Maimònides: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
simplifico una mica la capçalera i distingeixo entre transliteració i transcripció |
desambiguo |
||
Línia 22:
== Primers anys ==
Va néixer el [[30 de març]] de [[1138]] a [[Còrdova]] (l'[[al-Àndalus|Àndalus]]),<ref name="gec"/><ref>Stroumsa,''Maimonides in his world: portrait of a Mediterranean thinker,'' Princeton University Press, 2009, p.8</ref><ref>Sherwin B. Nuland, Maimonides, Random House LLC, 26 Aug 2008, p38</ref> al bell mig d'una distingida família. El seu pare, Maimon ben Yosef,<ref>Maimon ben Yosef, deixeble de l'important
== L'exili ==
Línia 36:
=== Teologia i filosofia ===
Les seves obres majors de tema rabínic (talmúdic) són:
* ''Amoor'' (''El lluminar'', [[1168]]), un comentari escrit en àrab i traduït després a l'hebreu de la [[Mixnà]] (la part reglamentària del [[Talmud de Babilònia|Talmud]], és a dir, la recopilació de la Llei oral jueva), també titulat ''Llibre de l'elucidació''.<ref name="dubnow401 409"/>
* ''Mišné Torà''<ref name="gec"/> (''Repetició de la Llei''; títol original en hebreu: משנה תורה). Escrit durant la dècada de [[1170]], aquesta obra té per objectiu, segons paraules de Maimònides al [[pròleg]], ser una «compilació completa de la tradició oral amb totes les disposicions, costums i ordenances que s'han acumulat des dels temps de [[Moisès]] Rabeinu fins a la redacció del
* ''[[Guia de perplexos]]'' (acabada el [[1190]]),<ref name="literatura hebrea 160 162"/> escrita en àrab,<ref name="literatura hebrea 160 162"/> és la clau del seu pensament filosòfic, la seva obra més important,<ref name="literatura hebrea 160 162"/> i exercí una forta influència en cercles tant jueus com cristians i sobretot [[escolàstica|escolàstics]]. En ella estableix una conciliació entre la fe i la raó dirigida a qui vacil·len entre les ensenyances de la religió jueva i les doctrines de la filosofia [[Aristòtil|aristotèlica]] que llavors imperava, demostrant que no hi ha contradicció en els punts en què la fe i la raó pareixen oposar-se. És a dir, una conciliació entre el sentit literal de les escriptures i les veritats racionals, acudint a la interpretació al·legòrica en casos de conflicte.
|