Escola de Salamanca: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 21:
Amb el pas dels anys s'obtingué una sèrie de respostes a dilemes morals concrets. Però com una casuística mai no podia ser completa, també es cercà una regla o principi més general. A partir d'aquí començà a desenvolupar-se el [[probabilisme]], on el criteri últim ja no era la veritat, sinó la seguretat de no escollir malament. Desenvolupat principalment per [[Bartolomé de Medina]] i continuat per [[Gabriel Vázquez]] i [[Francisco Suárez]], el probabilisme arribà a convertir-se en l'escola moral més important durant els segles següents.
=== Existència del mal al món ===
Una idea revolucionària entre les desenvolupades pels de Salamanca és que es pot fer el mal tot i que es conegui Déu, i es pot fer el bé encara que no se'l conegui. És a dir, la moral no depèn de la divinitat. Això resultava especialment important per al tracte amb els pagans, atès que el fet que no fossin cristians no pressuposava que no fossin bons.
Vitoria proporcionà una imatge nova de la divinitat per intentar explicar la presència del mal al món. La seva existència feia difícil creure que Déu pogués ser infinitament bo i infinitament poderós alhora.
Vitoria explicà aquesta paradoxa apel·lant al [[lliure albir]] humà. Atès que la llibertat és concedida pel propi Déu a cada home, no cal que l'home actuï escollint sempre el bé. La conseqüència és que l'home pot provocar voluntàriament el mal.
=== Polèmica ''De auxiliis'' ===
Aquesta polèmica apuntà, a finals del segle XVI, entre jesuïtes i dominics sobre la gràcia i la predestinació, ço és, com es pot conciliar el lliure albir amb l'omnipotència de Déu. El 1582 el jesuïta [[Prudencio de Montemayor]] i l'agustí [[Luis de León]] parlaren sobre la llibertat humana en un acte públic. El dominic [[Domingo Báñez]] considerà que li donaven un pes excessiu i que empraren uns termes que sonaven herètics, per la qual cosa els acusà a la [[Inquisició]] de [[pel·lagianisme]]. Aquesta doctrina realçava el lliure albir humà en detriment del pecat original i de la gràcia atorgada per Déu. El resultat d'aquesta escaramussa fou que Prudencio de Montemayor acabà apartat de l'ensenyament i a Luis de León se li prohibí defensar tals idees.
Báñez fou acusat a la Inquisició per Luis de León de cometre l'error de [[Luter]]. Segons aquesta doctrina, que està a la base del [[protestantisme]], l'home està corromput com a conseqüència del pecat original i no pot salvar-se pels seus propis mètodes, només si Déu li concedeix la gràcia. Báñez, però, fou exculpat.
Tanmateix, això no acabà amb la polèmica, que continuà amb [[Luis de Molina]] amb la seva ''Concordia liberi arbitrii cum gratiae donis'' (1588), refugiant-se en [[Pedro de Fonseca]], que es considerà la millor expressió de la posició dels jesuïtes. La polèmica continuà durant anys i inclogué un intent dels dominics perquè el papa [[Climent VIII]] condemnés la ''Concordia'' de Molina. Finalment [[Papa Pau V|Pau V]] el 1607 reconegué la llibertat de jesuïtes i dominics per defensar llurs idees, prohibint que cap d'elles fos qualificada d'heretgia.
== Referències ==
| |||