Diferència entre revisions de la pàgina «Cervera»

27.518 octets eliminats ,  fa 1 any
Contingut canviat per « és la ciutat dels retrasats com es el joelcr_11, nomes pensa on fotre el seu pepino en qualsevol forat, li es igual si es lletja o gorda mentre tingui forat la fot...».
Etiqueta: afegitons
(Contingut canviat per « és la ciutat dels retrasats com es el joelcr_11, nomes pensa on fotre el seu pepino en qualsevol forat, li es igual si es lletja o gorda mentre tingui forat la fot...».)
Etiqueta: Substitució
{{polisèmia}}
{{Infotaula del municipi català|de |Cervera|de la |Segarra|
|fotografia = Universitat de cervera.jpg
|fotografia_descripció = Plaça de la Universitat de Cervera.
|gentilicis = Cerverí, cerverina
|codi_postal = 25200
|superfície = 55,2
|altitud = 548
|entitats = 6
|numero_d'_habitants = 9.039
|web = [http://www.cerverapaeria.cat/ www.cerverapaeria.cat]
|alcalde = Ramon Royes Guàrdia ([[CiU]])
}}
 
'''Cervera''' és una [[ciutat]] del centre-oest de [[Catalunya]], capital de la [[comarca]] de la [[Segarra]] i cap del [[partit judicial]] de Cervera, a la [[Vegueria de Ponent]]. El [[municipi]] de Cervera, de 55,19 km², es troba dins la [[Depressió Central]] al sector [[meridional]] de la comarca de la Segarra. La [[població]] [[Cens de població|censada]] és de 9.440 [[habitants]]. El [[paisatge]] de Cervera mostra uns [[Terreny|terrenys]] molt aprofitats, [[Conreu|conreats]] arreu. El [[Relleu (geografia)|relleu]] del terme és força representatiu del paisatge de la comarca. Hi predominen les [[valls]] amples i generalment poc fondes, i emmarcades per llargues [[Carena (geografia)|carenes]] pràcticament horitzontals.
és la ciutat dels retrasats com es el joelcr_11, nomes pensa on fotre el seu pepino en qualsevol forat, li es igual si es lletja o gorda mentre tingui forat la fot on sigui, nomes pensa en sexe i la gent de catalunya comensem a tenir por perque no para de trincar-se a tot el que es mou, li medeix 54cm interessades obriur per direct, gracies (joelcr_11
 
La ciutat es caracteritza per la riquesa del seu [[patrimoni cultural]] i [[monumental]]. Un total d'onze monuments del municipi estan catalogats com a [[Bé Cultural d'Interès Nacional]] (BCIN) per la [[Generalitat de Catalunya]]: [[Castell de Cervera|el castell]] (s. XI), l'[[Sant Pere Gros de Cervera|església de Sant Pere el Gros]] (s. XI), el recinte emmurallat (s. XIV), la parròquia de Santa Maria (s. XIV-XV), l'edifici de la [[Paeria de Cervera|Paeria]] (s. XVII-XVIII), la Universitat (s. XVIII), el nucli històric, el Sindicat (s. XX) i els castells dels nuclis agregats [[Castellnou d'Oluges]], la [[Prenyanosa]] i [[Malgrat (Cervera)|Malgrat]].<ref>{{ref-web|url=http://www.turismecervera.cat/presentacio2_1/_5G1ICS7tAW5__PeiCk6pwGPPYmZtFECsievHxvtUPwsDKaGupVFh6A|títol=Monuments|editor=Turisme de Cervera|consulta=07/03/2018}}</ref>
 
==Etimologia==
El terme ''Cervera'' ja apareix en documents al [[segle&nbsp;XI]]. Probablement prové del llatí ''Cervaria'', "terra de cérvols".<ref>{{Ref-llibre |cognom= Moran |nom= Josep |cognom2= Batlle |nom2= Mar |cognom3= Rabella |nom3= Joan Anton |títol= Topònims catalans. Etimologia i pronúncia |editorial= Publicacions de l'Abadia de Montserrat |data= 2002 |isbn= 84-8415-431-9 }}</ref>
 
