitzat. La jugada de gran part de la noblesa mallorquina va ser posicionar-se a favor del bàndol guanyador per tal de mantenir una hegemonia que s'havia reforçat a les lluites socials dels segles XV i XVI (per això es guanyaren el nom de [[Botifarra (Mallorca)|botifarres]]). La repressió personal i econòmica sobre els austriacistes no va ser significativa comparada amb les conseqüències institucionals de l'inici del règim borbònic, amb la reorganització centralista i absolutista de l'estat a partir del [[Decret de Nova Planta]].
 
=== Canvis de mans de Menorca===
=== La contraofensiva austriacista===
L'estiu de 1710, l'exèrcit austriacista, reorganitzat, reprèn les accions ofensives i venç als borbònics a la [[batalla d'Almenar]] i la [[Batalla de Monte de Torrero]], recuperant l'[[Aragó]], i Carles III tornà a entrar a [[Madrid]] el [[21 de setembre]] de [[1710]], però la impossibilitat de mantenir-la els obligà a retirar-se'n, i llavors foren vençuts pels borbònics a la [[batalla de Brihuega]] i la [[Batalla de Villaviciosa de Tajuña]]; poc després, les tropes filipistes prengueren de nou l'Aragó.
[[Fitxer:Parador de Cardona 2.jpg|thumb|Castell de Cardona, darrer reducte de la resistència [[Catalunya|catalana]] a la invasió castellana de [[1714]]austriacista.]]
 
== La resistència deaustriacista a Catalunya (1713-1714)==
{{AP|Guerra de Successió a Catalunya}}
=== Context===
Després que, arran de la mort del seu germà [[Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic|Josep I]], es va dirigir a [[Viena]] per esdevenir [[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic|emperador]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Fraser |nom=Antonia |títol=Love and Louis XIV: The Women in the Life of The Sun King |url= |llengua=anglès |editorial=Orion books |data=2006 |pàgines=331 |isbn=978-0-7538-2293-7}}</ref> Carles d'Àustria va desentendre's dels regnes hispànics i es retirà cap a l'[[Sacre Imperi Romanogermànic|Imperi]], i, per altra banda, les potències aliades van començar a considerar més convenient reconèixer Felip de Borbó com a rei d'Espanya. Així, es va arribar a la signatura del [[Tractat d'Utrecht]] ([[1713]]), en les discussions del qual no es van tenir en compte les peticions dels diplomàtics catalans de garantia de la continuïtat dels furs i institucions de Catalunya.
 
El [[7 de juliol]] de [[1713]], representants de Felip V convidaren la ciutat de Barcelona a rendir-se; dos dies després, la [[Junta de Braços]] va decidir resistir com a única manera d'intentar salvar el sistema institucional català.
En el mateix moment d'entrar a València, poc després de la batalla d'Almansa, el duc de Berwick ja havia proclamat l'abolició dels [[furs de València]], car, com a càstig per la seva rebel·lia, a partir d'aleshores els únics furs i privilegis que tindrien els valencians serien aquells que al rei li semblés bé concedir-los, amb la qual cosa es va suprimir de cop l'[[Regne de València|estat valencià]] que [[Jaume el Conqueridor]] havia creat després de la [[Conquesta de València|Conquesta]]. El [[29 de juny]] de [[1707]], Felip V promulgà els [[Decrets de Nova Planta]], que definien el nou règim que imposà als regnes d'[[Regne d'Aragó|Aragó]] i de [[Regne de València|València]].
 
El [[7 de juliol]] de [[1713]], representants de Felip V convidaren la ciutat de Barcelona a rendir-se; dos dies després, la [[Junta de Braços]] va decidir resistir com a única manera d'intentar salvar el sistema institucional català.
 
La proclamació pública de guerra va tenir lloc a les sis del matí del 9 juliol 1713 i l'endemà es va publicar un ban per llevar efectius per l'[[Exèrcit de Catalunya (1713-1714)|Exèrcit de Catalunya]], sent les seves primeres unitats el [[Regiment de la Generalitat de Catalunya]] i el [[Regiment de la Ciutat de Barcelona]]. Per al càrrec de general comandant els [[Tres Comuns de Catalunya]] van nomenar el tinent mariscal [[Antoni de Villarroel i Peláez]] el 10 de juliol.{{sfn|Hernàndez i Cardona|Riart i Jou|Rubio i Campillo|2010|p=62}} i decidiren agrupar tots els combatents de la Catalunya interior sota el comandament d'[[Antoni Desvalls i de Vergós]], marquès del Poal, militar de professió, germà del comandant de la plaça de [[Cardona]], [[Manuel Desvalls i de Vergós]], que faria de cap d'aquell exèrcit, tot i que qui el conduiria era Antoni. Gairebé un any sencer va estar actuant aquest exèrcit, el gruix principal a les comarques del [[Bages]], [[Moianès]], [[Lluçanès]], [[Osona]], [[Vallès Occidental]], [[Vallès Oriental]], [[Maresme]], etc., però amb altres partides lluitant a la zona pirinenca, en terres gironines, al Penedès i a les comarques lleidatanes i tarragonines.
 
