Diferència entre revisions de la pàgina «Caricatura»

20 bytes afegits ,  fa 1 any
m
+enllaç
m (+enllaç)
A principis del [[segle XX]], els grans modernitzadors de la caricatura, entesa com a retrat, foren els que s'allunyaren de les formes del dibuix acadèmic, i donaren valor a la línia, al traç per transmetre el caràcter, l'essència del personatge, més que no pas la simple forma.
 
Les obres dels dibuixants [[Olaf Gulbransson]] a alemanya, [[Marius de Zayas|Márius de Zayas]], [[Miguel Covarrubias]], Al Frueh i Paolo Garretto als Estats Units, [[Georges Coursat|Sem]] (pseudònim de Georges Coursat) a França, [[Max Beerbohm]] a la Gran Bretanya i [[Bagaria]] a Espanya, renoven el panorama, trencant amb els plantejaments estètics academics i estableixen les bases de la caricatura moderna. Amb aquests nous recursos, que incorporen al retrat caricaturesc els plantejaments dels moviments artístics d'avantguarda, com el cubisme o el futurisme, la nostra terra dóna grans valors, malauradament pendents de reivindicar: [[Jacint Bofarull]], [[Salvador Mestres]], [[Josep Escobar]] (abans que es dediqués a dibuixar en carpanta i [[Zipi y Zape]]), [[Niko]] (pseudònim de Nicolás Martínez), [[Josep Maria de Martín]], [[Joaquim Muntañola]], [[Josep Maria Serra]], [[Marc Sitges]]...
 
L'aparició al panorama caricaturesc del dibuixant nord-americà David Levine, que recuperava l'estil megacefalopòdic del segle passat, feu que a partir dels anys seixanta convisquessin les dues tendències dins la caricatura. Parteixen del grafisme de Levine els estils, per exemple, de [[Miquel Ferreres]], i també de [[Joan Vizcarra]] [http://www.vizcarra.info (www.vizcarra.info)] (encara que segueix més l'estela del teutó Krüger) o dels dibuixants [[Guillén]], [[Manel Puyal]], [[El Gat Invisible]] o [[Trallero d'A]]. Just a l'altra banda, pel que fa a la concepció estètica, hi ha les caricatures de [[Toni Batllori]] i [[Tàssies]], que deixen de banda el model naturalista, per endinsar-se cadascú en el seu camí estilístic, amb troballes sorprenents. Tirant per un camí del mig, que podríem anomenar de naturalisme sintètic, hi ha les caricatures des de [[Joaquim Muntañola]] i [[Jordi Ginés i Soteras|Gin]] (pseudònim de Jordi Ginés), a les obres d'Espinosa, Ismael, [[Kap]] (pseudònim de Jaume Capdevila), [[Farruqo]] o Ant (pseudònim d'[[Anthony Garner]]), cadascú per la seva banda i treballant en el seu propi i característic estil.
36.210

modificacions