== Història==
=== Orígens===
L'any [[1026]], tres famílies pageses, van construir un primer establiment a la [[Segarra]], en aquells moments deshabitada.<ref name="GEC">{{GEC|0017151}}</ref> Més tard els [[comtes de Barcelona]] els van confirmar la possessió d'aquelles terres que havien ocupat, molt probablement per reafirmar el seu poder, ja que la Segarra era en aquells moments una zona fronterera entre el domini [[cristià]] i el [[musulmà]], creant una primera [[fortalesa]] (''castrum Cervarie'').<ref name="Sapiens121dama">{{ref-publicació |cognom=Rotger |nom=Agnès |article=La gran dama del tron català |publicació=[[Sàpiens]] |lloc=Barcelona |exemplar=núm. 121 |data=octubre 2012 |pàgines=p.16-21 |issn=1695-2014}}</ref>
 
Estabilitzada la [[frontera]] [[Occident|occidental]] a [[Lleida]] l'any [[1149]], Cervera va créixer ràpidament en forma de [[vila closa]] (amb les cases adossades a la muralla, és a dir la paret de les cases era alhora el mur defensiu). Els habitants s'havien alliberat dels abusos dels [[senyors feudals]], i a partir de [[Privilegi|privilegis reials]] el municipi s'organitzà successivament en forma de [[Confraria]] (1182), de [[Consolat (òrgan municipal)|Consolat]] (1202), i des del [[1267]] fins a l'actualitat, de [[Paeria]]. No fou, però, fins al [[segle XVIII]], concretament l'any [[1702]] que no se li concedís el títol de ciutat per part del rei [[Felip V d'Espanya|Felip V]].
 
=== La Universitat===
[[Carles II de Castella|Carles II]], últim [[rei]] [[Espanya|espanyol]] de la [[casa d'Àustria]], mor l'any [[1700]], i en el seu testament deixa com a hereu de tots els seus dominis a [[Felip d'Anjou]]. El nou rei, amb el nom de [[Felip V d'Espanya|Felip V]], és acceptat tant al [[regne de Castella]] com a la [[Corona d'Aragó]]. El [[Regne d'Anglaterra]], al capdavant de les nacions contràries al predomini dels [[Borbons]], proposava com a successor del tron espanyol [[Carles III d'Aragó]] i l'any [[1702]] comença una guerra civil espanyola (la [[Guerra de Successió Espanyola|guerra de successió]]) i l'any [[1705]] la [[Corona d'Aragó]] canvià de bàndol. A Cervera hi havia partidaris de totes dues faccions.
 
[[Fitxer:Nova planta Catalunya 1.jpg|thumb|Amb el [[Decret de Nova Planta]] es van tancar totes les universitats concentrant-les a la universitat de Cervera.]]
Finalitzada la guerra, Cervera, que havia quedat devastada, va decidir donar suport als que governaven (els Borbons) i va enviar dos ambaixadors a la Cort amb la missió de convèncer als ministres de Felip V de la seva fidelitat absoluta, amb la finalitat d'obtenir una recompensa lògica i en una de les 30 peticions demanaven un estudi general -una Universitat- com el de Lleida. Felip V, doncs, va ordenar construir una gran universitat central a Cervera i abolir-ne la resta (el [[decret de Nova Planta]]). La creació de la [[Universitat de Cervera]] significà un augment econòmic important per la ciutat, en part pels beneficis d'allotjament de prop de 2.000 estudiants fent que la població de Cervera es doblés.<ref name="s1714batalles">{{ref-publicació |cognom=Mata |nom=Jordi |article=6 batalles decisives |publicació=Especial 1714. Monogràfic de la Revista [[Sàpiens]] |lloc=Barcelona |exemplar=núm. 108 |data=setembre 2011 |pàgines=32-37 |issn=1695-2014}}</ref>
 
=== Decadència i prosperitat===
L'any [[1842]] els estudis universitaris van ser traslladats a [[Barcelona]], cosa que va representar una pèrdua econòmica important.
L'arribada del [[ferrocarril]] a la ciutat l'any [[1860]] i la millora d'alguns [[serveis públics]] (com l'abastament d'[[aigua]]), juntament amb l'establiment de diverses [[indústries]] i d'un important [[comerç]] de [[vi]], ocasionaren una certa revifalla [[econòmica]].
 
