Història de l'antic Israel: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
desambiguo |
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
||
Línia 5:
== Introducció ==
La història de la regió ocupada més endavant pels regnes d'Israel i [[Judà (fill de Jacob)|Judà]] ofereix problemes particulars per a l'historiador modern. A causa de l'associació d'aquesta àrea amb el relatat en la Bíblia, hi ha una tendència a veure la història del [[Xam|Llevant mediterrani]] des d'una perspectiva gairebé purament [[Bíblia|bíblica]], prestant escassa atenció al període posbíblic. Els estudis arqueològics han tendit a veure's a través del relat bíblic, fent difícil d'entendre la història d'aquesta important zona dins del context arqueològic de la totalitat de l'Orient Mitjà.<ref>{{
Alguns escriptors consideren que les diverses fonts estan en conflicte, la qual cosa converteix l'estudi en un tema polèmic, amb implicacions en els camps de la religió, la política i la diplomàcia.
Línia 11:
Per això és difícil donar una visió que sigui recolzada per la totalitat dels historiadors. Les dates exactes i les precisions que poguessin donar estan en continu debat, no hi ha esdeveniments bíblics l'any exacte dels quals es pugui validar per fonts externes abans del [[segle IX aC]], (coronació de Omri, rei d'[[Israel]]): totes les dates anteriors són extrapolacions. A més, la Bíblia no es presta molt fàcilment a aquests càlculs, no indica més referències que la vida dels diferents personatges, i la línia històrica ha de ser reconstruïda agregant dades, un procés que introdueix errors per [[arrodoniment]]. Les dates més antigues utilitzen la Bíblia com a única font, una visió cridada ''maximalista''.
Els ''minimalistes'' discuteixen que alguns esdeveniments succeïssin, i afirmen que les dates són dubtoses: si la mateixa existència del [[:es:Historia_del_antiguo_Israel#Reino_unido|Regne unit]] està en dubte, és insubstancial afirmar que es va desintegrar en 922 aC. Philip Davies per exemple, explica com el Cànon bíblic pugues haver-se realitzat solament per a gent amb una llarga tradició en lectura i escriptura, que es troben solament en l'última època persa o primera hel·lenística, i afirma que els relats de períodes anteriors són en gran parteix reconstruccions basades en tradicions orals.<ref>{{
Un altre problema és el causat per diferències sobre terminologia dels períodes històrics. Per exemple, el període en el final de l'[[Edat del bronze|edat antiga del bronze]] el principi de la [[Edat del bronze|mitjana]], és anomenat ''EB-MB'' per Kathleen Kenyon, ''MB I'' per Guillermo Foxwell Albright, ''cananita mitjà I'' per Yohanan Aharoni, i ''bronze primerenc IV'' per Guillermo Dever i Eliezer Orin.<ref>{{
== Civilitzacions a Israel ==
El Gènesi remunta el principi d'''Israel'' a tres patriarques, [[Abraham]], [[Isaac]] i [[Jacob]], l'últim també conegut com a Israel i del qual va derivar posteriorment el nom de la terra. Jacob, anomenat un "arameu vagabund" ([[Deuteronomi]] 26:5), va tornar a [[Oasi d'Haran|Haran]], la llar dels seus avantpassats, per obtenir esposa. Durant el seu retorn des de Faran a [[Canaan]] va creuar el Jaboc, un afluent oriental del riu Jordà ([[Gènesi]] 32:22-33). Enviant a la seva família i criats lluny, aquesta nit va lluitar, en un lloc que es va dir d'ara endavant Peniel, amb un àngel que al matí li va demanar el seu nom. Des de llavors el retitularen "Israel", 'el que baralla amb Déu'. Va ser pare de 12 fills, de les seves esposes [[Lia|Lea]] i [[Raquel]] (filles de [[Laban]]), i de les seves servents Bilha i Zilpa. Els dotze van ser cridats els ''Fills d'Israel.'' Aquesta història sobre els orígens d'Israel ho localitza a la zona oriental de [[Jordània]]. Els següents relats es van traslladar a l'oest amb la història del saqueig de [[Siquem]] (Gènesi 34:1-33), després de la qual cosa l'àrea del pujol de Canaan es considera com la base des de la qual va créixer Israel.
