El Quixot: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Edicions: Traducció de l'edició castellana de la pàgina |
Nova secció que indica l'estructura original de la Primera Part. |
||
Línia 10:
Comença amb un pròleg en el qual es burla de l'erudició pedantesca amb uns poemes còmics, a manera de preliminars, compostos en llaor de l'obra pel mateix autor, ja que no va trobar ningú que volgués lloar una obra tan extravagant (com sabem per una carta de [[Lope de Vega]]). Segons Lope es tractaria d'una ''escritura desatada'' lliure de normatives, que mescla el gènere líric, èpic, tràgic i còmic i on es fiquen entremig del desenrotllament històries de diversos gèneres, com ara les de ''Grisóstomo'' i la pastora ''Marcela'', la novel·la ''[[El curioso impertinente]]'', la història del captiu, el discurs sobre les armes i les lletres, la de l'[[Edat d'or]] de l'home, la primera eixida de Don Quixot i la segona amb el seu inseparable escuder [[Sancho Panza]]. Aquesta digressió estilística serà corregida en la Segona Part de la novel·la, amb Don Quixot i Sancho com a absoluts protagonistes.
Cervantes crea un origen fictici de la història fent veure que es basa en el manuscrit d'un tal Cide Hamete Benengeli, historiador morisc inventat amb nom de caràcter humorístic (''Benengeli'' faria referència a una albergínia).<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=De Riquer|nom=Martí|títol=Don Quijote de la Mancha. Edición, introducción y notas a cargo de Martí de Riquer.|url=|edició=Vuitena Edició. Octubre de 2001|llengua=Castellà|data=|editorial=Planeta|lloc=Barcelona|pàgines=1138|isbn=84-08-01882-5|citació=pàgina 102}}</ref> El llibre comença amb la frase possiblement més famosa de la literatura castellana:
{{Cita|En un lugar de la Mancha, de cuyo nombre no quiero acordarme, no ha mucho tiempo que vivía un hidalgo de los de lanza en astillero, adarga antigua, rocín flaco y galgo corredor.}}
Línia 67:
La primera part, en la qual s'allargava la prèvia [[Novelas ejemplares|novela ejemplar]], es va dividir en quatre volums. Va assolir un èxit formidable i va ser traduïda a totes les llengües cultes d'Europa. Tanmateix, no va suposar un gran benefici econòmic per a l'autor a causa de les edicions pirates. Cervantes només va reservar privilegi d'impressió per al Regne de Castella, motiu pel qual els regnes veïns van imprimir [[Don Quixot|Quixots]] més barats que després vendrien a Castella. D'altra banda, les crítiques de caràcter neoaristotèlic vers la nova fórmula teatral assajada per [[Lope de Vega]] i el fet que s'inspirava en un entremès en el qual l'atacava, suposà atraure l'esquírria dels lopistes i del mateix [[Lope de Vega|Lope]], que, fins llavors, havia sigut amic de Cervantes. Això va motivar que, el [[1614]], isquera una segona part de l'obra signada amb el nom [[Alonso Fernández de Avellaneda|d'Alonso Fernández de Avellaneda]].
== Estructura de la Primera Part del Quixot ==
La Primera Part del Quixot va ser publicada com un únic llibre independent l'any 1605 amb el títol del '''''El ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha''''' i constava de quatre parts; a imitació de l'Amadís de Gaula:
# Primera Part (Capítols I a VIII): inclou la descripció del món real d'Alonso Quijano, la pèrdua del seny i posterior partida per armar-se cavaller, la crema de llibres i l'episodi dels molins de vent.
# Segona Part (Capítols IX a XIV): és menys rellevant que la primera i narra diverses aventures amb uns cabrers
# Tercera Part (Capítols XV a XXVII): Don Quixot viu diverses aventures, algunes d'elles ambientades a Sierra Morena.
# Quarta Part (Capítols XXVIII a LII): és la secció més llarga. Don Quixot prossegueix amb la seva bogeria però fa assenyats discursos a pastors i altres personatges la història dels quals es combina amb la pròpia novel·la.
El final de la Primera Part de la novel·la és obert. Això donà peu a la versió apòcrifa d'Avellaneda. <ref name=":0" />
== Versió apòcrifa d'Avellaneda ==
| |||