Durant la [[Tercera guerra carlina]], la matinada del 16 de febrer de l'any [[1875]] els [[carlins]] van intentar [[batalla de Cervera (1875)|conquerir Cervera]], ocupada per les forces liberals, sent rebutjats. En record de la batalla es du a terme la [[Processó del Puro]].<ref name=descobrir>{{ref-web|url=http://www.descobrir.cat/ca/agenda/processo-del-puro-de-cervera-155975.php |títol=Processó del Puro de Cervera |consulta=19/3/2014 |obra= descobrir.cat }}</ref>
 
L'aparició de la [[fil·loxera]], va provocar la ruïna de moltes [[Vinya|vinyes]] de la [[Segarra]], cosa que provocà una forta crisi en el comerç vinater cerverí, el qual es recupera una mica amb la creació del [[Sindicat Agrícola]] ([[1919]]).
 
=== L'arribada de la democràcia ===
Cervera va participar activament en la [[Transició democràtica espanyola|transició]] de la [[democràcia]] i la restitució de les llibertats, la [[Generalitat de Catalunya|Generalitat]] i l'[[Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932|Estatut d'Autonomia de Catalunya]]. La ciutat va acollir el 1976 [[Marxa de la Llibertat|la Marxa de la Llibertat]]<ref>{{Ref-publicació|article=La Segarra rememora el pas de la Marxa per la Llibertat ara fa 40 anys|publicació=Tàrrega Televisió|llengua=ca-ES|url=http://www.tarrega.tv/la-segarra-rememora-el-pas-de-la-marxa-per-la-llibertat-ara-fa-40-anys/|data=2016-07-11}}</ref> i va tenir un nucli de l'[[Assemblea de Catalunya]]. Els seus habitants van recuperar el carrer com a espai de sociabilitat i també com a espai de festa, així doncs la naixent [[Assemblea de Joves de Cervera]] va impulsar la recuperació dels gegants de la ciutat, la dinamització de la [[Festa Major del Sant Crist]] i la creació de la [[setmana cultural Isagoge]]; i va crear juntament amb la redacció de la [[Revista El Carreró de les Bruixes]] la festa de l'[[Aquelarre de Cervera]]. Una festa que porta prop de quaranta edicions fent nom a la ciutat.
 
La ciutat ha portat a terme grans transformacions socials, urbanístiques i culturals des l'entrada a la democràcia als anys 70.
 
== Geografia <ref name="GEC"/>==
El municipi de Cervera, de 55,19 km², és al sector meridional de la comarca de la Segarra. El terme de Cervera, però, no ha estat sempre tan extens. Fins al 1972 el municipi tenia una extensió de 38,0 km², i comprenia, a més de la ciutat de Cervera el poble de Vergós de Cervera i la quadra de Monells. Aquest any li fou agregat l'antic municipi de la Prenyanosa, de 17,2 km², del qual formaven part, la Prenyanosa, Malgrat, Castellnou d'Oluges, la Cardosa i les caseries de Tudela i de Queràs.
 
El terme de Cervera limita al nord amb [[Torrefeta i Florejacs]] i [[Tarroja de Segarra]] per al nord-est amb [[Sant Ramon]] per l'est amb [[les Oluges]] i [[Estaràs]], per al sud-est amb l'extens municipi de [[Ribera d'Ondara]], al sud amb [[Montoliu de Segarra]] i [[Granyena de Segarra]] i per l'oest amb [[Granyanella]] i [[els Plans de Sió]].
 
El relleu del terme és força representatiu del paisatge de la comarca. Hi predominen les valls amples i generalment poc fondes, i emmarcades per llargues carenes pràcticament horitzontals. El punt més alt de Cervera és a la capçalera de la riera de Monells on arriba a 650 m d'altitud, prop del límit amb el municipi de [[Ribera d'Ondara]]. Altres punts que destaquen són el [[tossal de la Bagassa]] (548 msnm), [[Turó del Terròs]] (575 msnm), el [[tossal de Miralles]] (593 msnm), [[Los Tossalets (Cervera)|los Tossalets]] (599 msnm) i l'emblemàtic [[Tossal de les Forques (Cervera)|Tossal de les Forques]] (562msnm). La característica física més destacada és l'existència de dues valls: la del [[riu Ondara]] i la del [[Riu Sió|Sió]].
 
