Diferència entre revisions de la pàgina «Uruguai»

1.070 bytes afegits ,  fa 1 any
refes
m (referències|2 --> referències)
(refes)
Té un [[clima temperat]] amb variacions de temperatura motivades pels règims dels vents. Les pluges, força abundants, es reparteixen uniformement al llarg de tot l'any. Els principals recursos econòmics són l'[[agricultura]] i la [[ramaderia]]. Els recursos minerals i energètics són escassos, i les principals indústries són les del paper i el cartró, el ciment i les refineries de petroli.
 
Segons les [[Nacions Unides]] és el país de [[Llatinoamèrica]] amb el nivell d'alfabetització més alt.<ref>[{{Ref-web|url=http://hdr.undp.org/reports/global/2005/pdf/HDR05_HDI.pdf|títol=Reports Informe{{!}} delHuman ProgramaDevelopment de les Nacions Unides per al Desenvolupament del 2005, taula 12]Reports|consulta=2018-04-18|llengua=en}}</ref> Segons un estudi de l'organització [[Transparència Internacional]] és el segon país de Llatinoamèrica (després de [[Xile]]) amb el menor índex de percepció de la corrupció.<ref>[{{Ref-publicació|article=Uruguay segundo país menos corrupto de América del Sur|publicació=LARED21|llengua=es|url=http://www.larepublica.com.uy/politica/228816-uruguay-segundo-pais-menos-corrupto-de-america-del-sur Article del periòdic uruguaià ''La República'']|data=2006-11-07}}</ref><ref>[http://www.cooperativa.cl/prontus_nots/site/artic/20080923/pags/20080923091839.html ''Cooperativa.cl: Chile y Uruguay son los países menos corruptos de América Latina'']</ref><ref>[http://www.duna.cl/web/archivos/chile-y-uruguay-son-los-paises-menos-corruptos-de-america-latina/ Article de Radio Duna, pàgina web xilena]</ref> Segons el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament ([[PNUD]]), des de l'any 1980 és el tercer país de Llatinoamèrica (després de l'Argentina i de Xile) que té el major [[Índex de Desenvolupament Humà]] (IDH) i el 48è al món.<ref>{{ref-web|url= http://www.elpais.com.uy/111103/pecono-603982/economia/uruguay-es-el-tercer-mejor-pais-para-vivir-dentro-de-america-latina/|títol=Uruguay es el tercer mejor país para vivir dentro de América Latina| editor=elpais.com.uy|data=3 de novembre de 2011| consulta=3-11-2011|llengua= castellà}}</ref> També és el país llatinoamericà (juntament amb [[Costa Rica]]) amb la distribució d'ingressos més equitativa, en què tant la població més rica com la més pobra representen només un 10% de la societat, respectivament.<ref>[{{Ref-publicació|cognom=Clarin.com|nom=|article=América latina es la región más desigual del mundo|publicació=Diari Clarin|llengua=es|url=http://www.clarin.com/diario/1998/11/16/o-01601d.htm Article del periòdic argentí ''Clarín'']|data=|pàgines=}}</ref> També és el quart país de Llatinoamèrica (després de [[Cuba]], Costa Rica i Xile) amb l'[[esperança de vida]] més alta.<ref>[http://www.prb.org/SpanishContent/Articles/2000/Uruguayseencuentraalacabezaenelenvejecimientodesupoblacion.aspx PRB: ''Uruguay se encuentra a la cabeza en el envejecimiento de su población'']</ref><ref>[{{Ref-web|url=http://www.abc.com.py/2005-09-07/articulos/202927/esperanza-de-vida-en-el-pas-e-|títol=- Article del periòdic paraguaià ''ABC Digital'']Color|consulta=2018-04-18|nom=ABC|cognom=Color|llengua=es-ES}}</ref> El [[2006]] era el segon país de Mercosur (després de l'Argentina) amb el [[paritat de poder adquisitiu|PIB (PPA) per capita]] més alt.<ref>{{ref-web|url= http://www.lr21.com.uy/economia/252250-pbi-per-capita-medido-por-poder-de-compra-fue-de-us-10700-en-2006 |títol=PBI per cápita medido por poder de compra fue de U$S 10.700 en 2006 | consulta=24/3/2015 |obra= | editor=La República |data=3/4/2007 |llengua= castellà }}</ref>
 
