Pau Sans i Guitart: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 2:
'''Pau Sans i Guitart''' ([[l'Hospitalet de Llobregat]] ? - [[Barcelona]] [[1900|1901]])<ref>''Las Dominicales'', Madrid, 11 d'octubre de 1901, pàg.3. La notícia deia: "Ha fallecido en Barcelona D. Pablo Sans y Guitart, ingeniero y primer director que fué de ''La Tracción Ferroviaria Ilustrada''. Para apreciar las hermosas dotes de su alma vigorosa, baste decir que abandonó las filas de los grandes para irse con los pequeños, que dejó el servicio de las poderosas empresas ferrocarrileras para colocarse al lado del vejado personal del servicio de ferrocarriles. Que los asalariados especialmente los que pertenecen al personal de ferrocarril levanten un altar á la memoria del nobilísimo Sr. Sans y Guitart."</ref> fou un enginyer industrial, poeta i polític català.
 
Com enginyer, va treballar en el sector del ferrocarril. Treballà a Saragossa per la Companyia dels Ferrocarrils de Saragossa a Pamplona i Barcelona. Fou cap d'enginyeria del servei de material i tracció de la Companyia de Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França (TBF). També va ocupar el càrrec d'enginyer municipal de l'Hospitalet.
 
Va publicar diverses obres en castellà relacionades amb la seva feina, com ''La locomotora en acción'' (1868), ''Guia de maquinistas y fogoneros de ferrocarriles'', ''Preguntas y respuestas relativas á la conducción y conservación de las locomotoras. Detalles elementales de la construcción y funciones de la locomotora''.
 
Fou autor de gairebé un centenar de poemes en català, apareguts en publicacions com ''[[La Ilustració Catalana|La Ilustració catalana]]''. L'any 1887 va ser membre del Consistori dels [[Jocs Florals]], amb el càrrec de secretari<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=|publicació=La Ilustració Catalana|url=|data=15 de desembre de 1886|pàgines=2}}</ref>. L'any 1888 en fou mantenedor (amb [[Jacint Verdaguer i Santaló|Jacint Verdaguer]] i [[Àngel Guimerà i Marcel·líJorge|Àngel MenéndezGuimerà]] yi [[Marcelino Menéndez Pelayo]] com a president)<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=|publicació=La Dinastía|url=|data=11-01-1888|pàgines=6}}</ref>. També va ser autor de textos literaris en prosa, dels que va fer versions en castellà i català, com ara ''La flor de la vida''<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=|publicació=La Ilustració Catalana|url=|data=15-08-1888|pàgines=2}}</ref>, i algunes obres de teatre<ref>{{Ref-publicació|cognom=farrés i pinós|nom=Carles|article=Pau Sans i Guitart|publicació=Xipreret|url=https://issuu.com/ateneuhospitalet/docs/xipreret_10_-_01|data=Gener 2010|pàgines=2-3}}</ref>, com la que va estrenar en la festa major de l'Hospitalet del 1888, ''Lo dia del cop''<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=|publicació=La Vanguardia|url=|data=12-08-1888|pàgines=2}}</ref>.
 
Va estar lligat als sectors progressistes de [[L'Hospitalet de Llobregat|l'Hospitalet]] i l'any 1866 es trobava entre els fundadors del Casino l'Harmonia. Fou redactor de ''[[La Renaixença]]'' des del [[1886]] i una de les primeres figures del catalanisme polític, el que va fer que fos elegit primer president de la [[Lliga de Catalunya]] l'octubre de 1887. També en 1886 va començar a fer classes a l'Ateneu Obrer<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=|publicació=La Vanguardia|url=|data=29-11-1886|pàgines=5}}</ref>.
 
Com a cap de la [[Lliga de Catalunya]], la seva signatura fou la primera en el ''[[Missatge a la Reina Regent]]'', entregat a aquest personatge que va visitar Barcelona amb motiu l'[[Exposició Universal de Barcelona|Exposició Universal]] el juny de 1888. Fou membre de la [[Unió Catalanista]] des de la seva fundació el 1891, des de la qual va prendre part de forma molt activa en l'elaboració de les [[Bases de Manresa]] (1892).
 
La seva filla, Asunción Sans i Oliveras, va morir el juny de 1887. El seu fill, [[Joaquim Sans i Oliveras]] fou [[catedràtic]] de l'[[Escola Industrial de Terrassa]].