Diferència entre revisions de la pàgina «Assís»

16 bytes afegits ,  fa 3 anys
m
cap resum d'edició
m (espais en encapalaments)
m
 
===Territori===
Assís es troba al vessant nord occidental del [[Mont Subasio]], en posició moderadament elevada respecte a la [[Vall Umbra]] septentrional, això fa que el territori sigui més pla a l'oest i més muntanyenc a l'est. Respecte del nivell del mar es troba a 424 m.
 
La ciutat està a uns 26 km al sud-est de [[Perugia]]. La seva extensió és de 187,19 km² i està dividida en 23 districtes.<ref>Dades facilitades per l{{'}}''Ente per le Nuove Tecnologie l'Energia e l'Ambiente'', [http://efficienzaenergetica.acs.enea.it/doc/dpr412-93_allA_tabellagradigiorno.pdf]</ref>
Les restes arqueològiques indiquen que aquest territori ja va estar poblat al [[neolític]]. Als segles IX aC i VIII aC els [[umbres]] van fundar un poble i hi ha proves que mantenien relacions comercials amb els [[etruscs]] que vivien a l'altra banda del [[Tíber]].
[[Fitxer:Assisi 2.JPG|thumb|150px|Temple de Minerva i església de santa Maria]]
Els [[romans]], amb la [[batalla de Sentinum]], l'any [[295 aC]], van imposar el seu domini al centre de la península italiana. La ciutat umbra va adoptar el nom d{{'}}''Asisium''. A partir del segle II ess'hi van construir edificis i monuments a imitació de Roma. L'any 89 aC se li va concedir la categoria de ''[[Municipi|municipium]]'', això vol dir que els seus habitants eren considerats ciutadans romans. Durant l'[[Imperi romà|imperi]] va esdevenir un important centre econòmic. Pel que fa al significat del nom de la ciutat no hi ha un acord, alguns el fan derivar de ''[[Astor|accipiter]]'' i voldria dir «ciutat del falcó», mentre que altres proposen una etimologia derivada de a paraula llatina ''ossa'' («corrent d'aigua») en referència al riu Assino, un afluent del [[Tíber]].
 
Durant el segle III es va iniciar la cristianització a través de l'acció del bisbe i màrtir sant Rufino.
 
L'any 545 la ciutat fou saquejada pels [[gots]] dirigits per [[Tòtila]]. Poc temps després, l'any [[568]], va passar sotaal domini [[Imperi Bizantí|bizantí]] i va quedar dins del Ducat de Spoleto fins al segle XII.
===Del s.XII fins al Renaixement===
Després d'un període de guerres, el 1174 fou assetjada i conquerida per [[Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic|Frederic Barba-roja]], emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, el qual va posar al govern de la ciutat al duc [[Conrad d'Urslingen]]. L'any [[1198]] hi va haver una revolta que va ser l'inici d'una sèrie de lluites contra la veïna [[Perugia]]. L'any [[1181]] (o 1182) va néixer una figura molt rellevant: [[Francesc d'Assís]] inconformista i crític amb l'enfocament del cristianisme per part de la cúria eclesiàstica. El 1198 el poble d'Assís, cansat de l'arrogància del duc i, el vanva expulsar. En el conflicte entre [[Güelfs i gibel·lins]] la població es va declarar a favor del papa. En aquesta època van patir atacs per part dels [[sarraïns]] i dels [[tàrtars]], els quals formaven part de l'exèrcit de [[Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic|Frederic II]]. Les tropes imperials van devastar repetidament el comtat, però la ciutat, gràcies a la valentia de la seva milícia i al carisma de [[Clara d'Assís|Santa Clara]], va resistir les incursions. En els anys successius, el control de la ciutat va passar alternativament a mans de güelfs i gibel·lins. Després, Assís va passar sotaal domini de l'Església a càrrec de: elsdels Perugini, [[Joan Galeàs Visconti]], els [[Montefeltro]], [[Braccio Fortebraccio da Montone]], passant finalment sotaal control de [[Francesc I Sforza]]. Pel novembre del 1442 Assís, defensada per Alessandro Sforza, va patir l'assetjament de les tropes comandades per Niccolò Piccinino. Després de molts dies de vanes temptatives, amb l'ajut d'un frare traïdor, els assetjants van penetrar a l'interior de les muralles. Un cop aconseguida la ciutat, Piccinino va destiinardestinar 15.000 florins a la reconstrucció.<ref>Arnaldo Fortini, "Assisi nel medoevo", Società internazionale degli studi francescani, Edizioni Roma anno XVIII</ref> Els districtes de ''Sopra'' i ''Fiumi'' van continuar lluitant entre si, els primers adherits als guibel·lins i els segons als güelfs, fins al segle XVI, quan la conquesta de l'Úmbria per part del papa [[Pau III]] va restituir la pau a la ciutat.[[Fitxer:Engraved panoramic view of Assisi (Assisi città dello stato pontificio).jpg|thumb|upright|230px|Dibuix del segle XVI]]
===De l'edat moderna a l'actualitat===
A partir del [[segle XVII]] Assís esdevé centre cultural per la fundació d'instituts i acadèmies, activitats que es veurien interrompudes per les guerres napoleòniques (1799), quan les tropes franceses van saquejar i prendre obres d'art.
268

modificacions