|
|web = http://www.alcaladelosgazules.es
}}
'''Alcalá de los Gazules''' és una ciutat de la [[província de Cadis]], [[Andalusia]], [[Espanya]]. L'any [[2005]] tenia 5.633 habitants. Se situa en el contraforts finals de la [[sierra de Cadis]], forma'nformant part de lo que es denomina la [[ruta del Toro]]. Els municipis més pròxims són [[Jerez de la Frontera]], [[Los Barrios]], [[San José del Valle]], [[Medina Sidonia]] i [[Paterna de Rivera]], en la província de Cadis, i [[Cortes de la Frontera]], en la [[província de Màlaga]]. És conjunt històric artístic des de l'any [[1984]].
== Història ==
La història d'Alcalá de los Gazules, es remunta al [[paleolític superior ]], època delde la qual es conserven diversos gravats ena l'abric rupestre de la '''Laja de los Hierros'''. Cal destacar que ena l'ermita de ''Nuestra Señora de los Santos'', en el casc urbà, es trobà l'anomenat ''bronze de Lascuta'' ([[189 aC]]), que els experts catalogencataloguen com la primera epigrafia romana d'[[Espanya]] (es trobenconserva en elal [[Museu del Louvre]] de [[París]]).
Els romans l'anomenaren ''Regina Turditania'' i els àrabs ''al-Qalat al-Yazula'' (<''fortalesa dels Gazules>''), nom que al·ludeix a la primera família o tribu àrab que dominà el territori per concessió del rei de [[Granada]]. En els períodes de l'Emirat i del Califat la població va pertànyer a la Coria d'[[Algesires]]. El [[1248]] la conquerí el rei [[Ferran III el Sant]], però retornà a poder dels musulmans fins que el rei [[Alfons X el Sabi]] la prengué el [[1264]] (en la seva ''Crònicà'', ja la cita com Alcalà de los Gazules) i la cedí a l'[[Orde de Santa Maria d'Espanya]]. Anys després va dependre del senyoriu dels Ribera, el primer fou [[Pedro Afán Enríquez de Ribera y Portocarrero]], [[Ducs d'Alcalá de los Gazules]], als quals es deu la construcció de diversos edificis religiosos com lal'esglesia parroquial de [[SanSant Jordi]] i els convents de [[Sant Domènec]] i [[de Sant Francesc]].
Entre els segles [[XII]] i [[XIII]] els musulmans construïren ena Alcalà una fortalesa que resistí en peu fins a la [[guerra de la Independència]] ([[segle XIX]]), quan la volaren les hosts franceses. En l'actualitat, del vell castell, en estat de ruïna, encara s'en conserven alguns llenços de les muralles, diverses torrasses, dues portes, les dites ''De la Villa'' i ''La Nueva'', la torre de l'homenatge, de planta rectangular, i restes d'una volta.
En l'actualitat del vell castell, en estat de ruïna, encara s'hi conserven alguns llenç de les muralles, diverses torrasses, dues portes, les dites ''De la Villa'' i ''La Nueva'', la torre de l'homenatge, de planta rectangular, i restes d'una volta.
Des de [[2006]] la torre de l'homenatge està en procés de restauració amb la finalitat d'albergar un centre d'interpretació.<ref name="Susaeta Ediciones S. A.">''Órdenes Militares de España, pàg. 232'' (DL: M-218229-MMHII)</ref>
{{referències}}
|