El riu d'Ondara solca el municipi en direcció SE-W. El riu entra al terme després de deixar a l'esquerra el poble de [[Sant Pere dels Arquells]] i fa cap a [[Vergós]]. El riu passa a tocar del sector meridional de la ciutat, a tocar de l'ermita de [[Sant Pere Gros]]. El [[Riu Ondara|riu d'Ondara]] rep per l'esquerra les aigües del [[Torrent Salat (Segarra)|Torrent Salat]] i per la dreta hi vessa la riera de Monells.
 
[[Riu Sió|El Sió]] passa pel nord del municipi de Cervera en direcció SE-NW. El riu entra al terme tot just després de deixar a la dreta el poble de [[Les Oluges]]. Poc abans del poble de [[Castellnou d'Oluges]] hi ha l'[[aiguabarreig]] amb el clot de Llobateres, que hi desguassa per la dreta, igual que ho fa el barranc de [[Malgrat (Cervera)|Malgrat]]. El riu es perd en terres del terme de [[Tarroja de Segarra]] després de deixar a l'esquerra el poble de la [[La Prenyanosa|Prenyanosa]].
 
El paisatge de Cervera mostra uns terrenys molt aprofitats, conreats arreu. Destaquen els marges i les parets que esglaonen els antics pendents, en alguna vall i indret elevat encara perduren els [[boscos]] de [[garric|garrics]], de [[pins]], d'[[alzines]] i [[roures]].
 
La principal via de comunicació per a accedir a Cervera és l'[[Autovia]] [[A-2]] de [[Barcelona]] a [[Madrid]]. La [[N-II]] travessava la ciutat mitjançant un [[túnel]] que passa per sota el nucli antic foradant el [[tossal]] per sota les muralles. Aquest túnel es va construir després de la [[Guerra Civil espanyola|guerra civil espanyola]] començant la seva construcció l'any [[1945]]; la major part dels seus treballadors eren presoners i per fer forat s'utilitzaven voladures amb dinamita amb les consegüents tremolors de les cases dels habitants de Cervera. Les obres d'aquest túnel finalitzaren l'any [[1949]] i es va inaugurar l'[[11 de juliol]] del mateix any.
 
També és important l'eix transversal ([[C-25]]) que comunica Cervera amb [[Girona]].
També es pot arribar a Cervera mitjançant la línia de ferrocarril [[Línia R12|R12]] que uneix Lleida amb [[Barcelona]] passant per [[Manresa]]. Aquesta línia va ser inaugurada el dia [[30 d'abril]] de [[1860]].
 
 
== Administració ==
 
[[Fitxer:Acte a Cervera (27843339175).jpg|miniatura|Ramon Royes, paer en cap de Cervera]]
{{Alcaldes post-constitució
| Alcalde_1 = [[Joan Salat i Tarrats]]
| Partit_1 = [[CIU]]
| Alcalde_2 = [[Joan Salat i Tarrats]]
| Partit_2 = [[CIU]]
| Alcalde_3 = [[Joan Salat i Tarrats]]
| Partit_3 = [[CIU]]
| Alcalde_4 = [[Joan Salat i Tarrats]]
| Partit_4 = [[CIU]]
| Alcalde_5 = Ramon Balcells i Sala / Joan Miquel Camacho i Altisent
| Partit_5 = [[CIU]] / [[Independents]]
| Alcalde_6 = Salvador Bordes i Balcells
| Partit_6 = [[CIU]]
| Alcalde_7 = Salvador Bordes i Balcells
| Partit_7 = [[CIU]]
| Alcalde_8 = Joan Valldaura i Pujol
| Partit_8 = [[PSC]]
| Alcalde_9 = Ramon Royes i Guàrdia
| Partit_9 = [[CIU]]
| Alcalde_10 = Ramon Royes i Guàrdia
| Partit_10 = [[CIU]] }}
 
