Viquipèdia

Puigcerdà: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Revertides les edicions de Alexrqcat. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
tot
Etiquetes: Substitució editor visual
Línia 1:
{{Infotaula del municipi català|de |Puigcerdà|de la |Baixa Cerdanya|
|comarca = Cerdanya
|escut = svg
|bandera = svg
|lema =
|fotografia = Estany de puigcerdà.jpg
|fotografia_descripció = l'Estany de Puigcerdà
|fotografia_mida=280px
|mancomunitat =
|partit_judicial =
|gentilicis = Puigcerdanenc, puigcerdanenca
| codi = 171411
|fundació = 1178
|superfície = 18,92
|altitud = 1202
|altitud_màxima =
|altitud_mínima =
|codi_postal = 17520
|lat_g=42|lat_m=26|lat_s=5
|lon_g=1|lon_m=55|lon_s=42
|dist_prov = <!--Distància respecte a la capital de província-->
|dist_país = <!--Distància respecte a la capital de la comunitat autònoma-->
|entitats = 9
|pressupost =
|pressupost_any =
|govern_local = 11 [[CiU]], 1 ERC, 1 R-Cat
|alcalde = [[Albert Piñeira Brosel]] (CiU)
|festes_majors =
|patró =
|dies_mercat = Diumenges
|fira = <!-- Nom de la fira tradicional -->
|agermanaments =
|web = http://www.puigcerda.cat/
|}}
 
'''Puigcerdà''' és la [[vila]] capital històrica de la [[Cerdanya]] i oficialment de la [[comarca]] actual de la [[Baixa Cerdanya]], a més de ser cap del [[partit judicial]] de Puigcerdà. Es troba a la [[província de Girona]], [[Catalunya]]. El terme municipal limita al nord amb [[Ur (Alta Cerdanya)|Ur]], [[Enveig]], [[la Tor de Querol]], [[la Guingueta d'Ix]] i [[Palau de Cerdanya]]; i al sud amb [[Guils de Cerdanya]], [[Alp]], [[Bolvir]] i [[Fontanals de Cerdanya]].
 
==Etimologia==
==Geografia o medi físic==
==Climatologia==
A Puigcerdà el clima és mediterrani pirinenc. Els hiverns són molt freds amb temperatures mitjanes entre 2°C i -3°C de mitjana, i els estius són suaus amb unes temperatures d'entre 14 i 18 °C. Tot l'any hi pot glaçar, prova de l'elevada amplitud tèrmica tant diària com anual.
 
La precipitació mitjana anual és d'uns 700 mm.<ref>{{ref-web|url=http://www20.gencat.cat/docs/meteocat/Continguts/Climatologia/climatologies_comarcals/documents/Cerdanya.pdf|consulta=19 abril 2013|títol=Climatologia. La Cerdanya.|obra=Climatologia comarcal|editor=[[Servei Meteorològic de Catalunya]]}}</ref>
 
==Demografia==
[[Fitxer:Campanar_de_Santa_Maria_P1030180.JPG|thumb|dreta|230px|Torre del Campanar]]
Al llarg dels segles XIII i XIV, es produí una desclosa demogràfica provocada per una economia en alça, fet que dugué la vila a esdevenir una de les principals ciutats de Catalunya pel que fa a nombre d'habitants. El període que abasta els segles XV a XVII fou d'estancament i de recessió; però a partir del segle XVIII s'observa una recuperació que perduraria fins a les primeres dècades del segle XIX. Després de la [[guerra civil espanyola|Guerra Civil espanyola]] sofrí una nova davallada. Els darrers anys, la població ha augmentat significativament en correlació amb la florida de la construcció.
 
El 1856, incorpora [[Age]], [[Rigolisa]] i [[Ventajola]]; el 1970, [[Vilallobent]].
 
