|
[[File:Donauwalzer.jpg|thumb|250px|dreta|Portada de la partitura d'''[[Al bell Danubi blau]]'' de [[Johann Strauss II]], que malgrat el pas del temps continua sent el més famós dels valsos]]
És precisament el <''vals vienès''> el més conegut i el més elegant. La seva estructura és la següent: una vasta introducció, en compàs generalment de dos o quatre temps, al que segueixen diversos temes de vals pròpiament dit, cadascun amb distinta melodia, per concloure amb una ''coda'' en la que si repeteixen els temes posats, encara que no necessàriament en el mateix ordre. El furor del '''vals''' es prolongà fins a les primeres dècades del [[segle XX]], sent reemplaçat per la moda desenfrenada de les danses sud-americanes i nord-americanes.
A principis del segle XX aparegueren diverses variants: ''vals caprice, vals lent, vals Boston'' (de moda als [[Estats Units]] des de finals del [[segle XIX]] fins al [[1915]] i, després de la [[primera Guerra Mundial]], també a Europa, que era de ritme moderat, entre el vals vienès i el lent), ''vals hésitation'' (en realitat era una manera de ballar-lo, tant el vienès i el lent), ''vals menuet, polka-mazurka-valsé, chotis, valse-glava'', etc. El primer que emprà un aire de vals fou probablement [[Joseph Haydn|Häydn]], el [[1766]]. Un tractat coreogràfic de [[1782]] conté un judici negatiu sobre aquesta dansa: <''principalment font de debilitat del cos i de l'esperit''>. [[Goethe]], el qual segurament aprengué a ballar-lo per adaptar-se al gust dels temps, ofereix una descripció a ''[[Werther]]'' ([[1774]]). Dels salons de ball, el '''vals''' passà a la música culta, a través de les obres de compositors com [[Ludwig van Beethoven|Beethoven]], [[Franz Schubert|Schubert]], [[Frédéric Chopin|Chopin]], [[Franz Liszt|Liszt]], [[Robert Schumann|Schumann]] o [[Johannes Brahms|Brahms]], i les simfòniques de [[Hector Berlioz|Berlioz]], [[Carl Maria von Weber|Weber]], [[Piotr Ilitx Txaikovski|Txaikovski]], etc. Després envaí els escenaris d'òpera, en les obres de [[Giuseppe Verdi|Verdi]], [[Charles Gounod|Gounod]], [[Alfredo Catalani|Catalani]], [[Giacomo Puccini|Puccini]] i [[Richard Strauss|Strauss]], entre d'altres, com també els de ballet, mercès a la refinada producció de [[Maurice Ravel|Ravel]] (que dedicà a aquest ball un poema simfònic, [[La Valse]]), [[Ígor Stravinski|Stravinski]], [[Alban Berg|Berg]], [[Serguei Prokófiev|Prokófiev]] i, sobretot, Txaikovski, que literalment ompli de valsos les seves composicions coreogràfiques.
Pdddd
Però, en realitat, l'aparició dels '''vals''' en la música teatral es remunta a l'òpera ''[[Una cosa rara]]'', de [[Vicent Martín i Soler|Martín i Soler]] ([[1786]]). Haydn, Mozart i Beethoven van compondre danses alemanyes entre [[1790]] i [[1975]]. Carl María von Weber escriví el [[1819]] la seva celebèrrima ''Invitació al vals'', que immediatament passà a ballar-se en els salons i escenaris del món sencer (s'ha de recordar la coreografia que sobre ella va fer [[Mikhaïl Fokín|Fokín]], ''[[L'espectre de la rosa]]'', de [[1910]], que encara avui inclouen en el seu repertori els grans ballarins) i continua sent una obra ben rebuda en les sales de concerts, tant en el seu original per a piano com en les variades orquestres que, des de Berlioz fins [[Leopold Stokowski]], se li han fet en diverses èpoques.
== La tècnica valsista ==
L'anomenada tècnica valsista s'estava perfeccionant en els temps de Weber, tant és així, que les danses s'escrivien en una variada gamma de compassos; 3/4, 3/8, i inclús 6/8 o en compassos de dos a quatre temps. Amb el perfeccionament de la tècnica del ballet, també el '''vals''' passà per u període de decantació, i entrà a formar part de moltes obres simfòniques, des de la [[Simfonia fantàstica]] de Berlioz al ''Tanzwalzer'' de [[Ferruccio Busoni|Busoni]]; de diverses òperes, des de ''[[Der Freischütz]]'' de Weber al ''[[Wozzeck]]'' de Berg, d'infinitat de ballets, des de Txaikovski (''[[El llac dels cignes]], [[La Bella Dorment (Txaikovski)|La Bella Dorment]], [[El trencanous]]'') fins Stravinski (''[[Petruixka]]'') i Prokófiev (''[[La Ventafocs]]''), i d'operetes, des dels Strauss a [[Franz Lehár]].
|
