Maimònides: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
simplifico una mica la capçalera i distingeixo entre transliteració i transcripció
desambiguo
Línia 22:
 
== Primers anys ==
Va néixer el [[30 de març]] de [[1138]] a [[Còrdova]] (l'[[al-Àndalus|Àndalus]]),<ref name="gec"/><ref>Stroumsa,''Maimonides in his world: portrait of a Mediterranean thinker,'' Princeton University Press, 2009, p.8</ref><ref>Sherwin B. Nuland, Maimonides, Random House LLC, 26 Aug 2008, p38</ref> al bell mig d'una distingida família. El seu pare, Maimon ben Yosef,<ref>Maimon ben Yosef, deixeble de l'important [[talmud]]istallista [[Yosef ibn Migas]] també hi era (''Literatura hebrea en la España medieval'', p. 134).</ref> exercia com a lletrat i príncep de la [[jueria]], i va ser qui el va iniciar a l'estudi de la ciència rabínica.<ref name="literatura hebrea 160 162">''Literatura hebrea en la España medieval'', pp. 160/162.</ref> Els seus estudis sobre [[matemàtiques]] i [[medicina]] els va realitzar amb savis àrabs.<ref name="dubnow401 409"/> També al final abans de morir li deien El Maharamindri.<ref name="sapiens128">{{citar ref | cognom1=Armengol | nom1 =Montse | cognom2 =Forcano | nom2 =Manuel | títol =Jueus a Catalunya | publicació = [[Revista Sàpiens]] | format = paper |exemplar= núm.128 | editorial = Sàpiens Publicacions | lloc = Barcelona | data = Abril 2013 | pàgines = p.28 | issn =1695-2014 }}</ref>
 
== L'exili ==
Línia 36:
=== Teologia i filosofia ===
Les seves obres majors de tema rabínic (talmúdic) són:
* ''Amoor'' (''El lluminar'', [[1168]]), un comentari escrit en àrab i traduït després a l'hebreu de la [[Mixnà]] (la part reglamentària del [[Talmud de Babilònia|Talmud]], és a dir, la recopilació de la Llei oral jueva), també titulat ''Llibre de l'elucidació''.<ref name="dubnow401 409"/>
* ''Mišné Torà''<ref name="gec"/> (''Repetició de la Llei''; títol original en hebreu: משנה תורה). Escrit durant la dècada de [[1170]], aquesta obra té per objectiu, segons paraules de Maimònides al [[pròleg]], ser una «compilació completa de la tradició oral amb totes les disposicions, costums i ordenances que s'han acumulat des dels temps de [[Moisès]] Rabeinu fins a la redacció del [[Talmud]]. He donat aquest treball el títol de ''Mišné Torà'', perquè qualsevol pot estudiar la Torà escrita i conèixer també, després, mitjançant la lectura d'aquest llibre, tota la "Llei verbal", sense estudiar cap altra cosa.»<ref>Citat a ''Manual de la Historia Judía'', p. 406.</ref> Es tracta d'un treball en catorze volums, els quals regulen la totalitat de la vida jueva.<ref name="literatura hebrea 160 162"/> Va resultar polèmica la decisió de Maimònides de no citar els grans mestres del passat, fet pel qual va ser fortament criticat.<ref name="literatura hebrea 160 162"/>
* ''[[Guia de perplexos]]'' (acabada el [[1190]]),<ref name="literatura hebrea 160 162"/> escrita en àrab,<ref name="literatura hebrea 160 162"/> és la clau del seu pensament filosòfic, la seva obra més important,<ref name="literatura hebrea 160 162"/> i exercí una forta influència en cercles tant jueus com cristians i sobretot [[escolàstica|escolàstics]]. En ella estableix una conciliació entre la fe i la raó dirigida a qui vacil·len entre les ensenyances de la religió jueva i les doctrines de la filosofia [[Aristòtil|aristotèlica]] que llavors imperava, demostrant que no hi ha contradicció en els punts en què la fe i la raó pareixen oposar-se. És a dir, una conciliació entre el sentit literal de les escriptures i les veritats racionals, acudint a la interpretació al·legòrica en casos de conflicte.