Diferència entre revisions de la pàgina «Fal·làcies»

Errada corregida
m (Correccions)
(Errada corregida)
Etiquetes: des de mòbil via web per a mòbils
Tanmateix, s'acostumen a incloure en les fal·làcies arguments [[Raonament inductiu|inductius]], [[Raonament abductiu|abductius]] o [[presumptiu]]s incorrectes, [[entimema|entimemes]], [[preguntes capcioses]], [[argument|arguments]] irrellevants -no pertinents- i fins i tot arguments vàlids com la [[tautologia]] inclosa en la fal·làcia de la [[petició de principi]].
 
L'[[entimema]] és diferent de la fal·làcia. L'entimema és un [[sil·logisme]] segons el qual un o diversos arguments són [[probabilitat|probables]] o bé no lògicament [[demostració|demostrables]]. Així, un entimema és [[fals]] (o no necessàriament lògic) perquè una o algunes de les premisses són falses o no necessàriament lògiques. CertsJesileCerts sil·logismes o construccions de frases, per exemple d'arguments [[empíric]]s o [[moral]]s, són entimemes; poden resultar probables o fins i tot esdevenir [[casual]]ment [[cert]]s, però, o no són lògics, o són una [[estructura]] lògica mal formada.
 
L'[[aporia]] és diferent de la fal·làcia. La fal·làcia és una falsedat desmentida, però es pot dir que l'aporia, almenys com vol ser presentada, és un argument lògic que porta a un [[absurd]], que no es pot desmentir. L'aporia agafa alguna dada [[sensible]] i la sotmet a una argumentació per assegurar-ne desmentir-ne la falsedat. Són famoses sobretot les apories de [[Zenó d'Elea]].
 
L'[[axioma]], almenys tal com és vist per [[Aristòtil]], és una [[veritat]] [[fonament]]al, presentada com a indiscutible. Si un axioma és una [[conclusió]] formada per premisses, aleshores aquestes premisses també són axiomes i així successivament, a diferència de l'entimema.
 
==Llista de fal·làcies lògiques==
Usuari anònim