Un informe de la revista ''[[Reader's Digest]]'' el situa dins dels deu països més verds del món, ocupant la novena posició d'una llista que encapçalen estats com [[Finlàndia]], [[Islàndia]] i [[Noruega]].<ref>[http://www.larepublica.com.uy/lr3/larepublica/2007/09/21/politica/275770/uruguay-es-el-pais-mas-verde-de-america-latina-y-9-en-el-mundo/ Article del diari uruguaià ''La República'': "Uruguay es el país más verde de América Latina y el noveno en el mundo"] {{es}}</ref>
=== Orografia ===
[[Fitxer:Penitente 00.jpg|thumb|Salto del Penitente.]]
El terreny uruguaià és [[Les Pampes|pampeà]] (vegeu [[sabana uruguaiana]]), lleugerament ondulat i de grans pastius i zones pantanoses. No existeixen grans altures, per la qual cosa es pot dir que gairebé tot el terreny està situat al nivell del mar, és a dir, de 0 a 10 m. No obstant això, al centre del país s'hi aixequen altiplans moderats i algunes cadenes de turons conegudes com a ''cuchillas''. La ''cuchilla'' d'Haedo, la Grande i la de Santa Ana, són les més importants. Ambdues presenten una capa de pedres sòlida, argilenca i amb vegetació al seu voltant.<ref>[{{Ref-web|url=http://www.tutiempo.net/Tierra/Orografia/Uruguay/UY.htm|títol=Uruguay Orografia:: deRecursos l'UruguaiOrográficos|consulta=2018-04-18|nom=Tutiempo (castellà)]Network,|cognom=S.L.}}</ref>
 
El turó més alt és el [[Cerro Catedral (Uruguai)|Catedral]], amb 513 metres, però també hi destaquen el de San Antonio, el Toro, i el [[Cerro Pan de Azúcar|Pan de Azúcar]], a Maldonado; el Salto del Penitentre i les serralades de [[Minas (Uruguai)|Minas]], a Lavalleja; el [[Cerro Batoví|Batoví]], pròxim a l'Iporá, a Tacuarembó; les Serres de Mahoma, a San José; i el Turó de Montevideo, amb la seva fortalesa històrica, i del que se suposa deriva el nom de la ciutat.
La franja oriental del país és clarament argilenca i es presta al cultiu d'[[arròs]], farratge i cereals. El litoral sud, d'altra banda, és pla amb sorres blanques i fines.
 
A l'extrem nord s'hi poden trobar alguns jaciments de pedres semiprecioses (com amatistes, per exemple), sobretot a Artigas i Salto, així com un influx d'aigües termals que emergeixen des de la profunditat de la terra.<ref>[{{Ref-web|url=http://www.cideiber.com/infopaises/Uruguay/uru0102.html Topografia uruguaiana (|títol=Cideiber|consulta=2018-04-18|llengua=en castellà)]}}</ref>
 
=== Flora i fauna ===
[[Fitxer:Frontbrasilurug.jpg|250px|thumb|Frontera Brasil-Uruguai.]]
* '''Zona 1''': [[Riu Cuareim]]:
 
:* A la confluència dels rius Uruguai i Cuareim, en el sector de la Ilha Brasileira, no existeix acord total entre ambdós països ("límit contestat").<ref>[{{Ref-web|url=http://www.rau.edu.uy/uruguay/geografia/Uy.geo.htm|títol=URUGUAY: Geografia de l'Uruguai]GEOGRAFIA|consulta=2018-04-18|nom=Alvaro|cognom=Lopez}}</ref>
:* Sobre el '''riu Cuareim''', des de la Ilha Brasileira fins a la desembocadura del rierol de la Hivernada, les aigües són comunes. En el sector comprès entre els rierols de la Hivernada, Maneco i Cuchilla Negra, és "límit contestat".
 