 
== Demografia==
 
{{capentcat|right|2009}}
{{entcat|[[La Cardosa]]|3}}
{{entcat|[[Castellnou d'Oluges]]|41}}
{{entcat|'''Cervera'''|9.328}}
{{entcat|[[Malgrat (Cervera)|Malgrat]]|3}}
{{entcat|[[La Prenyanosa]]|10}}
{{entcat|[[Vergós]]|58}}
{{fientcat}}
{{DemogCat| 1497=483| 1515=527| 1553=528| 1717=2.325| 1787=4.808| 1857=5.057| 1877=4.203| 1887=4.592| 1900=4.840| 1910=4.287| 1920=4.682| 1930=4.957| 1940=5.210| 1950=5.568| 1960=5.652| 1970=6.023| 1981=6.406| 1990=6.950| 1992=6.993| 1994=7.353| 1996=7.153| 1998=7.272| 2000=7.437| 2002=8.123| 2004=8.564| 2006=9.305| 2007=9.093| 2008=9.247| 2009=9.328| 2010=9.361| 2011=9.390| 2012=9.440|2013 = 9.212|2014 = 9.039|2016=9.013}}
El [[1787]] incorpora [[Vergós]] i el 1972 l'antic municipi de [[la Prenyanosa]], que inclou [[la Cardosa]], [[Castellnou d'Oluges]] i [[Malgrat (Cervera)|Malgrat]].<ref>[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0017151&BATE=Cervera l'Enciclopèdia], article de Cervera</ref>
[[Fitxer:Ball d'Espases de Cervera.jpg|thumb|Ball d'Espases de Cervera. El primer ball d'espases de Catalunya.|235x235px]]
 
== Festivitats <ref>{{ref-web|url=http://www.turismecervera.cat/presentacio2_1/_5G1ICS7tAW5__PeiCk6pwGPPYmZtFECsZErusSC9WZ4ruAKajTB5kw|títol=Festes i Tradicions|editor=Turisme de Cervera|consulta=07/03/2018}}</ref>==
* [[Santíssim Misteri de Cervera|Festa Major del Santíssim Misteri]], festa major d'hivern de Cervera, se celebra el 6 de febrer i la seva vigília el 5 de febrer amb el tradicional [[cant de les Completes]]. Antigament era la festa més important de la ciutat, desprès del Corpus, amb una gran participació popular: [[Tronada|Tronades]], cercaviles del seguici festiu (gegants, ball de bastons, àliga...), professons, fira de bestiar, concerts i balls al Casal Català i al Centre Obrer.
 
* [[Processó del Puro]], se celebra el 16 de gener una processó laica de la Paeria fins al cementiri per commemorar la derrota dels carlistes davant els liberals en les carlinades. Alguns homes anaven amb el puro encès a diferència de les processons religioses.
 
* [[Passió de Cervera]], es celebra a la ciutat des de 1447, data en què es troben els primers documents històrics que en fan referència. Els mesos de març i abril es realitzen les diferents representacions en el Gran Teatre de la Passió de Cervera, fet especialment per albergar-la i que actualment consta de 1700 localitats i mou tot el cicle de teatre de la ciutat amb una programació teatral estable durant tot l'any.
 
* [[Corpus Christi]], celebrada a la ciutat des de 1337. El dissabte es celebra la Festa dels [[Diables de Cervera - Carranquers]] amb una mostra de cultura popular i la representació del [[ball parlat]] per part del [[Ball de diables|Ball de Diables]]. L'endemà, diada de Corpus, es confeccionen les tradicionals catifes de flors, al migdia es celebra la processó religiosa en honor al [[Santíssim Sagrament]] i a la tarda una cercavila amb la imatgeria i danses del seguici festiu.
* [[Sant Magí#Festes de Sant Mag.C3.AD a Cervera|Festa de Sant Magí]], 19 d'agost, repartiment de l'aigua miraculosa del Santuari de Sant Magí de la Brufaganya amb mules i cavalls. carregats d'argadells guarnits amb boix.
* [[Aquelarre de Cervera|Aquelarre]], se celebra el cap de setmana de l'últim dissabte d'agost des de 1978.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Altarriba |nom=Laia |títol=Cada dia és festa: les 50 millors celebracions populars de Catalunya |url=http://books.google.cat/books?id=8PxuAAAAMAAJ&q=Aquelarre+de+Cervera+1978&dq=Aquelarre+de+Cervera+1978&hl=ca&sa=X&ei=QCqiUumRFcidtAaOyoHgCg&ved=0CEYQ6AEwAQ |llengua= |editorial=Ara Llibres |data=2002 |pàgines=148 |isbn=849322961X}}</ref> Festa del foc, de bruixes, diables, correfocs, espectacles, música, màgia i esoterisme.
* Isagoge, setmana cultural, que se celebra els dies anteriors a la Festa Major de Sant Crist.
* [[Festa Major del Sant Crist]], festa major d'estiu, que se celebra el cap de setmana del quart diumenge de setembre, de divendres a dilluns. Es realitzen gran diversitat d'actes culturals i tradicionals destacant el pregó i la tronada del divendres al vespre, la trobada de gegants del dissabte a la tarda, diumenge amb ofici, passada del seguici festiu i actuació castellera; i dilluns, la festa major petita, seguici festiu infantil i activitats per als més petits.
(vegeu també el [[Seguici Festiu de Cervera]])
 
