Xaverio Ballester: diferència entre les revisions

Va obtenir el doctorat en filologia clàssica a la [[Universitat de Barcelona]] el 1987. Ha estat professor titular de filologia llatina a la [[Universitat de Saragossa]] (1989);<ref>[http://moncayo.unizar.es/info/oposicionesyconcursos.nsf/currivitae/C00261/$FILE/ballester_2009_29.pdf?OpenElement Currículum Vitae de miembros de comisiones para concursos de acceso a los cuerpos docentes universitarios] {{webarchive |url= https://web.archive.org/web/20140311180934/http://moncayo.unizar.es/info/oposicionesyconcursos.nsf/currivitae/C00261/$FILE/ballester_2009_29.pdf?OpenElement}}, Universidad de Zaragoza, 2009.</ref> professor de filologia llatina a la Universitat de La Laguna (1997) i des de 1998 professor de filologia llatina a la Universitat de València. Ballester també és coeditor de la revista [[Liburna]].

Ballester és membre del grup de treball de la [[Teoria de la Continuïtat Paleolítica|Teoria de la Continuïtat]].<ref>{{Ref-web|url= http://languagecontinuity.blogspot.com.es/2008/05/xaverio-ballester.html|títol=Language Continuity| consulta=|llengua=| editor=|data=}}</ref> En essència, Ballester qüestiona la teoria de l'expansió indoeuropea a partir de preteses invasions de pobles guerrers des d'una pàtria ancestral. Aquestes invasions no estan documentades per l'arqueologia i, simplement, no haurien existit. [[Colin Renfrew]] ho va veure, i va proposar que els pobles -i per tant també les [[llengües indoeuropees]]- s'haurien desplegat al costat de l'extensió de l'agricultura, partint d'[[Anatòlia]] entorn del 7.000 aC. Aquesta teoria és considerada un avanç, però per a Ballester no surt de "l'excepcionalitat indoeuropea" i de l'eurocentrisme. Les llengües indoeuropees s'haurien consolidat sobre l'escenari que encara ara ocupen a Euràsia en una data molt anterior, paleolítica. Aquesta datació Ballester l'estableix per congruència fonològica, criteris d'anàlisi paleolingüística i l'estudi del lèxic indoeuropeu.<ref>{{Ref-publicació|cognom=BALLESTER|nom=Xaverio|article=Indoeuropeo, una lengua para recolectores y recolectrices|publicació=Verba. Anuario galego de filoloxia, 33|url= https://minerva.usc.es/xmlui/bitstream/handle/10347/3454/pg_049-068_verba33.pdf?sequence=1&isAllowed=y|data=2006|pàgines=49-68}}</ref>

[[Merritt Ruhlen]] va formular la teoria que totes les llengües de la humanitat procedirien d'una llengua originària. La seva conclusió va ser que totes les llengües del món són diverses i a la vegada estan emparentades. Segons Ballester, aquesta teoria del llenguatge originari a l'actualitat ha rebut l'aval de la [[genètica]]. En el seu llibre ''Las Primeras Palabras de la Humanidad'' (2002) defensà que la lingüística podia jugar un paper per entendre el procés de l'evolució humana cap a la possessió del llenguatge. Segons Ballester aquest procés va culminar fa com a mínim 45.000 anys. A l'obra fa un repàs a la història de la hipòtesi monogenètica, represa a principis del segle XIX per Alfredo Trombetti. [[Holger Pedersen]] proposà que el grup indoeuropeu estava vinculat a altres grups com l'[[Llengües altaiques|altaic]], [[Llengües esquimoaleutianes|esquimoaleutià]], [[Llengües finoúgriques|finoúgric]], [[Llengües samoiedes|samoiede]], [[semític]] i iukaghir. V. M. Illich-Suith i A. Dolgoposky, en els anys 1960, defensaren aquesta relació entre famílies de llengües, fins a formar veritables macrogrups. Greenberg proposà tres grups per Amèrica, 4 per Àfrica i, en total, uns 20 o 30 per a tot el planeta.<ref>{{Ref-web|url= http://invitacionalahistoria.blogspot.com.es/2008/03/historia-fsil-de-las-primeras-palabras.htmlL|títol=Las Primeras Palabras de la Humanidad| consulta=|llengua=| editor=Carlos González-Espresati|data=}}</ref> Per això la possibilitat d'un origen comú per a totes les llengües és versemblant i l'estudi d'aquest procés no el pot fer tan sols la lingüística històrica, sinó que s'ha de recórrer a una recerca multidisciplinar.

Ballester s'ha ocupat extensament de les [[llengües paleohispàniques]]. Els ibers haurien arribat a la península des del nord, entrant des de Catalunya cap al sud. a la recerca de bones zones de conreu. En aquest sentit, la posició de Ballester es desmarca de tesis com les de [[Javier de Hoz]] que plantegen que la llengua ibera, fora de la [[Contestània]], hauria estat sobretot una llengua vehicular, coexistint com a tal al costat d'altres llengües parlades per la població.<ref>{{Ref-publicació|cognom=BALLESTER|nom=Xaverio|article=Cataluña, ibérica cuna|publicació=Palaeohispanica, 14|url= https://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/34/21/04ballester.pdf|data=2014|pàgines=59-87}}</ref> Catalunya i part del [[Llenguadoc]], part d'Aragó i el País Valencià haurien estat territoris de parla ibera, amb una procedència que podria estar vinculada als pobles de la [[Cultura dels camps d'urnes|cultura dels Camps d'Urnes]] que, en tot cas, semblen estar desvinculats de les [[Llengües indoeuropees|parles indoeuropees]] i [[Protocelta|protocèltiques]]. Per tant la llengua més antiga seria la indoeuropea i la iberització seria posterior, d'origen septentrional i relativament tardana. La llengua dels [[ibers]] mantendria una clara relació de proximitat amb l'[[aquità]]. En canvi, les llengües indoeuropees més antigues (més o menys vinculades al cèltic) serien presents a la península des de molt antic. Ballester sosté que el substrat ibèric ha estat important en la formació de les diverses parles romàniques, entre elles les murcianes, valencianes, catalanes i aragoneses, qüestionant la importància dels fets immigratoris en la delimitació de certes característiques dialectals en l'àmbit de les llengües romàniques peninsulars.

* [[Teoria de la Continuïtat Paleolítica]].