Diferència entre revisions de la pàgina «Piràmides de Gizeh»

m
Revertides les edicions de 80.26.154.69. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
m (Revertides les edicions de 80.26.154.69. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.)
Etiqueta: Reversió
Les '''Piràmides de Gizeh''' (o '''Gizah''') a [[Egipte]] es troben entre les més famoses i més antigues construccions monumentals de la humanitat. Estan situades a la riba occidental de la vall del [[Nil]], uns vuit quilòmetres al sud-oest de la ciutat de [[Gizeh]]. Es troben aproximadament a 15&nbsp;km del centre de la ciutat del [[El Caire|Caire]] i s'hi arriba directament des de l'anomenada "Avinguda de les Piràmides" (''Sharia el-Ahram''). La piràmide de Keops és l'única que queda de [[les set meravelles del món]] [[Antiguitat clàssica|antic]].{{sfn|Wildung|1998| p=47}} Des del 1979 les piràmides de Gizeh es troben incloses al [[Patrimoni de la Humanitat]].<ref>{{ref-web|url= http://whc.unesco.org/en/list/86 |títol=Memphis and its Necropolis – the Pyramid Fields from Giza to Dahshur| editor= [[UNESCO]] | consulta=2 de juny de 2013}}</ref>
 
== Història delde Ruflasla construcció ==
[[Fitxer:Giza pyramid complex (map).svg|thumb|El complex de les Piràmides de Gizeh]]
{{Principal|Necròpolis de Gizeh|Arquitectura de l'antic Egipte}}
Es creu que les piràmides de Gizah es van construir per a allotjar el cos del faraó difunt.<ref>Verner, Miroslav. ''The Pyramids: The Mystery, Culture, and Science of Egypt's Great Monuments''. Grove Press. 2001 (1997). ISBN 0-8021-3935-3 {{en}}</ref> Els antics egipcis creien que una part de l'esperit del faraó, l'anomenat ''ka'', es quedava dins del cadàver. Calia ocupar-se de les restes de manera adequada perquè l'antic faraó pogués "dur a terme la seva tasca com a rei dels morts". S'ha proposat que la piràmide no només servís de tomba del faraó, sinó que també s'hi podien haver emmagatzemat els articles que podria necessitar en el més enllà ([[Duat]]), com en el cas dels [[hipogeu]]s de la [[Vall dels Reis]]. "Els antics egipcis creien que la mort a la Terra era el principi del viatge a un altre món. El [[momificació|cos embalsamat]] del rei s'enterrava a sota o a dins de la piràmide per a protegir-lo i per a permetre que es transformés i ascendís a la vida després de la mort."<ref>{{ref-web|url= http://www.culturefocus.com/egypt_pyramids.htm |títol=Egypt pyramids |autor= |data= |obra= | editor=culturefocus.com | consulta=}} {{en}}</ref> (vegeu també:[[El judici d'Osiris|Judici d'Osiris]] i [[Textos de les Piràmides]])
 
== La Gran Piràmide de Kheops-ceno, ¡los niños no deberían verlo! ==
{{Principal|Piràmide de Kheops}}
[[Fitxer:Gizeh Cheops BW 1.jpg|thumb|Piràmide de Kheops]]
La construcció es va iniciar quan Kheops va pujar al tron i va durar uns vint anys; [[Heròdot]] diu que hi treballaren cent mil homes, però les estimacions modernes consideren que es podia fer amb uns vint mil treballadors.
 
== La piràmide de Khefren-te me llevas tío! ==
{{Principal|Piràmide de Khefren}}
[[Fitxer:Khephren 009.jpg|thumb|Piràmide de Khefren]]
La piràmide ja havia patit saquejos i destruccions al temps de la [[dinastia XIX]]. [[Ramsès II]] va utilitzar pedres de la piràmide per un temple a [[Heliòpolis (antic Egipte)|Heliòpolis]]. Es creu que també es van usar pedres de la piràmide entre [[1356]] i [[1362]] per la construcció de la mesquita d'Al-Hassan. L'historiador àrab Ibn Abd as-Salaam diu que la piràmide fou oberta el [[1372]] i probablement llavors es van tancar alguns túnels.
 
== La piràmide de Micerí-cordia ==
{{Principal|Piràmide de Micerí}}
[[Fitxer:Cairo, Gizeh, Pyramid of Menkaure, Egypt, Oct 2005.jpg|thumb|Piràmide de Micerí]]
A prop, Mark Lehner ha estat excavant recentment la ciutat dels treballadors que van construir les piràmides i les van mantenir. L'àrea principal és a 300 metres al sud de l'[[esfinx]] on hi ha una estructura coneguda com a "Vall de la corona" i el cementiri dels treballadors; a prop hi havia pastisseries, tallers de coure i cases de treballadors, amb un camí que es pensa que portava a un palau reial.
 
== La tomba de Khentkaus I --¿Y(la eso"quarta qué es? ¿Un mueble del Ikea?piràmide") ==
{{Principal|Piràmide de Khentkaus I}}
[[Fitxer:Tomb of Khentkaus I.jpg|thumb|Piràmide de Khentkaus I]]
Al sud-est de la piràmide de Kefren a prop de l'Esfinx es troba la tomba de la reina de la quarta dinastia [[Khentkaus I]], la tomba s'anomena sovint la ''"quarta piràmide de Gizeh"''. Aquest peculiar tomba, explorada per primer cop el 1932, tenia les característiques d'una piràmide doblement esglaonada i va ser originalment considerada una piràmide inacabada. El primer esglaó mesura 45,8&nbsp;m × 45,5&nbsp;m i consisteix en una pedra quadrada, que es deixa reposar a les pedreres locals. Està feta amb maons, com les [[mastaba|mastabes]] de la segona època. La construcció estava coberta de pedra calcària, com les grans piràmides, i assolia una altura de 17 [[Metre|m.]] En aquesta tomba hi havia un assentament per als sacerdots i un vaixell-tomba, que estava dotat dels atributs d'una completa tomba de governant.
 
== Després de la Quarta Dinastia viene la quinta, ¿no? ==
Gizeh havia estat una necròpolis destacada durant l'[[Regne Antic d'Egipte|Imperi Antic]] i ho va deixar de ser probablement a principis del [[Primer període intermedi d'Egipte|primer període intermedi]], quan va quedar abandonada. De l'[[Regne Mitjà d'Egipte|Imperi Mitjà]] en queden poques restes, i és sorprenent que, amb prou feines, el culte als morts a les piràmides s'evidenciï en aquella època. Només des de l'època de l'[[Imperi Nou d'Egipte]] i del [[Baix imperi d'Egipte]] hi ha un significatiu contrast a Giza, amb importants tombes altre cop. Està testimoniat que hi va haver obres de restauració de temples i piràmides.
[[Fitxer:Model of Giza pyramid complex-Kunsthistorisches Museum.jpg|thumb|Maqueta de les piràmides - reconstrucció amb el port ([[Museu d'Història de l'Art de Viena]])]]