==Entitats==
La ciutat té una rica vitalitat associativa històricament. Actualment té prop de 200 entitats, associacions i fundacions que donen vida i enriqueixen les places, espais i carrers de la població amb multitud d'activitats des de socials, musicals, esportives, culturals, tradicionals o comercials al llarg de l'any.
 
=== Club Natació Cervera ===
El ''Club Natació Cervera'' és un club fundat a principis de la temporada 2007/08 per Joan Lluís Mas Aguilar a Cervera. Cada any organitza el [[Trofeu Fira de Sant Isidre]]<ref>[http://noticies.cncervera.com/2014/02/6e-trofeu-fira-de-sant-isidre-de-cervera.html El Club compleix la seva sisena temporada organitzant el 6è Trofeu fira de Sant Isidre]</ref> A la temporada 2013/14 va entrar a la tercera divisió de la [[Copa Catalana de clubs absoluta de natació]].<ref>[http://www.natacio.cat/cat/arxiu/download/13386 El Club entra per primera vegada a la tercera divisió de la Copa Catalana de clubs Absoluta després d'assolir la tercera plaça en la classificació virtual]</ref> Finalment el club es va aconseguir mantenir a tercera divisió obtenint la quarta plaça.<ref>[https://www.facebook.com/permalink.php?story_fbid=10152690267263572&amp;id=60194673571 El CN Cervera aconsegueix l'objectiu es manté a la tercera divisió de la Copa Catalana de clubs Absoluta]</ref> La temporada 2015/16 va arribar el primer gran èxit a nivell d'equip per al Club Natació Cervera quan va aconseguir ascendir a segona divisió per primera vegada a la seva història quedant segon a tercera divisió.<ref>{{Ref-web|url=http://www.cerverapaeria.cat/noticies/el-club-natacio-cervera-assoleix-l2019ascens-a-segona-divisio|títol=Històric ascens a segona divisió del Club natació cervera|consulta=07/05/2016|llengua=català|editor=Paeria de Cervera|data=07/05/2016}}</ref>
 