En matèria de [[drets humans]], el govern socialista ha encapçalat nombrosos avenços en aquests últims tres anys de mandat. El primer, i potser més destacat, és la recerca de desapareguts i víctimes de la dictadura militar dels anys 70. Per això, l'executiu ha autoritzat el treball conjunt d'especialistes forenses i antropòlegs, que han aconseguit importants i reveladors resultats.
 
També es va presentar un projecte per despenalitzar l'[[avortament]] per part de la dona, que va obtenir àmplia majoria parlamentària,<ref>[http://www.adnmundo.com/contenidos/politica/aborto_uruguay_despenaliza_senado_pi_061107.html Article en castellà sobre la despenalització de l'avortament a l'Uruguai]</ref> així com es va aprovar la unió civil entre persones del [[homosexualitat|mateix sexe]], encara que sense dret a adopció de menors.<ref>[{{Ref-web|url=http://iblnews.com/story.php?id=33339|títol=IBL Article:Uruguai va ser el primer país d'Amèrica Llatina en aprovar el matrimoni entre homosexuals]NEWS|consulta=2018-04-18|llengua=es}}</ref> Tots aquests avenços suposen un progrés democràtic i humanitari que fins al moment només han portat a terme alguns països com l'Argentina, [[Estats Units]] o la [[Unió Europea]].
 
=== Estructura política ===
Els ferrocarrils uruguaians compten amb aproximadament 2.900&nbsp;km de línies, de 1435 [[mm]], tracció dièsel i només 11&nbsp;km de doble via. La meitat de la xarxa està clausurada, circulant [[tren]]s de càrrega als ramals Montevideo - [[Rivera (Uruguai)|Rivera]] - Livramento, [[Piedra Sola]] - Tres Árboles, Sayago - Minas, Verdún - Planta ANCAP, Carnelli - La Teja, [[Chamberlain (Uruguai)|Chamberlain]] - Paysandú - [[Salto (Uruguai)|Salto]] - Concordia (Argentina) i Algorta - [[Fray Bentos]]. Es treballa en la reobertura de 25 de agosto - [[San José de Mayo|San José]] - Ombucitos, havent-se reobert el tram fins a San José pels serveis de passatgers el desembre de 2006.<ref>[http://lfu1.tripod.com/index-6.html Ferrocarrils de l'Uruguai] {{es}}</ref>
 
Els serveis de passatgers es presten en tres línies suburbanes partint de Montevideo cap al Nord (25 de Agosto, 63&nbsp;km), Oest (San José, 96&nbsp;km, compartint els 63 de la línia a 25 de Agosto) i Nord-est (Empalme Olmos), 44&nbsp;km, compartint els primers 8&nbsp;km amb les altres dos). Des de l'1 de març de 2003 els trens de passatgers parteixen i arriben d'una nova i petita estació terminal situada 500 metres cap al nord de l'Estació Central de Montevideo, la qual roman tancada des de llavors. Això va significar una pèrdua de més de 100.000 passatgers pels serveis de trens.<ref>[{{Ref-web|url=http://lfu1.tripod.com/index-7.html Grup|títol=Grupo de PassatgersPasajeros en defensa de l'Estacióla Estación Central]|consulta=2018-04-18|nom=Marcelo|cognom=Benoit}}</ref>
 
L'Administració de Ferrocarrils de l'Estat és l'actual administradora de la xarxa i la que opera els trens. Està permesa la circulació de material d'altres empreses i institucions i algunes tenen els seus propis vagons i locomotores (ANCAP, AUAR, CEFU, CUCP).
A l'Uruguai hi ha més d'un milió de telèfons fixos,<ref name="https"/> 27,84 línies per cada 100 habitants, el que constitueix la densitat més alta en telefonia fixa de Llatinoamèrica.<ref>[http://unpan1.un.org/intradoc/groups/public/documents/UN/UNPAN021547.pdf UNPAN - Benchmarking E-government: A Global Perspective (2002)]</ref> La meitat del sistema telefònic es troba a Montevideo (00.598.2.XXX.XXXX).
 
