Agorafòbia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m espais als encapçalaments |
He ampliat el concepte d'agorafòbia, he corregit algunes qüestions que eren incorrectes i he afegit més continguts |
||
Línia 1:
S’entén per '''agorafòbia''' l’aversió morbosa als espais oberts o la por morbosa de travessar-los.(1) Des del punt de vista de la psicopatologia, la paraula agorafòbia també fa referència a la por als llocs tancats o [[claustrofòbia]] (una sala de cinema, un centre comercial, etc.), als llocs concorreguts (un passeig, una plaça pública, etc.), a viatjar en algun mitjà de transport (tren, cotxe, autobús, etc.), o simplement a sortir de casa. (2) En línies generals, qui pateix agorafòbia té por a trobar-se en un lloc que li crea inseguretat i del qual creu que no podrà fugir immediatament cap a un altre considerat segur, amb el risc de patir un atac de pànic (anomenat també crisi d’angoixa o crisi d’ansietat).
Malgrat això, qui pateix agorafòbia pot atrevir-se a anar a un lloc que li provoca por, amb la condició d’estar acompanyat d’una persona que li generi confiança. Però aquest recurs, lluny d’ajudar a superar la por, incrementa la dependència dels altres (3) i deteriora l’autoconfiança, la qual cosa posa en risc la pròpia autoimatge.
Com és propi de qualsevol tipus de fòbia, qui pateix agorafòbia té tendència a evitar les situacions que li són potencialment ansiògenes, és a dir, que li provoquen por (passejar per una avinguda, endinsar-se a un centre comercial, anar a una sala de cinema, viatjar en un transport públic, etc.). Són el que s’anomenen “conductes d’evitació”. De fer-ho, s’arrisca a patir un atac de pànic. En els casos més greus d’agorafòbia, fins i tot s’evita sortir de casa.(4)
Però les conductes d’evitació encara generen més desconfiança cap a un mateix i afegeixen més por a la que ja es tenia, de tal manera que s’arriba un moment en que ja es té ''por de tenir por'' (5).
Història
El terme “agorafòbia” deriva del grec “àgora”, que vol dir “lloc de mercat”, i va ser utilitzat per primera vegada pel psiquiatra alemany Westphal al 1871 per descriure “la impossibilitat de creuar determinats carrers o places, o la possibilitat de fer-ho amb por o ansietat. (6) Westphal descrivia d’aquesta manera la pertorbació: “Des de fa diversos anys venen a veure’m pacients amb la queixa singular que no els hi era possible travessar places, anar al teatre a l’aire lliure i passar per certs carrers, i que la por a aquests recorreguts els impedia la seva llibertat de moviments” (7)
Epidemiologia
S’estima que l’agorafòbia afecta a un 1,7% de la població adolescent o adulta (2).
Diagnòstic diferencial
Diferent a l’agorafòbia és el que s’anomena [[fòbia social]], que fa referencia a la por a sentir-se observat per un grup de persones o haver d’interactuar amb una o vàries persones que no pertanyen al cercle de confiança (8). A l’agorafòbia no es té por a la presència d’altres persones sinó a les característiques de determinats espais físics. L’agorafòbia “és la fòbia en l’espai”. (9)
Causes
L’agorafòbia sol manifestar-se a partir de tres situacions: (10)
a) ''Després d’haver patit una experiència traumàtica'': per exemple, qui ha patit un atracament mentre passejava pel carrer, pot generar-se-li la por a sortir de casa; qui ha patit un accident de circulació, pot necessitar temps fins que s’atreveixi a desplaçar-se en cotxe.
b) ''Després d’haver patit un atac d’angoixa'': un atac d’angoixa és una reacció abrupta, en que el cor s’accelera, costa respirar, els muscles s’engarroten i el pensament es bloqueja. En aquell moment, qui ho pateix sol creure que es tracta d’una malaltia cardíaca fulminant i que morirà. Un atac d’angoixa és per sí mateixa una experiència traumàtica i després d’haver-la patit es genera la por de que torni a produir-se. Sovint, la persona que ha patit un atac d’angoixa començarà a evitar anar sol a determinants indrets, creient que si ho fa, podria tornar a succeir-li. És a dir, comença a desenvolupar una agorafòbia.
