L''''apel·lació a l'autoritat''' o '''''Argumentum ex auctoritate''''' o sovint abreujat com ''ex auctoritate'' és una [[locució llatina]] que significa '«argument per autoritat'». Es tracta d'un fenomen discursiu<ref>{{ref-llibre|capítol = 2. Arguments d'autoritat i noms «científics»|pagines 111-114|nom = Guillem |cognom = Calaforra i Castellano|títol =Paraules, idees i accions: reflexions "sociològiques" per a lingüistes|volum=volum 48 de la ''Biblioteca Sanchis Guarner''|editorial = Universitat de València|data = 1999| isbn = 9788484151050|lloc = València}}</ref> en la retòrica i en discussions jurídiques quan la persona pretén tenir raó, per l'ofici de la seva autoritat o de la seva funció, com ''ex auctoritate imperatoris'' (per autoritat de l'emperador) sense haver-hi cap obligació de donar arguments o ''ex auctoritate legis'' ('«per autoritat de la llei'»).<ref name="Bustamante2012">{{ref-llibre|autor=No Bustamante Bustamante|títol=Locuciones Latinas En Materia Juridica|url=http://books.google.cat/books?id=vK9soJHgYL4C&pg=PA75&dq=argumentum+ad+ignorantiam&hl=ca&sa=X&ei=vxyUUefgNKuQ7AbEk4D4Dw&ved=0CEcQ6AEwAw#v=onepage&q=argumentum%20ad%20ignorantiam&f=false|consulta= 16 maig 2013|data= 21 novembre 2012|editorial=[[Palibrio]]|isbn=978-1-4633-4183-1|pàgines=75–}}</ref> En lloc de desenvolupar una motivació pròpia per una opinió o una tesi, s'apel·la a un autor o publicació respectada per l'assistència o el lectorat que defensa la mateixa idea.<ref>{{ref-web |url=http://christop.egli.home.hefr.ch/Dreamweaver/Argumentation_Typen.pdf |títol = Typen der argumentation | nom = Christoph |cognom = Egli |pàgina = 1|obra = Deutsch als Fremdsprache — Wirtschaftsdeutsch |lloc = Luzern|llengua = alemany}}</ref><ref>{{ref-llibre|llengua = alemany| pàgina = 319|capítol = Die zentralen Propositionen des Textes| títol = Argumentationsanalyse textlinguistisch: Argumentative Figuren für und wider den Golfkrieg |data = 2006|isbn = 9783110936070|lloc = Berlín = Walter de Gruyter| nom = Marcel cognom =Eggler|volum = volum 268 de ''Reihe Germanistische Linguistik''}}</ref> En la retòrica, el problema rau en l'acceptança, o no, pel públic de l'autor de l'argument d'autoritat citat, un risc que ja palesa en l'obra de [[Ciceró]].<ref>{{ref-llibre|capítol = Pro Sex. Roscio Amerino|llengua = anglès|pàgina = 113 ss|títol =Heuristic Strategies in the Speeches of Cicero|nom = Gabor |cognom = Tahin|editorial = Springer Science & Business Media|data = 2013 |isbn = 9783319017990}}</ref> Era un element clau en la filosofia [[escolàstica]] i [[neotomisme|neotomista]] i ensenya els seus límits quan es troben texts contradictoris d'autoritats aleshores reconegudes com la bíblia o l'obra d'[[Agustí d'Hipona]], una font inexhaurible de [[Discussió bizantina|discussions bizantines]].<ref>{{ref-llibre|llengua = anglès|pàgina = 76-78|títol =Soviet Scholasticism |nom =J.E. |cognom =Blakeley|editorial =Springer Science & Business Media|data= 2012|isbn =9789401036702}}</ref>