La telefonia cel·lular (09X.XX.XX.XX) es divideix en tres empreses, una pública dependent d'ANTEL, denominada ''ANCEL'' (099.XX.XX.XX i 098.XX.XX.XX), i dues privades: [[Movistar]] (094.XX.XX.XX i 095.XX.XX.XX) i CTI Móvil (096.XX.XX.XX). Actualment l'Uruguai experimenta el ''boom'' de la telefonia cel·lular, on més de dos milions d'habitants disposen de telèfon mòbil, dos terços de la població total.<ref>[{{Ref-web|url=http://www.telcommunity.com/visor.php?id_noticia=18059|títol=Your L'UruguaiDigital Medium més de 1.200.000 telèfons mòbils- Telcommunity|consulta=2018-04-18|llengua=en funcionament]-US}}</ref>
 
L'Uruguai és, així mateix, el primer país d'Amèrica on es poden enviar missatges de text amb veu a través del telèfon mòbil, una cosa que només es troba patent en alguns països d'[[Àsia]] i Europa.<ref>[http://www.elpais.com.uy/Registro/Login.asp?refacc=0&vurl=%2F07%2F09%2F28%2Fpciuda%5F305219%2Easp&erracc=99&url_qs= Article del diari uruguaià ''El País''] {{es}}</ref><ref>[http://mensajes-de-texto.uy.keegy.com/ Notícies electròniques de l'Uruguai] {{es}}</ref>
** Homes: 73,12 anys
** Dones: 79,65 anys
* Mortalitat materna:<ref>[{{Ref-web|url=http://www.paho.org/spanish/sha/prfluru.htm#morbimortal|títol=La OrganitzacióOPS Panamericanacelebra desu la110o salut]aniversario|consulta=2018-04-18|nom=Paulo|cognom=Leite|llengua=es-es}}</ref> 11 cada 100.000 naixements
* Mortalitat infantil: 12,7 per mil (2005)<ref name="cbasico"/>
* Mortalitat menors de 5 anys:<ref>[{{Ref-web|url=http://www.paho.org/spanish/sha/prfluru.htm#morbimortal|títol=La OrganitzacióOPS Panamericanacelebra desu la110o Salut]aniversario|consulta=2018-04-18|nom=Paulo|cognom=Leite|llengua=es-es}}</ref> 18.1 por 1.000
* Alfabetisme: 97,7% (2006)<ref>[http{{Ref-web|url=https://www.observaelobservador.com.uy/Obuscarcontenidos/notaarchivo404.aspx?idhtml|títol=57320 www.observa.com.uy (31404|consulta=2018-0704-06)]18}}</ref>
* Consum de calories diàries: 2.862 per cápita
* Aigua potable:<ref>[{{Ref-publicació|article=Estadísticas|publicació=UNICEF|llengua=es-ES|url=http://www.unicef.org/spanish/infobycountry/uruguay_statistics.html#13 Panorama:Estadístiques de l'Uruguai - Unicef]}}</ref> 98%
 
=== Educació ===
A l'Uruguai la població té accés a educació gratuïta des de primer nivell de preescolar fins a la secundària. El país compta amb una universitat pública, la [[Universitat de la República]], integrada per diverses facultats i serveis annexos. Aquesta oferta educativa es veu complementada per institucions d'educació privada que inclouen des de l'educació preescolar fins a la terciària.
 
Un dels èxits del sistema educatiu uruguaià, és la seva elevada taxa d'[[alfabetització]], la més alta d'Amèrica Llatina, al voltant del 98%, seguida de l'Argentina i Cuba (97%).<ref>[{{Ref-web|url=http://hdr.undp.org/reports/global/2005/espanol/|títol=Reports Informe{{!}} sobreHuman DesenvolupamentDevelopment Humà 2005]Reports|consulta=2018-04-18|llengua=en}}</ref><ref name="https"/>
 