{{capentcat}}
{{entcat|la Guingueta|codi=1714101}}
{{entcat|'''Puigcerdà'''|codi=1714102}}
{{entcat|[[Rigolisa]]|codi=1714103}}
{{entcat|Sant Marc|codi=1714104}}
{{entcat|Sant Martí|codi=1714105}}
{{entcat|Deuloféu|codi=1714106}}
{{entcat|[[Ventajola]]|codi=1714107}}
{{entcat|[[Age]]|codi=1714108}}
{{entcat|[[Vilallobent]]|codi=1714109}}
{{fientcat|idescat}}
 
{{DemogCat| 1497=423| 1515=316| 1553=408| 1717=1.388| 1787=2.036| 1857=2.613| 1877=2.645| 1887=2.931| 1900=2.861| 1910=2.982| 1920=2.749| 1930=3.090| 1940=2.845| 1950=3.595| 1960=4.561| 1970=5.526| 1981=5.818| 1990=6.475| 1992=6.365| 1994=6.586| 1996=6.356| 1998=6.580| 2000=6.902| 2002=7.774| 2004=8.370| 2006=8.859| 2008=9.365| 2009=9.022| 2010=8.746| 2011=8.802| 2014=8.761| 2012=8.917| 2016=8.810}}
 
== Història ==
===Prehistòria===
===Edat Antiga===
===Edat Mitjana===
La vila va ser fundada l'any 1178 per [[Alfons II d'Aragó]], que va manar construir una ciutat sobre un turó anomenat ''mont Cerdà''. Va adquirir els terrenys al monestir de [[Sant Miquel de Cuixà]] i traspassà la capital de la Cerdanya des d'[[Ix (Alta Cerdanya)|Ix]].
 
Als anys [[1281]] i [[1309]], va patir uns grans incendis que van causar grans danys a la ciutat. Té un gran estany artificial la concessió del qual va ser atorgada pel rei [[Sanç I de Mallorca]] l'any [[1310]], destinat al regadiu de les terres del terme. Per un document de l'any [[1342]], se sap que la muralla que envoltava la ciutat tenia vuit portes. El [[1428]] va tenir lloc [[Terratrèmol de Catalunya de 1428|un gran terratrèmol]] que va destruir novament una part de la ciutat.
 
===Edat Moderna===
===S.XIX===
===S.XX===
[[File:Festa campanar 1.jpg|thumb|Focs d'artifici al campanar de Puigcerdà. Festa de la Sagristia]]
La ciutat [[Setge de Puigcerdà (1667)|fou atacada]] el [[1667]] en ocasió de la [[Guerra de Devolució]], i s'hi dirigí el [[Terç de Barcelona de Francesc Granollachs i de Millàs]], que estava a [[Girona]], però l'atac francès fou rebutjat abans que arribés.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Busquets i Dalmau |nom=Joan |títol=La Catalunya del Barroc vista des de Girona |volum=vol.2 |url=http://books.google.cat/books?id=RyQLYoGLYOcC&pg=PA406&dq=ter%C3%A7+de+barcelona+francesc+vila&hl=ca&sa=X&ei=VJvOUZehAcfrPMOkgfAM&ved=0CDoQ6AEwAg#v=onepage&q=ter%C3%A7%20de%20barcelona%20francesc%20vila&f=false |llengua= |editorial=L'Abadia de Montserrat |data=1994 |pàgines=406 |isbn=8478265732}}</ref>
 
Durant la [[Guerra de Successió Espanyola|Guerra de Successió]] (1702-1715), Puigcerdà va donar l'obediència a [[Carles III d'Aragó|Carles III]] el 28 d'octubre del 1705. Dos anys després, una incursió de l'exèrcit francès va situar la vila en l'òrbita borbònica fins a la fi del conflicte. En el marc de la [[Guerra de la Quàdruple Aliança]] (1718-1720), l'exèrcit gal va tornar a dominar tota la Cerdanya. El seu control va comportar que es restablís, encara que momentàniament, el govern municipal anterior a la [[Nova Planta]].<ref>{{ref-web|url=http://www.ruta1714.cat/escenaris/puigcerda/|consulta=5 juliol 2014|títol=Ruta 1714 (Puigcerdà)|obra=Web|editor=Generalitat de Catalunya}} CCBYSA</ref>
 
Durant la [[tercera guerra carlina|Tercera Guerra carlina]], [[Francesc Savalls i Massot]] va intentar prendre la vila tres vegades, el [[Batalla de Puigcerdà (1873)|1873]],<ref>{{ref-publicació |cognom=Sánchez i Carcelén |nom=Antoni |article=Resistir és vèncer: el setge carlí de Puigcerdà durant la Setmana Santa de 1873 |url=http://www.raco.cat/index.php/annalsCER/article/viewFile/225237/333441 |llengua= |consulta=15/1/2013 |publicació=Annals del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès |volum= |exemplar=2008-2009 |data=2010 |pàgines=p.197-215 |ref=Sanchez}}</ref> [[Batalla de Puigcerdà (1874)|1874]] i [[Batalla de Puigcerdà (1875)|1875]].
 