c) ''Al reactivar-se les pors que són pròpies de la infantesa i l’adolescència però que no es van resoldre correctament en aquell moment evolutiu'': durant la infantesa és normal patir diverses pors (no poder dormir amb la llum apagada, por a que hi hagi un fantasma dins l’armari o sota del llit, por a ser segrestat, etc.). Són pors pròpies d’aquest moment evolutiu, però que poc a poc el nen haurà de ser capaç de resoldre i superar. Si no ho fa, aquestes pors poden seguir existint de forma ''manifesta'' (per exemple, un nen d’onze anys que segueix necessitant dormir amb la llum oberta) o bé ''encoberta''. Una por encoberta és aquella que actualment no fa acte de presència però que pot fer-ho en un moment futur (per exemple, una noia de 18 anys que sempre havia anat a la mateixa escola propera a casa seva i compartit les mateixes amigues, quan ingressa a la Universitat, que està situada a l’altre extrem de la ciutat i a la qual no hi va cap persona coneguda per ella, comença a manifestar por a viatjar en transport públic: en realitat no és que abans no tingués aquesta por sinó que mai s’havia tingut que enfrontar a ella.
Referències
1. Diccionari Enciclopèdic de Medicina, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 2013 www.medic.cat
2. American Psychiatric Association, ''Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders, Fifth Edition (DSM-5)'', American Psychiatric Publishing, Washington, DC, 2013, pp. 217-221.
3. Freud, Sigmund, «Inhibición, síntoma y angustia», ''Obras Completas,'' XX, Amorrortu Editores, Buenos Aires, 1988, p. 121.
4. [[Agorafòbia#cite ref-1|Anar↑]] ''Societat Catalana de Recerca i Teràpia del Comportament, Agorafòbia''
5. Badós, Arturo, “Agorafobia y pánico”
<nowiki>http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/65642/1/Agorafobia%20y%20p%C3%A1nico.pdf</nowiki>
6. Barcia Salorio, Demetrio, ''Tratado de Psiquiatría (Tomo 1)'', Arán Ediciones, Madrid, 2000, p.
7. Westphal, Carl, “’Die Agoraphobia’ eine neuropatische Erscheinung”, ''Gesammelte Abhandlungen, Band 1, Psychiatrische Abhandlungen'', Berlín, 1892, pp. 353 ss. (citat per Vallon, Serge, ''El espacio y la fòbia, Vol. I'', Ediciones del Serbal, Barcelona, 1998, p. 7).
8. American Psychiatric Association, ''Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders, Fifth Edition (DSM-5)'', American Psychiatric Publishing, Washington, DC, 2013, pp. 202-208.
9. Vallon, Serge, ''El espacio y la fobia vol. I'', Ediciones del Serbal, Barcelona, 1998, p. 15.
10. Martínez Farrero, Pau: ''Agorafobia y crisis de angustia. Causas y desencadenantes'', editado por Pau Martínez Farrero (con el apoyo del Col.legi Oficial de Psicologia de Catalunya), Barcelona, 2018. (<nowiki>http://agorafobia.paumartinez.cat</nowiki>){{Infotaula malaltia |nom= Agorafòbia|CIM10= F40.00, F40.01|CIM9= {{CIM9|300.22}}, {{CIM9|300.21}} |
}}
L''''agorafòbia'''<ref>[http://www.scritc.cat/aplicacions-tcc/ansietat/ ''Societat Catalana de Recerca i Teràpia del Comportament, Agorafòbia'']</ref> és la més comuna de les [[fòbia|fòbies]] o pors irracionals. Etimològicament la paraula agorafòbia es relaciona amb la por als espais oberts, no obstant això, la persona que pateix agorafòbia (agorafòbic), té por en qualsevol situació on pugui manifestar-se l'[[ansietat]] o el [[Trastorn de pànic|pànic]] característic de les fòbies, i de la qual no sigui possible fugir immediatament a un lloc considerat ''segur''. L'agorafòbia acostuma a incloure altres fòbies més específiques com la por als llocs tancats o [[claustrofòbia]], o la [[fòbia social]].
| |||