Guillermo F. Albright, Nelson Glueck i I. A. Speiser han situat aquest relat en el [[Edat del bronze|bronze mitjà]] basant-se en tres punts: noms personals, manera de la vida, i costums.<ref>{{
Més recentment, anàlisi per activació de neutrons realitzats per Jan Gunneweg de la Universitat Hebrea de [[Jerusalem]], estudiant assentaments associats amb el principi de l'edat de ferro, demostren evidència d'un moviment de colons a l'àrea des del nord-est, la qual cosa està d'acord amb aquesta història.<ref name="autogenerated3">{{
== Prehistòria ==
Línia 48:
== Domini egipci ==
En el Gènesi es relata com alguns dels descendents d'Israel es van convertir en esclaus egipcis. S'han donat diverses explicacions per relatar les circumstàncies sota les quals això va ocórrer, alguns historiadors creuen que va poder haver-se a causa del canvi de les condicions polítiques a Egipte: en 1650 aC el nord d'Egipte va ser conquistat per tribus d'un poble anomenat ''Hiks'' pels egipcis, pel que sembla una mescla de [[semites]] i de [[hurrites]]. Els hikses van ser expulsats per [[Amosis I]] (1550 - 1525 aC), el primer [[faraó]] de la [[Dinastia XVIII d'Egipte|divuitena dinastia]] amb la qual comença l'Imperi Nou. Amosis va destruir la capital dels hikses en [[Avaris]] i els seus successors van conquistar la ciutat de Saruhen (prop de Gaza), i van destruir confederacions canaanites en [[Meguidó]], [[Hassor]] i [[Cadeix (Síria)|Cadeix.]]<ref>{{
[[Tuthmosis III]] (1504 aC al 1450 aC) va establir l'imperi d'Egipte sobre l'occident del Proper Orient, derrotant a la confederació cananea en Meguidó i prenent la ciutat de Joppa, traslladant la frontera des del [[Península del Sinaí|Sinaí]] a la corba d'Eufrates, aconseguint la màxima extensió territorial a la zona. (No són pocs els erudits que ho esmenten com l'emperador de l'Èxode)
El domini egipci es va mantenir a la regió de Canaan (zona en la quin havien d'emergir Israel i Judà) fins al regnat de [[Ramsès VI]], qui va regnar a prop 1150 aC.
Cronologia aproximada:
* 1440 aC: regnat de [[Amenofis II]] (circa 1450-1424 aC), durant el qual es troba en els textos egipcis el primer esment del poble [[Habiru]] (possiblement hebreus).<ref>Se menciona a los habiru en las [[Cartes d'Amarna|cartas de Amarna]], que incluyen muchas de gobernantes cananeos vasallos, escritas en [[Accadi|acadio]] (la lengua diplomática de la época) a los faraones egipcios en el [[Segle XIV aC|siglo XIV a. ]]</ref> L'evidència recentment descoberta sembla indicar que molts habirus parlaven hurrita; possiblement era una casta social més que un [[Ètnia|grup ètnic]], i fins i tot poden haver estat incorporats en els grups tribals dels primers israelites.<ref>(Se ha encontrado el llamado ''prisma de Tikunani'', un artefacto de arcilla con una inscripción cuneiforme en acadio, que enumera los nombres de los soldados ''Habiru'' del rey Tunip-Teššup de Tikunani (un reino pequeño del norte mesopotámico). </ref><ref>{{
* Circa 1400 aC: primer esment als [[shasu]] en expedients egipcis oposats en el sud del [[Mar Morta|Mar Mort.]] Shasu és un nom que conté un grup yavista, encara que la inscripció egípcia de [[Amenofis III|Amenhotep III]], en el temple de Soleb, "Yhw a la terra del Shasu", no utilitza el determinatiu per a un déu ni per a la gent, sinó per al nom d'un lloc.
* 1350-1330 aC: la correspondència de [[Al-Amārna|Amarna]] adona detallada de les [[Cartes d'Amarna|cartes]] intercanviades durant el període de dominació egípcia en Canaan durant el regnat de [[Akhenaton]]. Els alcaldes locals, tals com Abdi Khepa de Jerusalem i Labaya de Siquem, eren delegats del faraó, i actuaven a favor seu. Akhenaton els informa d'haver enviat a la regió a un regiment de Medjay ([[Núbia]]) per mantenir ordre. En aquest període comença l'expansió hittita en el nord de Síria, i es coneix la propagació d'una epidèmia a la regió.
