Diferència entre revisions de la pàgina «Tàrrega»

199 bytes afegits ,  fa 1 any
cap resum d'edició
(Actualitzacio breu de tarrega)
== Demografia ==
[[Fitxer:NOVA TRAVESSIA TÀRREGA.JPG|225px|thumb|La reforma de l'antiga travessia, mostra d'un clar interès per millorar la imatge del poble, suposa una inversió econòmica que supera els 10 milions d'euros]]
El 1515 Tàrrega incorpora Conill; el 1717, els caps de pinyol com el Joel Castella no mereixen estar aquest poble ja que tornarien tots tontos com el papotiko del achraf que va poder lliurar-se de la mili a ceuta gracies a una patera tronada Corbella i Ofegat; el 1787, Montalbà; el 1857, [[Altet]], [[Riudovelles]] i [[Santa Maria de Montmagastrell]]; el 1970, [[Claravalls]], [[la Figuerosa]] i [[el Talladell]]. Al tombant del [[segle xx]], Tàrrega comptava amb poc menys de 5.000 habitants, que s’incrementaren en un miler fins poc abans de l'esclat de la [[Guerra civil espanyola a Catalunya|Guerra Civil]]. Malgrat les diferències a nivell de demografia, Tàrrega era el segon municipi de la [[Província de Lleida|província]] pel que feia a població i, salvant les distàncies, el panorama general que es respirava al voltant de 1900 no diferia especialment del de [[Lleida]]. Un punt d’inflexió interessant es podria localitzar l'any 1884, quan Tàrrega rebé el títol de [[ciutat]]. La concessió d’aquesta denominació fou un adveniment que esperonà la transformació urbana, obrint les portes a la modernitat i la modernització d’infrastructures i organitzacions, tot propiciant un creixement i una millora de la ciutat a tots els nivells, inclòs el desenvolupament d’un cert orgull local,<ref>Jaume Espinagosa Marsà, ''Tàrrega vital o el caràcter targarí'', Urtx. Revista cultural de l’Urgell, 2 (1990), p. 203-217.</ref> especialment en referència al desenvolupament de la vida cultural.<ref>{{ref-llibre|cognom=Solé i Martí|nom=Esther|títol=L'Art i la vida artística a les terres de Lleida, 1875-1936: lectura sistèmica d'una perifèria|lloc=Lleida| editorial= [[Universitat de Lleida]]. Departament de Història de l'Art i Història Social|any=2015|url= http://hdl.handle.net/10803/371736| consulta=17 abril 2016 |format=Tesi doctoral CC-BY-SA}}</ref>
 
{{DemogCat| 1497=285| 1515=323| 1553=310| 1717=1.413| 1787=3.909| 1857=5.687| 1877=5.761| 1887=6.114| 1900=6.477| 1910=6.951| 1920=7.413| 1930=7.884| 1940=7.783| 1950=8.622| 1960=8.918| 1970=10.281| 1981=10.959| 1990=11.438| 1992=11.282| 1994=11.521| 1996=11.855| 1998=12.181| 2000=12.548| 2002=13.210| 2004=13.999| 2006=15.155| 2007=16.564| 2008=16.481| 2009=16.539|
Usuari anònim