==Conjunt patrimonial, monumental i artístic ==
*[[Fitxer:Cervera PM 086854 E.jpg|thumb|455x455px|Universitat de Cervera, únic exemple català d'arquitectura civil de segle XVIII.]]La ciutat es caracteritza per la riquesa del seu patrimoni cultural i monumental. Un total d'onze monuments del municipi estan catalogats com a Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) per la Generalitat de Catalunya: [[Castell de Cervera|el castell]] (s. XI), l'església de Sant Pere el Gros (s. XI), el recinte emmurallat (s. XIV), la parròquia de Santa Maria (s. XIV-XV), l'edifici de la Paeria (s. XVII-XVIII), la Universitat (s. XVIII), el nucli històric, el Sindicat (s. XX) i els castells dels nuclis agregats Castellnou, la Prenyanosa i Malgrat.
* [[Santa Maria de Cervera|Església de Santa Maria]], d'estil gòtic català, té tres naus, una torre octogonal, i una notable porta [[romànic]]a.
* [[Sant Miquel de Tudela de Cervera|Església de Sant Miquel de Tudela]], església romànica als afores de Cervera.
* [[Sant Antoni de Cervera|Església de Sant Antoni]], dels segles XIII al XVIII, hi una talla del Sant Crist del segle XIV.
* [[Universitat de Cervera|Universitat]], bastida entre el 1718 i el 1740, és d'estil [[neoclàssic]] amb ornaments [[barroc]]s a la façana exterior. Aquí hi va estudiar [[Narcís Monturiol]], [[Joan Prim]], [[Jaume Balmes]] i [[Milà i Fontanals]]. És l'únic edifici d'arquitectura civil del segle XVIII a Catalunya.
* [[Muralles de Cervera|Muralles]], construïdes durant el segle XIV per ordre de Pere III el Cerimoniós.
* Carreró de les bruixes, es pot observar l'estructura medieval de la vila i lloc de naixement de la festa de l'Aquelarre.[[Fitxer:Cervera PM 086809 E.jpg|thumb|365x365px|Mènsula del Palau de la Paeria de Cervera. Seu de l'Ajuntament de la Ciutat.]]
* [[Sant Joan de Cervera|Església de Sant Joan]], del segle XII, formava part de l'antic [[Hospital de Sant Joan de Jerusalem]].
* Auditori municipal, on l'any [[1359]] se celebraren les Corts Catalanes i el [[1469]] va tenir lloc el parlament pel qual [[Ferran el Catòlic]] acceptava les condicions de casament amb [[Isabel de Castella]].
* [[Convent de Sant Agustí de Cervera|Convent de Sant Agustí]], dels segles XIV i XV, conserva la seva fisonomia medieval.
* [[Hospital de Berenguer de Castelltort]], fundat a finals del segle XIV per un mercader cerverí.
* [[Farinera del Sindicat Agrícola de Cervera|Farinera del Sindicat Agrícola]], edifici modernista construït per [[Cèsar Martinell]] -patrimoni industrial de la ciutat-.
* [[Sant Pere Gros de Cervera|Sant Pere el Gros]], és una petita ermita [[romànic]]a del segle XI, l'única resta del conjunt monàstic que hi havia hagut vinculat al [[monestir de Ripoll]]. És un dels únics exemples de rotonda romànica a Catalunya.
* Casa Duran i Sanpere, actual seu del [[Museu Comarcal de Cervera]].<ref>{{ref-llibre | cognom=AADD| títol=Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya |any=2010| editorial=Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya| lloc=Barcelona| pàgines=52 |isbn=84-393-5437-1}}</ref> Edifici de finals del segle XIX - declarat BCIN - que en el seu interior converva intactes els objectes i sales d'una casa burguesa.
* [[Paeria de Cervera]], edifici barroc palau del govern municipal amb les mènsules que sostenen els balcons. Les mènsules representen els cinc sentits i les raons per les quals es pot anar a la presó.
* Plaça del Fossar, plaça amb mirador des d'on es pot apreciar tota la comarca de la Segarra.
 
==Carrer Major==
[[Fitxer:CARRER MAJOR DE CERVERA - IB-610.JPG|thumb|Voltes porxades del Carrer Major de Cervera.]]
[[Fitxer:Marc Marquez Aragon 2016.jpg|thumb|392x392px|Marc Marquez, cerverí i campió del món de motociclisme.]]
<blockquote>''Per a més informació vegeu [[Carrer Major de Cervera]]''</blockquote>El [[Carrer Major de Cervera|Carrer Major]] és un dels carrers més importants de la ciutat de Cervera. Al llarg d'aquest carrer podem observar unes quantes façanes caracteritzades per obertures d'arc rebaixat, amb la clau central i petites finestres sota teulada. És una clara influència de l'arquitectura de la Universitat i de l'època d'esplendor que va viure la ciutat amb el seu establiment.
 
== Bandera i escut<ref name="GEC"/> ==
L'escut té com a figura principal el cérvol, que dóna nom a la vila, però en els esmalts dels senyors de Cervera, que eren diferents dels esmalts del cérvol de la vila de Cervera. El 2015 es va aprovar tramitar el canvi de manera que l'escut passava a ser igual però els cérvols serien d'or sobre fons de gules (vermell). La bandera es proposava que fos en "x" en lloc de en creu, amb el cérvols daurats sobre fons vermell.
 
