Rembrandt van Rijn: diferència entre les revisions

Rembrandt va viure més enllà del que li permetien els seus mitjans econòmics i es va veure obligat a subhastar les seves possessions. L'habitual compra d'obres d'art –incloses les que foren fruit del seu propi treball–, de gravats que sovint utilitzava en les seves pintures, i de rareses, van provocar que el 1656 s'arribés a un acord judicial per a evitar la seva fallida; va haver de vendre la major part de la seva gran col·lecció de pintures i d'antiguitats. Les llistes que calgué elaborar ens donen una informació precisa de les seves col·leccions, amb pintures i dibuixos d'antics mestres, inclosos bustos d'emperadors romans, molts objectes de l'Àsia, com vestits i armadures japoneses, i col·leccions d'[[història natural]] i de [[mineral]]s; però els comptes resultants de les vendes de [[1657]] i [[1658]] van ser decebedors.<ref>Slive, pàg. 84</ref> També va haver de vendre la seva casa i la seva impremta, i el 1660 es va traslladar a un allotjament més modest al Rozengracht.<ref>Schwarz, pàg. 12</ref><ref>La venda va ser el 1658, però es va acordar un termini de dos anys per a realitzar la desocupació.</ref> Les autoritats i els seus creditors, en general, s'adaptaren a les seves circumstàncies; però l'excepció varen ser els del gremi de pintors d'Amsterdam, que van crear una nova norma que fixava que ningú podria comerciar amb Rembrandt. Per evitar aquest problema, el [[1660]] Hendrickje i Titus van crear una empresa com a distribuïdors d'art, i Rembrandt n'era un empleat.<ref>Clark, 1974, pàg. 105</ref>

El [[1661]], ell (o més aviat la nova empresa) va ser contractat per a concloure els treballs que calia realitzar en la construcció del nou ajuntament, però això només va poder ser després que Govert Flinck, l'artista que prèviament tenia l'encàrrec, morís sense haver pogut començar a pintar. El treball resultant va ser ''La conspiració de Claudius Civilis'', que va ser rebutjada i retornada al pintor; el fragment supervivent és només una fracció de tot el treball.<ref>Clark 1974, pàg. 60-61</ref> Va ser en aquest moment que Rembrandt va tenir el seu últim aprenent, [[Aert de Gelder]]. El [[1662]], encara rebia importants encàrrecs per realitzar retrats i altres obres.<ref>Bull, et al, page 29.</ref> Quan el [[1667]] [[Cosme III de Mèdici]], gran duc de Toscana, va visitar Amsterdam, va visitar la casa de Rembrandt.<ref>Clark 1978, pàg. 34</ref>