==Economia==
[[Fitxer:MercatPuigcerdà.jpg|thumb|dreta|250px|Mercat a la plaça Major a principis del segle XX]]
La seva economia es basa en el turisme i en el sector de la construcció. Els mercats hi són multitudinaris (cada diumenge, hi ha mercat i freqüentment es fan fires artesanals). És un centre important d'esports nòrdics i disposa d'unes quantes estacions d'esquí a pocs quilòmetres (Superbolquera 2000, [[Pas de la Casa]] i Alp 2500 (La Molina i Masella). També disposa d'espais de camps de golf: el Golf de Fontanals i el Real Club de Golf de la Cerdanya.
Gràcies a la seva localització i sent una capital del Pirineu català, és un punt de partida d'excursions de tota mena per a conèixer tots els racons de la comarca.
 
==Política i administració==
{{Alcaldes post-constitució
| Alcalde_1 =
| Partit_1 =
| Alcalde_2 = Joan Llombart i Padrós
| Partit_2 = [[CiU]]
| Alcalde_3 = Joan Llombart i Padrós
| Partit_3 = [[CiU]]
| Alcalde_4 = Francesc Rosell i Blanich
| Partit_4 = [[ERC]]
| Alcalde_5 = [[Joan Carretero i Grau]]
| Partit_5 = [[ERC]]
| Alcalde_6 = Joan Carretero i Grau
| Partit_6 = [[ERC]]
| Alcalde_7 = Joan Carretero i Grau
| Partit_7 = [[ERC]]
| Alcalde_8 = [[Joan Planella i Casasayas]]
| Partit_8 = [[ERC]]
| Alcalde_9 = [[Albert Piñeira Brosel]]
| Partit_9 = [[CiU]]
| Alcalde_10 = Albert Piñeira Brosel
| Partit_10 = [[CiU]]}}
{{cap resultats eleccions|2015}}
{{partit resultats eleccions|grana|[[Convergència i Unió]]|[[Albert Piñeira Brosel]]|2.237|11|68,94}}
{{partit resultats eleccions|taronja|[[Esquerra Republicana de Catalunya]]|[[Raimon Ribas]]|372|1|11,46}}
{{partit resultats eleccions|roig|[[Reagrupament]]|[[Toni Veres]]|367|1|11,31}}
{{partit resultats eleccions|blau|[[Partit Popular de Catalunya|Partit Popular]]|[[Paquito Díaz]]|173|-|5,33}}
{{fi resultats eleccions|3.284|13}}
 
En aquest municipi, l'any 1985, cau detinguda la direcció de l'organització terrorista [[Terra Lliure]] per forces policials.
 
El [[16 de setembre]] del [[2009]], l'aleshores regidor del [[PSC]]-[[PSOE]] [[Ramon Serra i Codinachs]] va anunciar que abandonaria la seva formació per afiliar-se a [[Reagrupament]] quan aquesta esdevingués un partit polític.<ref>[http://www.regio7.cat/cerdanya-alt-urgell/2009/09/15/regidor-del-psc-puigcerda-repta-partit-se-suma-reagrupament/45218.html El regidor del PSC de Puigcerdà repta el partit i se suma a Reagrupament] a [[Regió 7]].</ref>
 