Línia 59:
[[Fitxer:Hititas_1300_adC.svg|thumb|193x193px|Imperi hittita entre 1560 i 1300 a. C.]]
* 1292 aC: comença la [[Dinastia XIX d'Egipte|Dinastia XIX]] amb el regnat de [[Ramsès I]]. [[Ramsès II]] (1279-1213) va signar un [[Tractat de Cadeix|tractat]] amb els hittites després de cedir-los el nord del Llevant. Va conduir una campanya a través del territori que més tard seria Israel, després de la rebel·lió dels shasu que va seguir a la [[batalla de Cadeix]], establint una guarnició egípcia en [[Regne de Moab|Moab]].
* Circa 1200 aC: l'imperi hitita d'[[Anatòlia]] va ser conquistat per tribus arribades de l'oest. Els cananeus de la costa nord, (anomenats posteriorment "[[Fenícia|fenicis]]" pels [[Grècia|grecs]]) van poder haver estat desplaçats temporalment, però van tornar després de la marxa dels invasors que no es van assentar en el lloc.<ref>{{
* 1187 aC: Invasió d'Egipte pels [[Pobles de la mar|Pobles de la Mar]]. Entre ells estava un grup anomenat ''P-r-s-t'' (primer registrat pels egipcis com a P-r/l-s-t) identificat generalment amb els [[Filisteu|filisteus.]] Apareixen en una inscripció del temple construït per [[Ramsès III]] en [[Medinet Habu]], on descriu la seva victòria contra els pobles del mar. Els estudiosos de la Bíblia del [[segle XIX]] van identificar la terra dels filisteus (Filistea o ''Plesheth'', amb el significat hebreu de "invasors") amb ''Palastu'' i ''Pilista'' de les inscripcions [[Assíria|assíries]], segons el ''diccionari de la Bíblia'' de Easton (1897).<ref>Plesheth (pel-eh'-sheth) - Palabra #6429 del Strong’s Hebrew Bible Dictionary -</ref> Altres grups a més dels filisteos eren els tjekker, dananeus i xardana. El contraatac de Ramsès III va destruir la majoria dels llocs cananeus. El mateix faraó va permetre més endavant als filisteus i tjekker, i possiblement també als dananeus, reconstruir les ciutats del camí costaner, anomenades en l'Èxode el ''Camí dels Filisteus'', nom que s'utilitza per denotar la regió costanera habitada per aquest poble. Les cinc ciutats filistees principals eren [[Gaza]], [[Asdod]], [[Ecron]], [[Gat (Israel)|Gat]], i [[Ascaló]]. L'arqueologia moderna suggereix intercanvis culturals amb [[Civilització micènica|Micenes.]] Encara que els filisteus van adoptar la cultura i la llengua local cananea abans de deixar qualsevol text escrit, s'atribueix un origen indoeuropeu per a les poques paraules filistees conegudes.
* 1150 aC: problemes interns d'Egipte condueixen a la retirada de les guarnicions egípcies assentades en [[Bet-Xean|Bet Xean]], a la vall del Jordà, Meguidó i Gaza, durant el regnat del [[Ramsès VI]].
Línia 74:
Atès que Salomó va regnar aproximadament des de l'any 970 aC, l'edificació del Temple queda fixada al voltant d'aquesta data. Això suggeriria que l'edificació del Temple va ocórrer prop de l'any 967 o 966 aC.
Segons la Bíblia (Reis 6:1), entre aquesta construcció i l'èxode havien trancorregut un total de 480 anys, la qual cosa dóna la data de 1447 aC aproximadament per a l'èxode, apropant-ho suggestivament al final del regnat de [[Tuthmosis III]].<ref name="autogenerated2">{{
Com en Nombres 32:13 s'assignen 40 anys a vagar pel Sinaí, ''les'' conquestes de [[Josuè]] han d'haver ocorregut durant el regnat de [[Amenofis II]], quan tot Canaan estava en poder d'Egipte però els egipcis ''“havien conegut el poder del Déu hebreu Jahvè”'' “Tan bon punt em cobreixi de glòria a costa del faraó i els seus guerrers, els egipcis sabran que sóc el Senyor” (Éx 14:18) (pel que des del desastre de l'exèrcit egipci ja no els haurien tornat a perseguir, perquè les proeses del Déu d'Israel es van difondre profusament, fins i tot entre els filisteus (1ª Sam 4:8; 6:6).
