Diferència entre revisions de la pàgina «Muralla medieval i moderna de Barcelona»

cap resum d'edició
(Refer i ampliar, de moment, la proposta de fusió. Veure Discussió:Muralla medieval i moderna de Barcelona#Canvi de nom)
A l'alçada del Passeig Lluís Companys amb avinguda Vilanova es documenta el baluard del Portal Nou, construït entre els anys 1672 i 1675, i destruït arran del setge a la ciutat de l'any 1697. Aquest element presentava una alçada conservada de 4,75 m, amb un parament de doble full de paredat.
 
==L’enderrocL'enderrocamenty de les muralles (1854-1873)==
El poble de Barcelona detestava les muralles i n'exigia l'enderrocament, de forma pràcticament unànime. Això s'explica per dos grans factors. Primer, la ciutat, en plena expansió modernitzadora i amb voluntat d'esdevenir una gran capital europea, necessitava nous espais per la indústria, l'habitatge i la mobilitat; per contra, s'ofegava dins el clos murallat: augment de la població, sobreocupació del sòl, esclat de la industrialització, insalubritat. Un segon factor, i de gran importància, va ser la càrrega simbòlica que implicava la muralla, clarament vinculada a l'antic règim i a la repressió militar imposada a partir del 1714.<ref>Nicolau 2004</ref>
 
Així, ja en el [[Trienni Liberal]] (1820-1823) es reclamà l'enderrocament de les muralles, sense èxit. Engegada la [[Regència d'Espartero]], el 31 de desembre de 1840 l'Ajuntament de Barcelona convocà un concurs públic de textos que argumentessin la necessitat d'eliminar les muralles; l'11 de setembre de 1841 el guanyà Pere Felip Monlau amb el cèlebre opuscle ''[[Abajo las murallas]]!!!''. En dues ocasions, l'octubre de 1841 i el juny de 1843, sengles insurreccions populars engegaren l'enderrocament, i en ambdues ocasions l'Estat respongué amb el bombardeig de la ciutat, fortes multes i l'obligació de reconstruir els trams destruïts.
 
Finalment, l'estiu de 1854 es produí l'enderrocament de la muralla de terra. Ho facilità una conjuntura molt especial: canvi de règim a Madrid ([[Bienni Progressista]]) i enorme inestabilitat social a Barcelona, amb epidèmia de còlera i gran nombre de jornalers aturats a què calia donar feina. L'Ajuntament engegà l'enderroc el 7 d'agost, tot i que l'autorització governativa no es publicà a Madrid fins al dia 15. Conclosa la tasca, la Junta d'Enderroc fou dissolta el 2 de gener de 1856. Barcelona passava a estar oberta al Pla. Immediatament s'engegà el procés que menaria al [[pla Cerdà]] (1859) i la construcció de l'[[Eixample]].
 
Una segona etapa fou l'enderrocament de la [[Fortalesa de la Ciutadella|Ciutadella]], particularment odiada perquè la seva funció exclusiva, des de sempre, havia estat la vigilància i repressió ''contra la ciudad''. En el context de la [[Revolució Gloriosa]], el nou Ajuntament inicià l'enderrocament de la Ciutadella el 16 d'octubre de 1868, un cop més sense esperar l'autorització governativa. El 15 de desembre de 1869 el govern espanyol, mercès a la intervenció de Prim, cedí els terrenys de la Ciutadella a l'Ajuntament de Barcelona. En sorgirien el [[parc de la Ciutadella]] i el [[Barri de la Ciutadella|barri que l'envolta]].
 
Només hi restava la [[Muralla de Mar|muralla de mar]], força popular entre els barcelonins com a passeig. Fou enderrocada entre 1878 i 1881, i permeté la reforma del [[Port de Barcelona|port]] i la definitiva integració de [[la Barceloneta]] en el contínuum urbà.
 
El 7 d’agost de 1854, sota la consigna ''[[Abajo las murallas]]!!!'', es van iniciar els treballs d’enderroc de la muralla de Barcelona, reclamat ja amb anterioritat durant el [[Trienni Liberal]] (1820-1823). Els treballs d’enderroc no van finalitzar fins al [[Sexenni Democràtic]] (1868-1873). Aquests treballs eren necessaris per millorar les condicions higièniques de la ciutat, així com per donar feina a molts jornalers aturats, que estaven creant certa inestabilitat social. Un altre factor important fou el creixement contemporani de la ciutat de Barcelona –Pla de l’Eixample i les annexions dels antics municipis del Pla de Barcelona-, i on les muralles suposaven un element condicionant i un greu inconvenient. Una capital europea, com volia esdevenir Barcelona, li calien nous espais per la indústria, l’habitatge i la mobilitat, i per tant va ser totalment necessari l’enderroc de les seves muralles. Un darrer factor, i de gran importància, va ser la càrrega simbòlica que implicava la muralla, clarament vinculada a l’antic règim i a la repressió militar imposada a partir del 1714.<ref>Nicolau 2004</ref>
 
==Vegeu també==
 
== Bibliografia ==
* ''Abajo las murallas!!!: 150 anys de l'enderroc de les muralles de Barcelona''. [Textos: Oriol Bohigas ... [et al.]]. Barcelona: Museu d'Història de la Ciutat, DL 2005. Catàleg de l'exposició.
* BANKS, PH. ''L'estructura urbana de Barcelona'', La formació de la Barcelona medieval, vol. 2. Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1992, p. 28.
* BANKS, PH. ''El creixement físic de Barcelona. Segles X-XIII'', El procés urbà i la identitat gòtica de Barcelona, Barcelona Quaderns d'Història, 8, Ajuntament de Barcelona,2003, pp. 11-33
* BROTONS i SEGARRA, Ròmul. ''La ciutat captiva: Barcelona, 1714-1860''. Barcelona: Albertí, 2008.
* BROTONS i SEGARRA, Ròmul. ''La ciutat expansiva: Barcelona, 1860-1900''. Barcelona: Albertí: Ajuntament de Barcelona, 2015.
* CUBELES, A. ''Les muralles de Barcelona dels segles XIII i XIV'', Barcelona, tesi de llicenciatura inèdita, 1993.
* CUBELES, A. ''Les muralles de Barcelona'', L'art gòtic a Catalunya. Arquitectura III. Dels palaus a les masies. Enciclopèdia catalana. Barcelona, 2003, pp. 138-141
11.915

modificacions