|
==Història==
Segons una antiga tradició, ja testificada a l'època de [[Gregori de Tours]] (finals del [[segle VI]]), l'església de Narbona es va fundar a mitjans del [[segle III]] per sant [[Pau de Narbona]], evangelitzador de la regió. Només més tard, al voltant del [[segle IX]], es va qualificar com a deixeble dels apòstols i es va identificar amb el procònsol [[Sergi PauPaule]] del que es parla al llibre dels [[Fets dels Apòstols]] <ref>{{Cita BíblicaBíblia| At|13,6-12}}</ref><ref>Es recordat al [[martirologi]] el 22 de març</ref>
El primer bisbe històricament documentat és Ilario, esmentat en algunes cartes papals entre el [[417]] i el [[422]] . Una gran figura episcopal dels primers segles va ser [[RusticRústic de Narbona|sant RusticRústic]], que va governar l'església de Narbona durant més de trenta anys; a ell li devem la reconstrucció de la [[catedral]], destruïda per un incendi l'any [[441]], en la què va ser enterrat.
Al [[segle VI]] l'arxidiòcesi va donar porcions de terra a favor de l'erecció de les diòcesis d'[[bisbat d'Elna|Elna]] i [[bisbat de Carcassona|Carcassona]].
Narbona va ser la [[metropolità|seu metropolitana]] de la [[Gàl•liaGàl·lia Narbonesa]] i una [[província eclesiàstica]] testificada des del [[segle VI]]. No obstant això, a causa dels esdeveniments polítics i militars que van convuulsionar el [[Llenguadoc]] a la caiguda de l'Imperi Romà, en teoria la província eclesiàstica coincidia amb el Narbonensa I. Quan el [[francs]] van arrencar la [[Septimània]] als [[sarraïns]] ([[759]]), van restaurar l'original metropolia, constituïda per les seus d'Elna, Carcassona, [[Bisbat de Besiers|Besiers]], [[Bisbat de Lodeva|Lodeva]], [[Bisbat d'Agde|Agde]], [[Arquebisbat de Montpeller|Maguelonne]], [[Bisbat de Nimes|Nimes]], [[Arquebisbat de Tolosa|Tolosa]] i [[Bisbat de d'Usès|Usès]]. Després de les conquestes de [[Carlemany]] i [[Lluís el Piadós]], algunes diòcesis ibèriques van entrar a la província eclesiàstica de Narbona, que va aconseguir el seu punt màxim així amb l'addició de les diòcesis d'[[bisbat de d'Urgell|Urgell]], [[Bisbat de Girona|Girona]], [[Arquebisbat de Barcelona|Barcelona]] i [[Bisbat de Vic|Vic]]. Aquesta situació va durar fins a la primera meitat del [[segle XII]], quan la província eclesiàstica va tornar a la situació anterior.
La catedral carolíngia, dedicada a dos sants d'origen espanyol, sants [[Just i Pastor]], va ser reconstruïda pel bisbe sant [[Teodard de Narbona|Teodard]] a la segona meitat del [[segle IX]] i totalment reconstruïda a partir del [[segle XIII]].
Dos arquebisbes de Narbona van ser elevats al [[tronpapat|soli papalpontifici]]: GuyGuiu Foulcois, que es va convertir en el [[papa Climent IV]]; i Giulio de' Medici, que es va convertir en el [[papa Climent VII]].
Entre els [[segle XIII|segles XIII]] i [[segle XIV|XIV]] la província eclesiàstica va experimentar importants canvis. El [[1295]] es va erigir la [[diòcesi de PamiersPàmies]], que va ser sufragània de Narbona fins el [[1317]]. Aquell any s'erigí la [[diòcesis de Limoux]], amb territori pres de la de Narbona, però va ser molt efímera i ja va ser abolida al febrer de [[1318]]. També en 1317, per combatre millor l'[[catarisme|heretgia càtara]], [[Arquebisbat de Tolosa|Tolosa]] va ser elevada al rang d'[[arxidiòcesi]] [[metropolità|metropolitana]] i del seu territori es van elaborar tants com 6 diòcesis sufragànies. Per compensar la pèrdua de Tolosa i PamiersPàmies, el [[1318]] Narbona va donar porcions de territori a favor de l'erecció de les [[bisbat de d'Alet|diòcesis d'Alet]] i [[Bisbat de Saint-Pons-de-Thomières|Sant-Pons-de-Thomières]], que esdevingueren les seves sufragànies. Finalment, en [[1694]] també la nova [[diòcesi d'Alès]] va entrar a la província eclesiàstica de Narbona, que, en el moment de l'esclat de la [[Revolució Francesa]], comprenia 11 sufragànies: Elna, Carcassona, Besiers, Lodève, Agde, [[Arquebisbat de Montpeller|Montpeller]] (l'antiga Maguelonne), Nimes, Alet, Alès, Saint-Pons-de-Thomières i Usès.
Seguint el [[concordat de 1801|concordat]], amb la [[butlla]] ''[[Qui Christi Domini]]'' del [[Papa Pius VII]] del 29 de novembre de [[1801]] es va suprimir l'arxidiòcesi, juntament amb 6 de les seves sufragànies; la major part del seu territori es va incorporar al de la [[diòcesi de Carcassona]], mentre que una part més petita es va convertir en part de la diòcesi de Montpeller.
Al juny de [[1817]] es va signar un nou [[concordat]] entre la [[Santa Seu]] i el govern francès, seguit el 27 de juliol per la butlla ''Commissa divinitus'', amb la qual el [[Papa]] va restaurar la seu metropolitana de Narbona. No obstant això, atès que l'acord no va entrar en vigor ja que no va ser ratificat pel Parlament de París, aquesta erecció no va tenir efecte. L'arxidiòcesi mai no va ser restaurada. A partir de [[1822]], els [[Arquebisbat de Tolosa|arquebisbes de Tolosa]] van tenir el privilegi d'afegir al seu títol als arquebisbes de Narbona.
|
