Diferència entre revisions de la pàgina «Muralla medieval i moderna de Barcelona»

cap resum d'edició
 
==L'enderrocament de les muralles (1854-1881)==
ElEn iniciar-se el segle XIX el poble de Barcelona detestava les muralles i n'exigia l'enderrocament, de forma pràcticament unànime. Això s'explica per dos grans factors. Primer, la ciutat, en plena expansió modernitzadora i amb voluntat d'esdevenir una gran capital europea, necessitava nous espais per la indústria, l'habitatge i la mobilitat; per contra, s'ofegava dins el clos murallat: augment de la població, sobreocupació del sòl, esclat de la industrialització, insalubritat. Un segon factor, i de gran importància, va ser la càrrega simbòlica que implicava la muralla, clarament vinculada a l'antic règim i a la repressió militar imposada a partir del 1714.<ref>Nicolau 2004</ref>
 
Així, ja en el [[Trienni Liberal]] (1820-1823) es reclamà l'enderrocament de les muralles, sense èxit. Engegada la [[Regència d'Espartero]], el 31 de desembre de 1840 l'Ajuntament de Barcelona convocà un concurs públic de textos que argumentessin la necessitat d'eliminar les muralles; l'11 de setembre de 1841 el guanyà Pere Felip Monlau amb el cèlebre opuscle ''[[Abajo las murallas]]!!!''. En dues ocasions, l'octubre de 1841 i el juny de 1843, sengles insurreccions populars engegaren l'enderrocament, i en ambdues ocasions l'Estat respongué amb el bombardeig de la ciutat, fortes multes i l'obligació de reconstruir els trams destruïts.
11.915

modificacions