Hira: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
Línia 2:
[[Fitxer:Kamal-ud-din Bihzad 001.jpg|thumb|Manuscrit del segle XV que descriu la construcció del castell d'Al-Khawarnak a al-Hira]]
'''Al-Hira''' o, a vegades, '''Hira''' —en àrab '''الحيرة''', ''al-Ḥīra'') fou una antiga ciutat al sud de [[Kufa]] a la part central del sud de l'[[Iraq]] al límit entre les terres agrícoles mesopotàmiques i el desert d'Aràbia. Fou un campament militar que al [[segle V]] i [[segle VI|VI]] va esdevenir la capital de l'estat àrab [[cristià]] [[nestorià]] dels [[làkhmides]] (considerat el primer estat àrab fora d'[[Aràbia]] si no es prenen en compte [[Hatra]] i [[Palmira]], [[ciutats estat]] àrabs, ni el regne dels [[nabateus]] de [[Petra d'Aràbia|Petra]] que de fet eren àrabs), que entre els segles IV i VII van ser vassalls dels [[sassànides]]. Va ser seu d'un bisbat [[nestorià]] que exportava el cristianisme cap a [[Aràbia]]. Es creu que fou a al-Hira on es va desenvolupar l'[[escriptura àrab]]. Fou també el centre dels poetes i homes de lletres àrabs com [[Abid]], [[Tàrafa]] o [[an-Nàbigha]], i del més gran poeta preislàmic, [[Adí ibn Zayd]], de la comunitat cristiana dels [[Ibad]].
Actualment existeixen les seves ruïnes a uns 7 kms al sud-est de Najaf. Foren descobertes per l'alemany B. Meissner el 1901 i explorades per una expedició d'Oxford el 1931. L'entorn fou explorat per una expedició japonesa en els anys 1970 i 1980, però la pròpia ciutat encara no ha estat excavada
== Història ==
No se sap quan es va fundar i la tradició àrab ho atribueix a [[Nabuconodosor]] (Buḵtnaṣṣar); a l'[[arsàcida]] Ardawān (com a punt de concentració per lluitar contra el persa [[Ardaixir I|Ardašir I]]); el rei [[Tubba]] d'Aràbia del sud, i altres. En tot cas la ciutat fou ben aviat un centre urbà destacat, poblat inicialment per arameus que parlaven siríac (es possible que el nom derivi del siríac ḥērəṯā que vol dir "recinte" o del àrab ja que en sabeu hi ha la paraula hwr que vol dir "establiment") i als que els àrabs els anomenaven Nabaṭ al-ʿErāq. Aviat la població es va barrejar amb àrabs, principalment de les tribus [[Tamim]], [[Tanukh|Tanuḵh]], [[Ghassànida|Ḡassān]] i [[Làkhmides|Laḵm]]; d'aquesta tribu eren els que es van erigir en governants d'Hira a partir del segle IV.
Ḥira fou seu d'un bisbat [[nestorià]] al segle V i consta el bisbe Hosea que va assistir al primer sínode nestorià el 410. Més tard s'esmenta el bisbe Isodad el 640 coincidint amb la conquesta àrab de [[Shushtar]]. Hi va haver bisbes nestorians a la ciutat fins el 1013 quan Yoḥannā ben Nazuk de Ḥira fou elegit ''Catholicos'' de l'Església nestoriana. A la regió hi havia nombroses esglésies i monestirs. La població cristiana àrab tenia fama de literats i se'ls anomenava ''Ebad al-Masih'' (Devots del Messies). L'alfabet àrab hauria sorgit a la ciutat i es va estendre al [[Hedjaz]] el segle VI.
| |||