Diferència entre revisions de la pàgina «Decrets de Nova Planta»

Es desfà la revisió 19836125 de 195.53.125.209 (Discussió)
(Es desfà la revisió 19836125 de 195.53.125.209 (Discussió))
Etiqueta: Desfés
[[Fitxer:Sitio-barcelona-11-septiembre-1714.jpg|esquerra|thumb|370px|Assalt final sobre Barcelona l'[[11 de setembre]] de [[1714]]. <br />A l'esquerra detall del baluard de Santa Clara, amb la torre de Sant Joan totalment ruïnosa, i contigu, l'avenç de les tropes franceses del mariscal Guerchois i del brigadier Reves per la bretxa central.]]
La primavera del [[1714]] es firmà el [[Tractat de Rastatt]], una pau per separat entre França i el Sacre Imperi Germànic, fet que augmentà encara més les esperances de victòria dels catalans interpretant que les tropes franceses s'haurien de retirar del setge de Barcelona, debilitant encara més les posicions borbòniques. Però davant la imminent fallida financera, Felip V implorà al seu avi Lluís XIV que li enviés més tropes, i el juliol del [[1714]] 20.000 soldats francesos, amb tot el tren d'artilleria francès, comandants pel [[duc de Berwick]] s'afegiren al [[setge de Barcelona (1713-1714)|setge de Barcelona]] mentre l'armada naval francesa bloquejava la bocana del port i iniciava l'asfíxia de la ciutat. Malgrat els intents desesperats per resistir, finalment a les 4:30h de l'[[11 de setembre]] de [[1714]] les tropes franceses iniciaren l'assalt final contra Barcelona. Després de diverses hores de combats s'inicià una suspensió d'armes i durant 24 hores s'estigué negociant la capitulació, que finalment fou acordada el [[12 de setembre]] a la tarda; totes les instàncies presentades a fi de mantenir els [[furs catalans]] i els [[furs mallorquins]] havien estat rebutjades per Berwick i tan sols es concedí la vida i la llibertat dels assetjats. El [[13 de setembre]] de [[1714]] Barcelona era ocupada per les tropes franceses. Mentrestant, [[Felip de Ferran i de Sacirera]], ambaixador català a [[la Haia]], estava eufòric, doncs després de la mort de la reina Anna s'havia entrevistat amb el nou rei de la Gran Bretanya, l'alemany [[Jordi I de la Gran Bretanya|Jordi I]], que de camí a Londres s'havia compromès a alliberar Barcelona, ​​havent ja el secretari de la regència [[Joseph Addison]] ordenat a l'almirall [[James Wishart]] la concentració de l'armada britànica al port de [[Maó]]. Era el [[18 de setembre]] i encara no sabia de la caiguda de Barcelona: el compte enrere per salvar Barcelona, i amb ella les llibertats de Catalunya, havia finalitzat tan sols feia sis dies.<ref>AA.VV. (2006: II, 176)</ref>
 
===Abolició del règim constitucional de Catalunya i Mallorca===
El [[15 de setembre]] el [[Consell de Cent]] de Barcelona va quedar abolit, essent tancants i segellats els seus arxius, escrivanies i arques de dipòsit. L'endemà, [[16 de setembre]] de [[1714]], l'intendent filipista [[José Patiño]] llegia a la seva seu el decret d'abolició de la [[Diputació del General de Catalunya|Generalitat Catalana]], procedint de la mateixa manera que en el cas del Consell de Cent de Barcelona, i quedant derogades totes les institucions d'autogovern catalanes. Poc després els exemplars de les [[Constitucions de Catalunya]] eren requisats i cremats i tot el sistema constitucional es donava per abolit, iniciant-se un període d'ocupació militar sota l'administració del capità general borbònic de Catalunya, a l'espera que el [[Consell de Castella]] resolgués què fer amb el nou territori conquerit. Finalment, l'[[11 de juliol]] de [[1715]] el [[regne de Mallorca]] fou ocupat per les tropes borbòniques i, com en els anteriors casos del [[regne d'Aragó]], del [[regne de València]] i del [[Principat de Catalunya]], totes les seues institucions d'autogovern foren abolides. Queia així sota el domini de Felip V l'últim estat de la [[Corona d'Aragó]] i amb ell el darrer bastió del sistema constitucional que s'havia resistit a l'[[absolutisme]] borbònic.<ref name="Generalitat"/><ref>Generalitat de Catalunya: [http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=970d5c43da896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=970d5c43da896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=226e3c084ded7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD La guerra de Successió. El decret de Nova Planta. Supressió de l'estat català]</ref>
 
* Al [[Principat de Catalunya]]: [[Diputació del General de Catalunya|Generalitat Catalana]], [[Constitucions de Catalunya]], [[Corts Catalanes]], [[Batllia General de Catalunya]], [[vegueries]], [[Reial Audiència de Catalunya (1493-1716)]],
* Al [[Regne de Mallorca]]:
 
=== El govern d'ocupació===
El mariscal de França duc de Berwick, dotat per Felip V d'àmplies facultats militars i polítiques com a Generalíssim dels Exèrcits de les Dues Corones a Catalunya, esdevingué el primer [[Capità General de Catalunya]]. Estant Barcelona sota ocupació militar des del dia [[13 de setembre]] de [[1714]], Catalunya passà a ser tractada «com si no tingués cap govern».<ref name="SOLE"/> Berwick emeté un decret el [[15 de setembre]] del [[1714]] pel qual instaurava la ''Real Junta Superior de Justicia y Govierno del Principado de Cathaluña'', encarregada de l'administració de govern i de justícia a Catalunya. Aquesta Junta estigué en actiu fins a primers d'abril del [[1716]], essent dissolta al constituir-se, d'acord al Decret de Nova Planta, la [[Reial Audiència de Catalunya (borbònica)|Reial Audiència del Principat de Catalunya]]. En el període, i pel que fa a matèries governatives, la Junta estigué totalment subordinada al Governador i Capità General de l'exèrcit, tenint tan sols funcions consultives o assessores d'aquell.<ref name="SOLE"/> Després de Berwick, el següent Capità General fou el [[Francesco Pio di Savoia|Marquès de Castel-Rodrigo]], que arribà a Catalunya amb despatx oficial on el rei li especificava que «en la pràctica d'aquest càrrec estareu a allò que jo declari en les ordres que us dirigiré».<ref>[[#SOLE-2008|Solè (2008:89)]]</ref> Entre tant, el [[Consell de Castella]] estava debatent què fer amb Catalunya i escoltant els informes presentats per l'Intendent General de l'exèrcit borbònic [[José Patiño]] i pel botifler [[Francesc Ametller i Perer]], enemic radical de Patiño i ben relacionat amb el Capità General Castel-Rodrigo.<ref name="SOLE">[[#SOLE-2008|Solè (2008:92)]]</ref> Finalment el Consell de Castella dictaminà la formació d'una simple [[Reial Audiència]] presidida pel Capità General militar, en lloc d'una ''Chancillería'' com les de Valladolid o Granada, que estaven presidides per un lletrat i tenien específiques facultats de govern.
 
===La Nova Planta absolutista de Mallorca===
107

modificacions