== Personatges destacats==
* [[Agustí Duran i Sanpere]], (1887-1975), historiador, arxiver i arqueòleg català.
* [[Eulàlia Duran i Grau]] (1934), historiadora [[Premi Creu de Sant Jordi|Premi Creu de Sant Jordi 2006.]]
* [[Ramon Turull Bargués]] (1922-2003), mestre, escriptor, llibreter i editor cerverí.
* [[Pepa Fernández|Pepa Fernandez]] (1965), periodista i presentadora a [[Radio Nacional]].
* [[Rosaura Esteve-Puig]] (1981), investigadora en el camp de la biologia molecular del càncer.
* [[Joan Comorera i Soler]], (1894-1958), conseller d'Economia i Agricultura de la Generalitat de Catalunya (1934).
* [[Cerverí de Girona]] o [[Guillem de Cervera]], (1259-1285), trobador de [[Jaume I]].
* [[Joan Pont i Cos]], (1813-1885), eclesiàstic i compositor de [[música religiosa]].
* [[Josep Benet i Morell]], (1920-2008), va ser un polític, historiador i editor català, figura destacada del catalanisme polític.
* [[Marc Márquez i Alentà]] (1993), pilot de motociclisme, cinc vegades campió del món.
* [[Àlex Márquez i Alentà]] (1996), pilot de motociclisme, campió del món de motociclisme (2014).
* [[Rosa Fabregat i Armengol]], escriptora i farmacèutica. El 2017 rep el [[Premi Creu de Sant Jordi]].
* [[Salvador Vidal]], (1818-1883), eclesiàstic i compositor de [[música religiosa]].
* [[Toni Nadal i Segura]], (1971-2012), meteoròleg.
* [[Argent Déu Joval]] 'Argent Diamant Estel', constructor de gralles. Uns dels primers constructors de [[Gralla (instrument)]] en la recueració de l'instrument als anys 1980.
* [[Josep Salvany i Lleopart]] (1777-1810), metge militar i cirurgià. Copartícip de la [[Reial Expedició Filantròpica de la Vacuna]].
* [[Josep Ramoneda i Molins]] (1949), periodista, filòsof i escriptor en català i castellà.
* [[Manel Pedrós]], bateria del grup català [[Blaumut]].
 
== Bibliografia==
* {{ref-llibre |cognom=Duran i Sanpere |nom=Agustí |enllaçautor=Agustí Duran i Sanpere |títol=El llibre de Cervera |editorial=[[Editorial Curial|Curial]] |data= 1977 |isbn=8472561275}}
 
== Enllaços externs==
{{Projectes germans | Commons= |Viccionari= |Viquidites= Cervera|Viquiespècies= |Viquillibres= |Viquinotícies= | Viquitexts= |Viquiversitat= |Wikivoyage= }}
* [http://www.cerverapaeria.cat/ Paeria de Cervera]
* [http://www.municat.gencat.cat/municat/index.php?page=consulta&mostraEns=2507290004 Informació de la Generalitat de Catalunya]
* [http://cat.lleida.com/municipi/?municipi=2507290004 Descripció de Cervera]
* [http://pieraedicions.com/cervera.html Lloc web dedicat a Cervera]
* [http://www.museudecervera.cat/ Museu de Cervera]
* [http://visualiseur.bnf.fr/Visualiseur?Destination=Daguerre&O=7851460&E=JPEG&NavigationSimplifiee=ok&typeFonds=noir Mapa dels voltants de Cervera al segle XVII] a la [http://www.bnf.fr/ Biblioteca Nacional de França]
* [http://festacatalunya.cat/poblacions-fitxa_poblacio-2507290004-cat-cervera.htm Guia turística de Cervera (monuments, fires, festes...)]
* [http://www.segarra2020.cat/ Pla estratègic Segarra 2020]
* [http://www.femturisme.cat/ca/rutes/aquelarre-de-cervera L'Aquelarre de Cervera (femTurisme.cat)]
; Mitjans de comunicació:
* [http://locarranquer.blogspot.com/ Bloc Lo Carranquer]
* [http://www.premsacomarcal.cat/La-Veu-de-la-Segarra La Veu de la Segarra]
* [http://www.cerverapaeria.cat/viure-a-cervera-ca/revista-paeria Revista la Paeria de Cervera]
* [http://revistasegarra.blogspot.com.es/ Revista la Segarra]
 
== Referències==
{{referències}}
 
{{Municipis de la Segarra}}
{{Capitals de la Cultura Catalana}}
{{Autoritat}}
{{Viccionari-lateral|Cervera}}
 
[[Categoria:Cervera| ]]
Usuari anònim