Coureur des bois: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: "la illa"
m bot: -qualsevol una altra +qualsevol altra
Línia 23:
Els ''voyageurs'' van ser empleats molt valorats més endavant per les companyies comercials, com la [[Companyia del Nord-oest]] (''North West Company'', NWC, operativa entre 1779 i 1821) i la [[Companyia de la Badia de Hudson]] (''Hudson's Bay Company'', HBC, fundada en 1670 i encara avui operativa). Gràcies a l'efectivitat de les seves voyageurs, la NWC va ser capaç de desafiar a la HBC i la HBC va deure emplear als seus propis ''voyageurs'' a partir de 1815 per competir amb la NWC.
 
Els ''voyageurs'' són figures llegendàries, especialment en el Canadà francès, herois populars que són festejats en el folklore i en cançons. La realitat de les seves vides era més aviat la d'un treball molt dur. Per exemple, havien de ser capaços de carregar amb dos fardells de pells de 40 kg; molts van sofrir d'hèrnies més que de qualsevol una altra lesió.
 
Els voyageurs que només remaven entre Mont-real i el Grand Portage, van ser coneguts com els «menjadors de porc» (''mangeurs de lard'') per la seva dieta, moltes vegades consistent en carn de porc salada. Avui dia es considera un apel·latiu despectiu. Aquells que hivernaven i menjaven ''de la terra'' (principalment peix, [[pemmican]] i rubaboo) eren anomenats «homes del nord» (''hommes du nord'') o «invernants» (hivernants). Es creu que els ''voyageurs'' treballessin fins a 14 hores diàries i remaven a un ritme de 55 paletades per minut. Pocs sabien nedar i molts es van ofegar en els ràpids o quan van ser sorpresos per les tempestes mentre travessaven els grans llacs. Els llocs pels quals de vegades calia transportar per terra les canoes i les rutes s'indicaven sovint mitjançant un codi de senyals propis en els arbres, amb branques tallades just sota la copa.