Diferència entre revisions de la pàgina «Korone»

11 bytes afegits ,  fa 2 anys
desambiguo
({{infotaula geografia política}})
(desambiguo)
El [[1532]] la flota cristiana del Papa, [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]], i els [[orde de Malta|cavallers de Malta]] dirigits per l'almirall genovès [[Andrea Dòria]] van ocupar Korone;<ref>{{Ref-llibre |cognom=Trascasas Casares |nom=Mercedes |títol=Genesii Sepvlvedae de Bello Africo |url=https://books.google.es/books?id=ECBH1r2_wbAC&pg=PR64&dq=cor%C3%B3+doria+1532&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwj5kuaP96LNAhWDfRoKHT0-AH8Q6AEIJDAB#v=onepage&q=cor%C3%B3%20doria%201532&f=false |llengua= |editorial=UNED |data=2013 |pàgines=lxiv |isbn=8436266455}}</ref> els otomans van intentar recuperar-la la primavera del 1533, però foren rebutjats; llavors van enviar contra la fortalesa al pirata [[Khair ed-Din Barba-rossa|Barba-roja]] (hivern del 1533 al 1534) i com que els defensors patien una epidèmia de [[pesta]], i l'hivern era rigorós, la van abandonar vers Nàpols, sense lluita, per ordre del seu comandant [[Mendoza]] ([[1534]]) i es van emportar a dos mil habitants que es van establir al sud d'Itàlia. Els otomans la van recuperar immediatament.
 
Fou seu d'un Kada dependent del sandjak de [[Modon]] (i des del [[1582]] al sandjak de [[Mistra]]) dins la ''[[liwa]]'' de [[Peloponès|Morea]]. La fortalesa i el seu territori eren feu imperial (''khass-i-humayyun'').
 
El [[1685]] en iniciar-se la guerra de la [[Santa Lliga (1683)|Santa Lliga]] (1684-1699), Francesco Morosini la va ocupar després d'un setge que va durar del [[25 de juny]] al [[7 d'agost]] de [[1685]], i fou una altra vegada possessió de Venècia. L'agost del [[1715]] els otomans dirigits pel gran visir [[Corlulu Ali Pasha]] la van reconquerir i famílies turques es van establir dins les muralles mentre els grecs eren expulsats fora d'aquestes muralles. Els otomans la van mantenir fins al [[1828]] quan va passar a [[Grècia]].
64.724

modificacions