==Llocs d'interès==
* '''[[Estany de Puigcerdà]].''' Estany artificial del qual se'n té notícia des de l'any [[1260]]. Al [[segle XIX]], s'afegí a l'estany el Parc Schierbeck, impulsat pel cònsol danès [[German Schierbeck]]. Va ser remodelat el [[1992]].
* '''El Campanar'''. Torre del [[segle XII]]. Són les úniques restes visibles de [[Santa Maria de Puigcerdà|l'antiga església parroquial de Santa Maria]] que fou destruïda l'any [[1936]].<ref name="Sapiens122">{{ref-publicació | cognom= | nom = | article = La gran torre de la Cerdanya | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 122 |data = novembre 2012 | pàgines = p.64 |issn = 1695-2014}}</ref> Acull avui dia l'oficina de turisme.
* '''[[Sant Tomàs de Ventajola|Església de Sant Tomàs de Ventajola]]'''. Església [[romànic]]a documentada des de l'any [[958]].
* '''[[Museu Cerdà]]<ref>{{ref-llibre | cognom = AADD| títol = Guia de Museus i Equipaments Patrimonials de l'Alt Pirineu i Aran | any = 2008| editorial = Garsineu Edicions | lloc = Lleida| pàgines = p.43 | isbn=978-84-96779-45-7}}</ref>
* '''[[Estació de Puigcerdà|L'estació de ferrocarril]]'''. Línia 3 de [[Renfe Rodalies]] (La Tor de Querol-Puigcerdà-Barcelona-L'Hospitalet de Llobregat).
* '''[[Convent de Sant Domènec (Puigcerdà)|Convent de Sant Domènec]]'''. Fundat el 1290 pels [[Orde dels Predicadors|dominics]] i ampliat durant el regnat de [[Jaume II de Mallorca|Jaume II]]. Va patir desperfectes durant el [[Terratrèmol de Catalunya de 1428|terratrèmol del 1428]] i durant la [[Guerra del Francès]]. El 1835, el convent va ser suprimit i va passar a allotjar, primer, una caserna i, posteriorment, una escola. En resta una part del claustre del 1610. Actualment, és la seu de la [[Biblioteca Comtat de Cerdanya]] i del [[Casal d'avis Sant Domènec de Puigcerdà]].<ref>{{ref-web |url=http://www.monestirs.cat/monst/cerd/ce15dome.htm|títol=Monestirs de Catalunya}}</ref>
* L<nowiki>'</nowiki>'''[[Hospital de Puigcerdà]]'''
* Al cementiri hi ha la tomba de [[Josep Lluís Ortega Monasterio]] (Santoña, Cantàbria, 1918 - Barcelona, 2004) compositor d'havaneres.
 
==Entitats i associacions==
* [http://www.aucer.org Associació Universitària de Cerdanya (AUCer)]
* [http://www.filmcerdanya.cat Cerdanya Film Commission]
* [http://www.recercacerdanya.org Grup de Recerca de Cerdanya]
 
==Fires i festes==
* [[16 de juliol|16]]-[[19 de juliol]], Festa Major
* [[25 de juliol]], Aplec de Sant Jaume
* Primer cap de setmana d'agost, [[Festival Internacional de Cinema de Cerdanya]] <ref>{{Ref-publicació|cognom = |nom = |article = Conclou el VI Festival Internacional de Cinema de Cerdanya|publicació = Viure als Pirineus|url = http://www.viurealspirineus.cat/articulo/cerdanya/vi-festival-internacional-cinema-cerdanya-conclou-amb-marato-projeccions-i-l-entrega-premis/20150805101400002945.html|data = 5/10/2015|pàgines = }}</ref><ref>{{Ref-web|url = http://www.irmu.org/news/1756|títol = VI Festival Internacional de Curtmetratges i Cinema Independent de Cerdanya|consulta = 7/10/2015|llengua = Català|editor = Institut Ramon Muntaner|data = 21/7/2015}}</ref><ref>{{Ref-web|url = http://www.sweetevents.es/spot-vi-festival-internacional-de-cine-de-cerdanya/|títol = Spot VI Festival Internacional de Cine de Cerdanya|consulta = 7/10/2015|llengua = Castellà|editor = Sweet Events|data = 7/07/2015}}</ref><ref>{{Ref-publicació|cognom = Clotet|nom = Dolors|article = Puigcerdà clou el festival de cinema amb bones notícies|publicació = Regió 7|url = http://www.regio7.cat/cultures/2015/08/03/puigcerda-clou-festival-bones-noticies/324283.html|data = 6/08/2015|pàgines = }}</ref>
* Tercer cap de setmana d'agost, [[Festa de l'Estany]]<ref>{{ref-web |url=http://www.puigcerda.cat/gaudeix/festes-fires/copy_of_les-nostres-festes |títol=Festes i activitats anuals |consulta=21/6/2013 |obra= |editor=Ajuntament de Puigcerdà |data= |llengua= }}</ref><ref>http://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-1176-cat-festa_de_lestany_de_puigcerda.htm</ref>
* Primer cap de setmana de novembre, fira de bestiar
* Proximitats de la castanyada, [[Nit d'Ànimes|Nit de les ànimes]]
 