==== Estadístiques ====
[[Fitxer:Homage to Spain in Uruguay.jpg|200px|thumb|Homenatge a Espanya, a Montevideo. La verge representa la mare pàtria.]]
[[Fitxer:Mate uruguayo.jpg|thumb|''[[Mate (infusió)|Mate]]'', la beguda nacional de l'Uruguai.]]
El territori que actualment inclou l'Uruguai estava poblat, en el passat, per tribus indígenes que, després de l'arribada dels colons [[Europa|europeus]], es van veure fortament amenaçats. Les ètnies més conegudes són els [[xarrues]] - dels quals s'ha heretat el gentilici pels nascuts al país -, els guaranís, els chanás i els tapís.<ref>[{{Ref-web|url=http://www.escueladigital.com.uy/historia/precolonial/indigenas.htm|títol=La HistòriaEscuela delsDigital indis- americansURUGUAY a- l'UruguaiIndígenas (endel castellà)]territorio uruguayo|consulta=2018-04-18}}</ref>
 
En el cas dels indis xarrues, l'Uruguai ha heretat alguns localismes que s'han incorporat a la manera de parlar de molts ciutadans. Per exemple, es diu que la paraula ''gurí'' o ''gurís'', el plural del qual és ''gurises'', que es refereix a "petit" o jove de curta edat, és una paraula d'origen xarrua.<ref>{{ref-web|url= http://www.chasque.net/vecinet/charruas.htm|títol=Los Charrúas| editor=Autogestión vecinal (vecinet)|lloc=Montevideo (Uruguai)|llengua= castellà|citació=Els indis xarrues}}</ref>
Quan els colons [[Espanya|espanyols]] i [[Portugal|portuguesos]] van arribar a aquesta regió d'Amèrica, van trobar que l'ambient era hostil, la humitat era molt elevada, i el fred molt fort. A tals inclemències, i a la dura feina de cacera i construcció que realitzaven els indígenes nòmades i sedentaris, els espanyols van haver d'esbrinar quin era el secret de tanta resistència per part dels nadius. Allà van descobrir una espècie d'arbre, que es conreava al sud del Brasil i est del Paraguai, i van decidir realitzar plantacions extensives d'aquesta planta, a la qual el temps i la història han donat un lloc privilegiat a la regió.
 
Els efectes nocius, estimulants i curatius de l'[[herba mate]] (molt similars als del te tradicional), es van estendre ràpidament fins a arribar a l'Uruguai i l'Argentina. Els indis quítxues llavors van adaptar la ''yerba mate'' a la seva vida i en van dir "''matí''" (vas o recipient) a l'espècie de carbassa allargada on es diposita ''l'herba'' i l'aigua calenta per beure el que s'ha castellanitzat com "''[[mate (infusió)|mate]]''".<ref>[{{Ref-web|url=http://www.rau.edu.uy/uruguay/cultura/mate.htm Cultura: el|títol=El mate|consulta=2018-04-18|nom=Red a l'Uruguai (en castellà)]Académica|cognom=Uruguaya}}</ref>
 
A l'Uruguai, a diferència d'altres països de la regió, el ''mate'' característic és el ''cimarrón''.<ref>[http://www.lobuenodeuruguay.com/Internas/termomate.html Article en castellà sobre el mate uruguaià]</ref> Se serveix en un recipient amb forma de carabassó, buidat, que pot ser d'un fruit que es fa servir a tals efectes, o bé de fusta o metall. Es diposita l'herba mate a l'interior del recipient, després de "curar"-lo (és a dir, aconseguir que s'hagi humitejat i assolit un color i estat propicis per al seu bon ús), s'hi afegeix aigua calenta amb un termos o caldera, i s'hi col·loca una vareta metàl·lica, dissenyada i buidada, amb una petita reixeta que permet l'absorció de la infusió, i que es coneix localment com a ''bombilla''. L'acte de servir ''mate'', es coneix com a ''cebar''.
El patrimoni europeu va tenir lloc al [[segle XX]]. La seva influència es va veure reflectida en la construcció, modes d'edificació, hàbits i, sobretot, en la gastronomia. El país va ser un escenari acollidor per les inversions d'acabalats empresaris alemanys i francesos i per la residència i treball de molts espanyols i italians que fugien de la pobresa que assolava els seus països. Després de la [[Segona Guerra Mundial]], l'Uruguai es va veure afavorit per la quantitat d'immigrants que van ingressar al país amb intencions de treballar i de viure. Amb ells, van arribar els seus costums.
 
