La Garriga: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Etiqueta: editor de codi 2017 |
Etiqueta: editor de codi 2017 |
||
Línia 57:
La seva situació propera a Barcelona, el seu clima, i la presència d'aigües termals convertiren la Garriga en un dels llocs d'[[estiueig]] preferits de la burgesia catalana de començaments del [[segle XX]], fet que propicià la construcció d'[[modernisme català|edificis modernistes]] a la població.
Durant la [[Guerra civil espanyola]], la Garriga patí primer importants actes de violència revolucionària contra persones conservadores i catòliques i més tard rebé importants contingents de refugiats d'altres contrades d'Espanya, sobretot nens i famílies senceres, que augmentaren la carència alimentària de la població. Tot i no disposar de concentracions destacades de tropes ni de disposar d'indústria de guerra, la Garriga fou una de les poblacions catalanes [[Bombardeigs de la Garriga|bombardejades]] per l'aviació franquista els últims dies de la guerra.<ref>Joan Garriga i Andreu ''Revolta i Guerra civil a la Garriga (Vallès Oriental)'' Argentona: Editorial L'Aixernador, edicions argentonines, 1986. ISBN 84-86332-12-5</ref> De fet, avui en dia encara es conserva un [[refugi antiaeri de la Garriga|refugi antiaeri]], darrere l'estació de tren, al qual es poden fer visites guiades.
Els anys 60 del segle XX, la Garriga rebé un fort flux migratori de persones provinents d'altres regions d'Espanya, especialment d'Andalusia, que féu incrementar notablement la població de dret, així com justificà la creació d'alguns barris de nova planta, que patiren durant anys importants deficiències d'infraestructures (barri del Secretari, barri de can Noguera, etc.).
| |||