==Persones il·lustres==
===Històrics===
* [[Joan Onofre d'Ortodó]] ([[?]]-[[1616]]), notari i diputat a les Corts Catalanes
* [[Lluís de Sanç i Manegat]] ([[1547]]-[[1620]]), primer [[bisbe de Solsona]]
* [[Sever Tomàs Auter]] ([[1630]]-[[1700]]), bisbe de Girona i de Tortosa
* [[Bonaventura Vernis i Juvés]] ([[1886]]-[[1936]]), alcalde de Puigcerdà
* [[Joan Puigbó Casamitjana]] ([[1823]]-[[1906]]), defensor de la vila dels atacs carlins (Cal Puigbó)
* [[Josep Clausolles i Ponent]] ([[1825]]-[[1907]]), fill adoptiu de Puigcerdà
* [[Miquel Salvadó i Llorens]] ([[1838]]-[[1921]]), industrial i financer del s. [[XIX]]
* [[Higini de Rivera Sempere]] ([[1843]]-[[1911]]), fill adoptiu de Puigcerdà
* [[Josep Maria Martí i Terrada]] ([[1837]]-[[1917]]), farmacèutic i alcalde
* [[Miquel Bernades i Mainader]] ([[?]]-[[1771]]), metge i botànic del s. [[XVIII]]
* [[Jaume Martí i Sanjaume]] ([[Batet]], [[1872]]-[[Alp]], [[1936 ]]), mossèn creador del primer arxiu comarcal
* [[Josep Pons i Gasch]] ([[1821]]-[[1881]]), alcalde de Puigcerdà
* [[Ramon Cosp i Esteve]] ([[1870]]-[[1936]]), comerciant i alcalde de Puigcerdà
* [[German Schierbeck]] ([[1842]]-[[1912]]), promotor del [[Parc Schierbeck]], a l'[[estany de Puigcerdà]]
* [[Rafael Carreras Puigdengolas]] ([[1933]]-[[2013]]), arquitecte tècnic i dissenyador
* [[Dionís Puig i Soler]] ([[1854]]-[[1921]]), meteoròleg cerdà
* [[Francesc Piguillem i Verdacer]] ([[1770]]-[[1826]]), metge, professor i escriptor, que introduí la vacuna antiverolosa als [[Països Catalans]]
* [[Joan Fabra i Floreta]] ([[1817]]-s. [[XIX]]), comerciant i polític cerdà
* [[Josep Postius i Saura]] ([[1914]]-[[1993]]), [[fotoperiodista]] cerdà
* [[Maria Carme Surroca de Pastors]] ([[1871]]-[[1916]]), religiosa de les [[Germanes de la Sagrada Família d'Urgell]]
* [[Pere Blasi i Maranges]] ([[1886]]-[[1961]]), pedagog, geògraf i polític català
* [[Pere Borrell del Caso]] ([[1835]]–[[1910]]), fou un pintor català
* [[Sebastià Bosom i Isern]] ([[1955]]-[[2008]]), director de l'[[Arxiu Comarcal de la Cerdanya]]
 
===Actuals===
* [[Antoni Pallarès i Tuset]] ([[1932]]), regidor de l'ajuntament de [[Barcelona]] pel districte de [[Les Corts]]
* [[Albert Piñeira i Brosel]] ([[1980]]), alcalde de Puigcerdà
* [[Joan Carretero i Grau]] ([[Tremp]], [[1955]]), metge i polític català
* [[Josep Moliner i Florensa]] ([[1936]]), empresari i polític cerdà
* [[José Antonio Hermida i Ramos]] ([[1978]]), ciclista i campió del món de [[BTT]]
 
== Referències ==
{{referències}}
 
== Enllaços externs ==
{{Projectes germans |Commons= |Viccionari= Puigcerdà|Viquidites=Puigcerdà |Viquiespècies= |Viquillibres= |Viquinotícies= |Viquitexts= |Viquiversitat= }}
*[http://www.puigcerda.cat/ Pàgina ''web'' de l'ajuntament].
*[http://www.municat.gencat.cat/municat/index.php?page=consulta&mostraEns=1714110007 Informació de la Generalitat de Catalunya].
*[http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?TC=3&V0=1&V1=17141 Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya].
*[http://www.poblesdecatalunya.cat/municipi.php?m=171411 Patrimoni històric i artístic de Puigcerdà].
*[http://xac.gencat.cat/ca/llista_arxius_comarcals/cerdanya/ Pàgina web de l'Arxiu Municipal de Puigcerdà i Comarcal de la Cerdanya].
 
{{Municipis de la Baixa Cerdanya}}
{{Autoritat}}
 
[[Categoria:Puigcerdà| ]]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Puigcerdà»