És preferible de prendre aquesta preparació acabadafeta de ferpoc per a evitar que l'oli, extret del sèsam mòlt, no s'oxidi massa. Tot i aixíTanmateix la sal de sèsam es pot adquirir en comerços especialitzats, on se'l sol presentar en pots de vidre o de plàstic precintatssegellats.
En una paella neta, sense oli, es torra el sèsam fins que esdevé marróde color carabassa daurat (normalment salta com les [[crispeta|crispetes]]), moment en el qual s'incorpora la sal sense deixar de remoureremenar durant poc més d'un minut per tal que la sal perdi la humitat.
Després cal triturar-ho perquè el sèsam es pugui assimilar: per a fer-ho, tradicionalment s'usa un [[morter]] japonès especial, amb l'interior ratllat, anomenatdit ''[[suribachi]]''. Emprar el ''suribachi'' permet que cada gra de sal estigui ben cobert per l'[[oli]] que surt de les llavors de sèsam, així la sal és menys agressiva amb l'[[organisme]] quan es prenmenja. També es pot emprar un molinet (si és elèctric, els [[naturalisme|naturalistes]] més puristes ho desaconsellen per les vibracions elèctriques) o qualsevol altre instrument manual.
La finesa del triturattrituratge és segons el gust de cadascú però és essencial que com a mínim les llavors del sèsam es trenquin perquè siguin assimilables per la [[digestió]] humana.
La sal de sèsam solacostuma formara ser part de la [[dieta macrobiòtica]], on seen la qual considera com una alternativa més saludable que la sal comuna.