El [[18 de setembre]] de [[1714]] el governador [[Manuel Desvalls i de Vergós]] va capitular la rendició del [[Castell de Cardona]], l'últim lloc de Catalunya a caure,<ref>{{Ref-llibre |cognom=Ginesta |nom=Salvador |títol=La Comarca del Bages |url=http://books.google.cat/books?id=XsGAQWe6UTEC&pg=PA75&dq=cardona+30+viles&hl=ca&ei=tn-bTaCJOMiZOtWOyKEH&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CC0Q6AEwAA#v=onepage&q=cardona%2030%20viles&f=false |editorial=L'Abadia de Montserrat |lloc= |data=1987 |pàgines=p.75 |isbn=8472028607 }}</ref> entrant en la mateixa capitulació<ref>Punt 19è de la capitulació de Cardona</ref> les guarnicions del [[castell de Sant Martí Sarroca]],<ref name="gencat">Generalitat de Catalunya, [http://www20.gencat.cat/portal/site/catalunya-act/menuitem.eae088363c52100ee9094d7313024ea0/?vgnextfmt=default&idAct=82270&vgnextchannel=0e4be2e51d870210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&idEntitat=2&vgnextoid=0e4be2e51d870210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&idSubentitat=1&imprimir=&newLang=ca_ES Sant Martí Sarroca]</ref> [[Castellví de la Marca|Castellvell]], i les [[Palau dels Barons de Pinós|baronies de Bagà]]. L'any següent [[Mallorca]] i les [[Pitiüses]], governades pel virrei [[Josep Antoni de Rubí i de Boixadors|marquès de Rubí]],<ref>[[Miquel Coll i Alentorn]], [http://books.google.cat/books?id=nrGpXHsfL3UC&pg=PA108&dq=duc+populi&hl=ca&ei=P1ilTMb4JceQjAfSsMSxDA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CC4Q6AEwAQ#v=onepage&q&f=false Història]'', v.2, p.108</ref> van capitular l'[[11 de juliol]] de [[1715]] després de la campanya borbònica iniciada el juny de 1715. Com a dret de conquesta, tots aquests territoris foren annexionats a la [[Corona de Castella]]. [[Menorca]], fou ocupada pels anglesos, però acabà ocupada per Espanya el [[1802]].
 
=== El Decret de Nova Planta de Catalunya===
Després de l'entrada de les tropes borbòniques a Barcelona, deixaren d'existir les institucions catalanes, i les forces d'ocupació constituïren una Junta Superior de Gobierno del Principado de Cataluña, la qual assumí el control del país.
 
El règim de terror i la repressió brutal que, després de la signatura del Tractat d'Utrecht, els borbònics havien començat a aplicar als territoris que dominaven es mantingué, pel cap baix, durant uns dos anys més, fins que, el [[1716]], Felip V va promulgar el [[Decret de Nova Planta]], que definia les noves institucions de Catalunya.
 
Una de les mostres del caràcter repressiu del nou règim fou la construcció a Barcelona de la [[Fortalesa de la Ciutadella]], operació per a la qual calgué destruir una gran part del barri de la Ribera, un dels més cèntrics i poblats de la ciutat. La gent que es va quedar sense casa per culpa de la construcció de la Ciutadella no sols no va rebre cap indemnització sinó que, a sobre, encara va ser obligada a col·laborar gratuïtament en la destrucció de casa seva i en l'edificació de la nova fortalesa.
 
== Cronologia dels fets==
* [[1714]] ([[22 de setembre]]): Les autoritats borbòniques no respecten ni les Capitulacions de [[Barcelona]], ni les Capitulacions de [[Cardona]], i inicien la repressió.
* [[1715]] ([[11 de juliol]]): Entrada de les tropes [[Felip V d'Espanya|filipistes]] a la [[Palma|ciutat de Mallorca]], i el [[5 de juliol]], les [[Pitiüses]] juren fidelitat a [[Felip V d'Espanya|Felip V]].
* [[1715]] ([[28 de novembre]]): Publicació del [[Decrets de Nova Planta|Decret de Nova Planta]] a Mallorca i Eivissa.
* [[1716]] ([[16 de gener]]): Publicació del [[Decrets de Nova Planta|Decret de Nova Planta]] al [[Principat de Catalunya]].
 
==Notes==
Usuari anònim