Els italians van obrir pizzeries, gelateries i fàbrica de pastes. L'escalopa espanyola, a l'Uruguai rep el nom de ''milanesa'', perquè va ser introduïda pels italians.<ref>[{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=Univision.com|publicació=Univision|llengua=es|url=http://www.univision.com/content/content.jhtml?cid=481613 La "milanesa" uruguaiana (en castellà)]|data=|pàgines=}}</ref> A més, existeix la milanesa "napolitana", que té formatge i salsa de tomàquet amb una mica d'orenga. Els espanyols, i sobretot els gallecs i els asturians, van obrir fleques i carnisseries o modestos magatzems o bars. Es van introduir masses i pastissos gallecs de confiteria, empanades i paelles, mariscs i peix fresc. La [[truita d'ous|truita]] espanyola va cobrar certa popularitat, mentre que l'olla [[Andalusia|andalusa]], les espècies catalanes, l'arròs amb llet i les melmelades es van difondre a gran escala.
 
Els [[Anglaterra|anglesos]] van introduir la primera marca de calçat del país, ''Champion'', i per això als calçats esportius se'ls coneix com a ''championes''. Els francesos es van dedicar als alts negocis i a la rebosteria i refineria, mentre que els alemanys van obrir fàbriques de begudes i processament de menjar.
Encara que existeix una gran controvèrsia sobre el tema, a causa de rivalitats locals, se sosté que el [[dolç de llet]] va ser creat a l'Uruguai, per esclaus africans a servei d'empresaris uruguaians o europeus. Tanmateix, també es diu que va ser portat a l'Uruguai i a l'Argentina pels portuguesos, si bé una quarta hipòtesi afirma que és d'origen andalús o que va ser creat en el camp argentí el [[segle XVIII]]. El cert és que tant el dolç de llet com la llaminadura de [[xocolata]] o sucre, plena d'aquest dolç, i que es coneix com a ''alfajor'', és molt característic del Riu de la Plata i forma part del seu patrimoni gastronòmic, al costat de les coques fregides (o ''[[tortas fritas]]'') de farina i greix boví en oli de gira-sol i que la tradició diu que s'han de consumir els dies de pluja.
 
L'Uruguai i l'Argentina també comparteixen el dia del ''gnocchi'', en què cada 29 del mes, se serveix un plat d'aquesta pasta a base de patata, amb salsa de tomàquet o, en el cas de l'Uruguai, amb salsa de ''caruso'' o ''tuco'' de carn o pesto.<ref>[{{Ref-web|url=http://www.alimentacion-sana.com.ar/informaciones/Chef/noquis.htm|títol=Los GnocchiÑoquis adel l'Argentina i l'Uruguai (en castellà)]29|consulta=2018-04-18|llengua=spanish}}</ref> A Colonia, d'altra banda, destaca la producció de [[formatges]] i melmelades casolanes d'origen suís.
 
=== Altres costums ===
[[Fitxer:Diego Forlán.jpg|100px|thumb|Diego Forlán amb la samarreta de la Selecció de Futbol de l'Uruguai.]]
 
L'[[esport]] amb més seguidors a l'Uruguai és el [[futbol]].<ref>[http://w.com.uy/uruguay-todo/uruguay.html Informació sobre l'Uruguai: Futbol com a esport nacional]</ref> Històricament el futbol ha estat un element fonamental en el que refereix a l'afermament de la "nacionalitat" uruguaiana i a la projecció internacional de la imatge de l'Uruguai com a país, als començaments del segle XX. [[Asociación Uruguaya de Fútbol|"La celeste"]] (renom històric de la selecció uruguaiana, que sorgeix del color de la seva samarreta) va enlluernar a Europa amb les seves presentacions olímpiques i es va guanyar l'admiració i el respecte de l'univers esportiu, col·locant al futbol sud-americà en el més alt àmbit de consideració en una època en què l'esmentat continent era encara ignorat al mapa internacional del futbol (Uruguai en particular desconegut a tots els mapes, no sol al futbolístic). Uruguai va guanyar dues medalles d'Or consecutives, als [[Jocs Olímpics]] (París 1924 i Ámsterdam 1928), sent durant 80 anys l'únic país sud-americà a ocupar el màxim lloc olímpic, honor compartit ara amb l'Argentina des d'[[Jocs Olímpics d'Atenes 2004|Atenes 2004]] (vegeu [[Uruguai als Jocs Olímpics]]).<ref>[{{Ref-publicació|article=Athletes - Famous Olympic Athletes, Medalists, Sports Heroes|publicació=International Olympic Committee|llengua=en|url=http://www.olympic.org/uk/athletes/results/search_r_uk.asp www.olympic.org]|data=2018-02-20}}</ref>
 
