170.781
modificacions
Diferència entre revisions de la pàgina «Fal·làcies»
m
Revertides les edicions de 46.222.186.209. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
(Contingut afegit) Etiquetes: des de mòbil via web per a mòbils |
m (Revertides les edicions de 46.222.186.209. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.) Etiqueta: Reversió |
||
|
Una '''fal·làcia lògica''' és l'aplicació incorrecta d'un [[principi]] [[lògic]] vàlid o l'aplicació d'un principi inexistent en el [[raonament]] d'una [[argumentació]], independentment de si es basa en [[premissa|premisses]] [[veritat|veritables]].{{sfn|Flórez Sarasa|2016|pp=16-17}} Per [[accident]], o a [[voluntat]], les fal·làcies poden activar reaccions [[emocional]]s en l'audiència o l'interlocutor ([[apel·lació a l'emoció]]) o s'aprofiten de les [[relacions]] [[social]]s entre la [[gent]] ([[apel·lació a l’autoritat]]). L'argumentació fal·laç és freqüentment estructurada emprant patrons [[retòric]]s que ofusquen l'argument lògic, fent les fal·làcies més difícils de
Tanmateix, s'acostumen a incloure en les fal·làcies arguments [[Raonament inductiu|inductius]], [[Raonament abductiu|abductius]] o [[presumptiu]]s incorrectes, [[entimema|entimemes]], [[preguntes capcioses]], [[argument|arguments]] irrellevants -no pertinents- i fins i tot arguments vàlids com la [[tautologia]] inclosa en la fal·làcia de la [[petició de principi]].
L'[[entimema]] és diferent de la fal·làcia. L'entimema és un [[sil·logisme]] segons el qual un o diversos arguments són [[probabilitat|probables]] o bé no lògicament [[demostració|demostrables]]. Així, un entimema és [[fals]] (o no necessàriament lògic) perquè una o algunes de les premisses són falses o no necessàriament lògiques.
L'[[aporia]] és diferent de la fal·làcia. La fal·làcia és una falsedat desmentida, però es pot dir que l'aporia, almenys com vol ser presentada, és un argument lògic que porta a un [[absurd]], que no es pot desmentir. L'aporia agafa alguna dada [[sensible]] i la sotmet a una argumentació per assegurar-ne desmentir-ne la falsedat. Són famoses sobretot les apories de [[Zenó d'Elea]].
L'[[axioma]], almenys tal com és vist per [[Aristòtil]], és una [[veritat]] [[fonament]]al, presentada com a indiscutible. Si un axioma és una [[conclusió]] formada per premisses, aleshores aquestes premisses també són axiomes i així successivament, a diferència de l'entimema.
==Llista de fal·làcies lògiques==
| |||