Línia 85:
Clarament, el procés de la infiltració israelita en Canaan és més complicat que el narrat en la Bíblia. El patró de l'establiment i la gènesi d'Israel com a poble va ser un procés complex que implicava principalment a grups natius de pastors de Canaan (potser incloent habiru i shasu), amb una certa infiltració de grups exteriors, tals com a hittites i [[arameus]] del nord així com grups meridionals de shasus tals com els keinites, algun dels quals pugues haver vingut d'altres zones controlades per Egipte. Quan Israel conquistava Canaan, Egipte estava nominalment en control de la regió.<ref>''Conquest of Canaán in Biblical Archeology'' (www.truthnet.org)</ref>
Genèticament, els jueus demostren tenir connexions amb el poble [[Kurds|kurd]] i altres grups del nord de [[Iraq|l'Iraq]], suggerint aquesta com l'àrea de la qual la majoria dels seus avantpassats van venir originalment, un fet confirmat arqueològicament a partir del període Khirbet Kerak, període mitjà de l'Edat del Bronze, amb l'expansió dels [[hurrites]] (horreus en el [[Tanakh]]), i amb la dels shasu (= egipci) i de ahlamu (= en accadi assiri, arameus) al principi de l'[[Edat del Ferro]].<ref>{{
Segons la Bíblia, després de sortir d'Egipte, els israelites van vagar pel desert durant una generació, per envair després la terra de Canaan destruint ciutats cananees, com Ai, Jericó i Hazor sota les ordres de [[Josuè]]. No obstant això, aquest fet també l'hi adjudica Ramsès II que assegura haver conquistat Canaan i destruït Jericó i altres ciutats c. 1200 aC, malgrat el fet que Ai i Jericó semblen haver estat deshabitades en aquest temps, des que havien estat destruïdes prop del 1400 aC.<ref>{{
=== Període dels Jutges ===
Línia 112:
El [[Regne d'Israel]] (en hebreu: מַלְכוּת יִשְׂרָאֵל, Malkhut Yisrael) abastava en l'època de màxima expansió una extensió molt superior a la de l'actual estat d'Israel, ja que s'estenia del sud del [[Líban]] a la península del [[Península del Sinaí|Sinaí]] i del [[Mar Mediterrània|mar Mediterrani]] al [[riu Jordà]], segons les descripcions de Samuel.
Les controvèrsies apareixen constantment: Segons [[Israel Finkelstein|Finkelstein]] i [[Neil asher silberman|Silberman]], en l'època dels regnats de David i Salomó Jerusalem sembla estar despoblada o amb només uns centenars d'habitants: insuficients per governar un imperi que abastés des de l'[[Eufrates]] a [[Elat]]. Asseguren que la primera referència independent per al Regne d'Israel és de 890 aC, mentre que pel de Judà és aproximadament 750 aC. Suggereixen que, a causa dels prejudicis religiosos, els historiadors posteriors (és a dir, els autors bíblics) van suprimir els assoliments de la dinastia de [[Omrí]] (que la Bíblia descriu com a politeistes) atribuint-los a una suposada edat d'or dels governants monoteistes.<ref>{{
=== 1020 aC: Israel durant el regnat de Saül ===
Línia 138:
Segons les escriptures, David va emprendre campanyes militars contra els enemics de Judà i Israel, i va derrotar a enemics tals com els filisteus, [[Ammonites (descendents d'Ammon)|ammonites]] i [[arameus]], aconseguint així que les fronteres romanguessin segures, encara que va sofrir la revolta del seu fill [[Absalom]], erigit com a rei a Hebron, que va ser derrotat i mort per les tropes de David. Després d'arrabassar Jerusalem als jebuseus, va traslladar a aquesta ciutat fortificada la cort, que estava a Hebron, i l'Arca de l'Aliança, que es trobava en Quiryat Yearim.<ref group="nota">En 2008 se encontraron pruebas de la existencia de un reino fuerte en Khirbet Qeiyafa. </ref>
