Obre el menú principal

Canvis

m
cap resum d'edició
Aquest any es va aliar amb [[Sibil·la de Jerusalem]] i [[Guiu de Lusignan]] contra Ramon III de Trípoli, i la seva influència va contribuir a aconseguir el reconeixement de Guiu com a nou rei de Jerusalem en detriment del comte Ramon. També el 1186 Reinald va atacar una caravana en la qual viatjava la germana de Saladí, trencant així la treva que s'havia establert entre el sultà i els Estats croats. Encara que Guiu el va amonestar reprendió per la seva acció, intentant així apaivagar a Saladí, Reinald va replicar que era senyor de les seves pròpies terres i que ell no havia signat la pau amb els musulmans.
[[Fitxer:BNF,_Mss_fr_68,_folio_399.jpg|thumb|Mort de Reinald de Châtillon]]
El1187El 1187, SaladinoSaladí va envair el regne de Jerusalem i va derrotar als croats a la [[batalla de Hattin]]. Tant Reinald com el rei Guiu van ser fets presoners en la batalla. El cronista [[Imad-ad-Din al-Isfahaní|Imad al-Din]] refereix el que va passar a continuació (en les cròniques àrabs Reinald és anomenat Arnat):
: ''Salah al-Din va convidar al rei a asseure's al seu costat i, quan va entrar Arnat, ho va instal·lar prop del seu rei i li va recordar les seves malifetes: "Quantes vegades has jurat i després has violat els teus juraments, quantes vegades has signat acords que no has respectat!" Arnat li va manar contestar a l'intèrpret: "Tots els reis s'han comportat sempre així. No he fet res més del que fan ells." Mentrestant, Guiu panteixava de set, cabotejava com si estigués borratxo i el seu rostre mostrava un gran temor. Salah al-Din li va dirigir paraules tranquil·litzadores i va manar que li portessin aigua gelada, que li va oferir. El rei va beure i després li va tendir la resta a Arnat que va apagar la set al seu torn. El sultà li va dir llavors a Guiu: "No m'has demanat permís abans de donar-li de beure. No estic obligat, per tant, a concedir-li la gràcia. Després d'haver pronunciat aquestes paraules, el sultà va sortir, va muntar a cavall i després es va allunyar, deixant als captius presa del terror. Va supervisar el retorn de les tropes i després va tornar a la seva tenda. Una vegada allí, va manar portar a Arnat, va avançar cap a ell amb el sabre a la mà i ho va copejar entre el coll i la part alta de l'espatlla. Quan Arnat va caure al terre, li van tallar el cap i després van arrossegar el seu cos pels peus davant el rei, que es va tirar a tremolar. ''En veure-ho tan impressionat, el sultà li va dir amb to tranquil·litzador: "Aquest home només ha mort per la seva maldat i la seva perfídia."<ref>Amin Maalouf (2005). </ref>
Al rei Guiu se li va perdonar la vida. Va estar presoner a Damasc durant un temps, i després se'l va deixar en llibertat.
4.207

modificacions