Uruguai ocupa el primer lloc en quantitat de [[Copa Amèrica de futbol|copes Amèrica]], amb 15, seguit par l'Argentina amb 14 et pel Brasil, que en té 7. En el que refereix a títols mundials, l'Uruguai va aconseguir en dues ocasions la [[Copa del Món de Futbol]] (el [[Copa del Món de Futbol de 1930|1930]]<ref>[http://www.notasdefutbol.com/2006/03/16-uruguay-primer-campeon-del-mundo Notes de futbol: Uruguai, primer campió del món]</ref> i el [[Copa del Món de Futbol de 1950|1950]],<ref>[http://www.fifa.com/mm/document/fifafacts/mcwc/ip-201_10e_fwcdraw-history_8842.pdf Història de la Copa del Món de Futbol] {{en}}</ref> sent aquest un últim èxit esportiu històric i un dels moments més dramàtics i inoblidables de la història del futbol uruguaià, la final del qual és coneguda des de llavors amb el renom del "''Maracanazo''"). A nivell de clubs [[Club Nacional de Football|Nacional]] i [[Club Atlético Peñarol|Peñarol]], els dos principals equips uruguaians, han representat a l'Uruguai de forma magnífica, obtenint-hi tots dos vuit [[Copa Libertadores de América]] i sis [[Copa Intercontinental de futbol|Copes Intercontinentals]], a més d'una destacada llista (en quantitat i qualitat) de títols internacionals que els permeten ocupar, fins al novembre del 2006, la primera i la tercera posicions en el Rànquing de Clubs de la [[CONMEBOL]] (Peñarol 1094 ptes., [[Boca Juniors]] 1023 ptes., Nacional 960 ptes.).<ref>[http://www.conmebol.com/ranking_index.jsp?slangab=S Rànquing de Clubs de la CONMEBOL] {{es}}</ref>
En les eleccions presidencials realitzades el [[31 d'octubre]] de [[2004]] va resultar elegit [[Tabaré Vázquez]], candidat per la coalició d'esquerra [[Front Ampli|Encontre Progressista-Front Ampli-Nova Majoria]] amb el 50,6% dels vots, assolint la victòria en la primera volta i aconseguint un parlament amb majories absolutes. És la primera vegada en la història del país que un partit polític no tradicional, i d'aire [[socialisme|socialista]], accedeix al Poder Executiu.
 
En les eleccions municipals realitzades el [[8 de maig]] de [[2005]], el [[Partit Nacional de l'Uruguai|Partit Nacional]] va obtenir deu intendències, l'EP-FA-nm en va obtenir vuit, i el [[Partit Colorado de l'Uruguai|Partit Colorado]] en va obtenir una.<ref>[{{Ref-web|url=http://www.equipos.com.uy/|títol=:: EquipsEquipos Mori,Consultores nivell{{!}} d'aprovacióServicios elprofesionales juliol de 2006]::|consulta=2018-04-18}}</ref>
 
Pel que fa a les [[eleccions presidencials de l'Uruguai de 2009|eleccions presidencials]] del [[2009]], el partit oficialista d'esquerra, el Front Ampli, va obtenir un nou govern amb el triomf del tupamaro [[José Mujica]] sobre l'expresident [[Luis Alberto Lacalle]].<ref>[http://www.lamalla.cat/internacional/article?id=313504 ''L'exguerriller José Mujica, nou president de l'Uruguai''], lamalla.cat</ref><ref>[http://www.esquerra.cat/documents/en/en167-mon.pdf ''Esquerra.cat: Uruguai, la presidència passa de la consulta mèdica al tractor'']</ref>
79.385

modificacions