Sota el seu govern, Israel va passar de regne a imperi, i la seva esfera d'influència militar i política en l'Orient Mitjà es va ampliar, controlant a estats més febles com als filisteus, Moab, Edom, Ammon, i convertint en vassalles a algunes ciutats-estats arameus (Aram-Zobah i Aram-Damasc). Les fronteres anaven del mar Mediterrani al desert àrab, del [[Mar Roja|mar Roig]] al riu [[Eufrates]].<ref>[[Segon de Samuel|2 Samuel]]</ref> Alguns arqueòlegs moderns, encara que minoritaris, creuen que l'àrea sota control de Judà i Israel en aquesta època, excloent els territoris fenicis en la costa mediterrània, no excedia de 34.000 km²; d'aquests, el regne d'Israel abastava prop de 24.000 km².<ref group="nota">Una inscripción encontrada en Tell Dan fechada en 850-835 a. </ref><ref>{{
No obstant això, La interpretació de l'evidència arqueològica sobre l'abast i la naturalesa de Judà i Jerusalem al segle 10 abans de Crist és un tema d'intens debat. [[Israel Finkelstein]] i [[:es:Zeev_Herzog|Zeev Herzog]] de la Universitat de Tel Aviv pensa que el registre arqueològic no recolza l'opinió que Israel en aquest moment era un estat important, sinó més aviat un petit regne tribal.<ref>David y de Salomón: En busca de la Sagrada Biblia, los reyes y las raíces de la tradición occidental pp20</ref> Finkelstein diu en ''La Bíblia'' desenterrada(2001): "[O] n la base d'estudis arqueològics, Judà es va mantenir relativament buida de població permanent, molt aïllats i la dreta molt marginal fins al cap de l'hora prevista per al David i Salomó, sense grans centres urbans i sense jerarquia pronunciada de caserius, llogarets i ciutats.<ref>Israel Finkelstein y Neil Asher Silberman,''La Biblia desenterrada: Nueva visión arqueológica del antiguo Israel y el origen de su Sagrada Textos'', p.132. </ref> D'acord amb [[:es:Zeev_Herzog|Zeev Herzog]] "la monarquia unida de David i Salomó, que és descrit per la Bíblia com un poder regional, era com a màxim un petit regne tribal ".<ref>[http://mideastfacts.org/facts/index.php?option=com_content&task=view&id = 32 & Itemid = 34 mideastfacts.org - La deconstrucción de las murallas de Jericó <!]</ref> En l'altre [[William G. Dever|William Dever]], en el seu ''Què van fer els escriptors bíblics i que sabien?'', sosté que l'evidència arqueològica i antropològica recolza el relat bíblic àmplia d'un Estat de la Judea al segle 10 abans de Crist.<ref>[http://books. google.com / books? id = 6-VxwC5rQtwC & pg = PA127 & lpg = PA127 & dq = dever + arqueólogo & source = web & ots = hTb69Ntpq9 & sig = 6boKenG3GOaky3YTJDx5LKr851k # PPP1, M1 Dever, ¿Què sabian los escritores bíblicos.]</ref>
Línia 173:
=== [[Regne d'Israel]], 928-720 aC ===
En 928 a.I.C., [[Jeroboam]] va liderar la rebel·lió de les tribus del nord establint el regne d'Israel (I Reis), amb capital en [[Siquem]].<ref>Estudio llevado a cabo dentro del Programa Científico Israelí y dedicado a la historia del pueblo judío (''The Jewish People'', Jerusalén: Keter, 1973, sección 7); también Sarah Kochab, ''Israel'', Barcelona: Folio, 2005, p. 26.</ref> B. S. J. Isserlin assegura que el regne d'Israel era similar als cananeus del seu entorn geogràfic, tant en la seva política i economia com en els plantejaments urbans, artístics i industrials.<ref>{{
Econòmicament l'estat d'Israel sembla haver-se desenvolupat millor que el seu veí del sud, a causa de les majors precipitacions i uns sistemes agrícoles més productius però sobretot, a causa de la seva posició estratègica per aprofitar el comerç regional.
Línia 365:
=== Bibliografia ===
* Cazelles, Henri (1984). {{
* Dubnow, Simón. ''Història del poble jueu'', Buenos Aires: Sigal, 1977.
* Herrmann, Siegfried (1985). {{
* Kitchen, K. A. (1997). {{
* Krämer, Gudrun (2006). {{
* Renan, Ernest (1986). {{
* Vaux, Roland de (1975). {{
| |||