La Pobla de Benifassà: diferència entre les revisions

La Pobla de Benifassà té un gran terme, molt esquerp i muntanyós, dominat per les [[Muntanyes de Benifassà]], una serra amb gran valor botànic i faunístic ([[Cabra|cabres salvatges]], [[Voltor|voltors]], [[Falcó|falcons]], [[Rossinyol|rossinyols]], etc.) regat pels rius de La Canal, de l'Empedrada i el de la [[Riu de la Sénia|Sénia]], molt maltractat, segons denuncien els ecologistes de la comarca, per obres realitzades per la [[Confederació Hidrogràfica del Xúquer]], especialment a la zona de la Font de la Peinare on han obert camins per facilitar l'accés als pescadors esportius que hi acudeixen a la pesca de la [[Truita de riu|truita]]. Els paratges més cridaners són, a banda dels boscs de [[pi (arbre)|pi]], [[alzina]], [[carrasca]], [[faig]], etc... els barrancs de la Tenalla, l'Avellana, el Salt, La Fou, La Pica i Bel; el [[pantà d'Ulldecona]]; les fonts de Lluny, de la Caritat, de Boixar, de la Roca i de Coratxà; el Tossal dels Tres Reis, a Fredes (1.356 ); el Racó dels Presseguers; el Portell de l'Infern, i la cova de l'Àngel.

 

 

[[Sanchis Guarner]] va determinar la grafia segons la pronúncia de la gent dels Ports, la mateixa Tinença de Benifassà i el Maestrat, això és, la no articulació de la -r final. L’estudiós recull també mostres d’antigues grafies, per exemple, la que apareix en l’[[Spill]] de [[Jaume Roig]]: "Per la fredor/ molt me cansà/ Benifaçà/ e Vallivana".'''