Castell Palau d'Arbeca: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
dades de WD |
correcció menor |
||
Línia 6:
El 1156, Berenguer de Tarroja, conseller del [[comtat de Barcelona|comte de Barcelona]] [[Ramon Berenguer IV]] va obtenir la jurisdicció del lloc d'Arbeca, segurament per cessió del mateix comte però no és fins al 1225 que apareix el primer esment del castell en el testament de Guillem Roca. El fill de Berenguer de Tarroja, Ramon, heretà el feu a títol de baronia i el llegà al seu fill Hug, comte de Solsona. Per la seva banda, aquest deixà a la seva neboda Agnès de Tarroja les baronies d'Arbeca i Tarroja. L'any 1218, amb el casament de [[Ramon Folc IV de Cardona]], fill i successor del vescomte Guillem de Cardona, i [[Agnès de Tarroja]], la senyoria del castell d'Arbeca passà a formar part de les possessions de la casa dels Cardona que hi establiren la seva residència habitual. Els Cardona va viure a Arbeca fins al segle XVII i els seus successors, els [[Ducat de Medinaceli|ducs de Medinaceli]], foren senyors d'Arbeca fins a la fi de l'[[antic règim]].
Les restes que es conserven de l'antic castell palau dels Cardona demostren la seva importància. L'edifici que va restar dempeus fins a mitjan segle XIX fou construït a cavall dels segles XV i XVI. Era
Entre els segles XV i XVIII el castell d'Arbeca té gran fama entre viatgers i la noblesa, com fan evidents les nombroses referències a la seva espectacularitat i bellesa recollides en la documentació. De les fames llegendàries que s'atribueixen a l'edifici destaca l'existència de tantes finestres com dies té l'any, cadascuna amb una reixa daurada. Quan la senyoria passà als ducs de Medinaceli, al segle XVII, s'inicià el procés de degradació del castell que, tanmateix, es mantingué dempeus fins a mitjan segle XIX. Així, el 1845 Malgrat tot, el 1845 [[Pascual Madoz Ibáñez|Pascual Madoz]] esmentava que les restes del murs, torres i altres estructures del castell-palau encara es trobaven en bon estat.
| |||