Diferència entre revisions de la pàgina «Piràmides de Gizeh»

Al sud-est de la piràmide de Kefren a prop de l'Esfinx es troba la tomba de la reina de la quarta dinastia [[Khentkaus I]], la tomba s'anomena sovint la ''"quarta piràmide de Gizeh"''. Aquest peculiar tomba, explorada per primer cop el 1932, tenia les característiques d'una piràmide doblement esglaonada i va ser originalment considerada una piràmide inacabada. El primer esglaó mesura 45,8 m × 45,5 m i consisteix en una pedra quadrada, que es deixa reposar a les pedreres locals. Està feta amb maons, com les [[mastaba|mastabes]] de la segona època. La construcció estava coberta de pedra calcària, com les grans piràmides, i assolia una altura de 17 [[Metre|m.]] En aquesta tomba hi havia un assentament per als sacerdots i un vaixell-tomba, que estava dotat dels atributs d'una completa tomba de governant.
 
== Després de la Quarta Dinastia viene la quinta, ¿no? ==
Gizeh havia estat una necròpolis destacada durant l'[[Regne Antic d'Egipte|Imperi Antic]] i ho va deixar de ser probablement a principis del [[Primer període intermedi d'Egipte|primer període intermedi]], quan va quedar abandonada. De l'[[Regne Mitjà d'Egipte|Imperi Mitjà]] en queden poques restes, i és sorprenent que, amb prou feines, el culte als morts a les piràmides s'evidenciï en aquella època. Només des de l'època de l'[[Imperi Nou d'Egipte]] i del [[Baix imperi d'Egipte]] hi ha un significatiu contrast a Giza, amb importants tombes altre cop. Està testimoniat que hi va haver obres de restauració de temples i piràmides.
[[Fitxer:Model of Giza pyramid complex-Kunsthistorisches Museum.jpg|thumb|Maqueta de les piràmides - reconstrucció amb el port ([[Museu d'Història de l'Art de Viena]])]]
Usuari anònim