Contaminació atmosfèrica: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Revertides les edicions de 81.42.200.222. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Pollution_over_east_China.jpg|thumb|350px|Contaminació atmosfèrica a la Xina]]
La '''contaminació atmosfèrica''' o '''pol·lució atmosfèrica'''<ref group="nota">[[Gabriel Bibiloni]], [[Carles Castellanos]] i [[Lluís Marquet]], en el ''El procés d'elaboració de la llengua catalana, prenent com a referència l'elaboració verdagueriana'', prefereixen "pol·lució", a diferència del criteri de l'[[Institut d'Estudis Catalans]]: «En alguns casos el calc no es fonamenta en la forma sinó en l'ús, que és calcat de l'espanyol com ara en casos de doblets del tipus de contaminació/pol·lució».</ref> és la [[contaminació]] de l'[[aire]]<ref name=gec/><ref name="diec">{{diec|contaminació|text=contaminació}}</ref> i fa referència a la presència a l'[[aire]] de determinades substàncies en concentracions superiors a les naturals que impliquen risc, dany o molèstia greu a les persones i béns de qualsevol mena<ref>''Contaminación atmosférica'', pàg. 13. Ernesto Martínez Ataz y Yolanda Díaz de Mera Morales. Universitat de Castella-La Manxa. [[2004]]. ISBN 84-8427-324-5 {{es}}</ref> o que poden atacar diversos materials, o éssers vius, reduir la visibilitat o produir olors.
La contaminació pot ser antropogènica (produïda, directament o indirecta, per l'acció de l'home) o natural (erupcions volcàniques, erosió del sol, resuspensió de pols, emissions biogèniques de boscos). És causant entre altres del [[forat a la capa d'ozó]], de l'[[efecte hivernacle]], de la [[boira fotoquímica]] i de la [[pluja àcida]]. L'[[efecte Callendar]] és un tipus de contaminació atmosfèrica.
== Contaminacions local i planetària ==
[[Fitxer:Acid rain woods1.JPG|thumb|La pluja àcida té, a curt termini, efectes locals]]
La contaminació atmosfèrica pot tenir caràcter local, quan els efectes lligats al focus es pateixen al voltant d'aquest focus, o planetari, quan per les característiques del contaminant, es veu afectat l'equilibri del planeta i zones allunyades dels focus emissors.
La contaminació atmosfèrica pot tenir caràcter local si els efectes lligats al focus es pateixen de manera significativa únicament prop d'aquesta, com per exemple el [[fum]] d'una ciutat a causa dels [[vehicle]]s; la [[boira fotoquímica]] i la [[pluja àcida]]. Als nuclis urbans cal destacar el fenomen de la [[inversió tèrmica]], que pot ocasionar grans accidents contaminants col·lectius, i que consisteix bàsicament en l'estancament de cúpules d'aire calent contaminat sobre les grans ciutats.<ref name=gec>{{GEC|0153031|Contaminació atmosfèrica}}</ref> Cal tenir en compte que les masses d'aire es desplacen a llargues distàncies i de manera caòtica, per la qual cosa, en general, el concepte de "local" abasta zones de gran extensió, de vegades de diferents països, per exemple després d'un accident nuclear.
Altrament, la contaminació planetària afecta l'equilibri general de la [[Terra]], també a les zones més llunyanes dels focus, com és el cas de, per exemple, l'[[efecte hivernacle]] i del [[forat de la capa d'ozó]].
== Contaminants primaris i secundaris ==
Un pol·luent primari és aquell que s'allibera directament a l'atmosfera per mitjà de xemeneies, vehicles, etc. Un exemple n'és el [[diòxid de carboni]] (CO<sub>2</sub>), i un altre de molt freqüent n'és la [[calor]].<ref name=upc/> D'altra banda, un contaminant secundari és el que es forma per la [[reacció química|interacció química]] entre els contaminants primaris i els components naturals de l'[[atmosfera terrestre|atmosfera]] (nitrogen, oxigen, etc.). Els contaminants secundaris més freqüents a l'atmosfera són els [[Nitrat de peroxiacetil|PAN]], el [[triòxid de sofre]] (SO<sub>3</sub>), els [[nitrat]]s (NO<sub>3</sub>), l'[[àcid sulfúric]] (H<sub>2</sub>SO<sub>4</sub>) i l'[[ozó]] (O<sub>3</sub>).<ref name=upc/>
== Principals contaminants atmosfèrics ==
[[Fitxer:Alcea rosea2 ies.jpg|thumb|Un contaminant habitual és el pol·len]]
Un contaminant atmosfèric és una substància present a l'aire en concentracions superiors a les naturals. Pot ser una substància habitual (natural en quantitats més petites) o bé completament aliena a l'aire. Pot ser perjudicial a curt termini per als éssers vius i en tot cas ha de ser un motiu de preocupació.<ref name=upc/>
La presència de contaminants en un indret determinat per les fonts d'emissió, les condicions meteorològiques i els receptors. Els contaminants poden ser gasos o partícules (líquides o sòlides) en suspensió. Les partícules en suspensió són sempre menors de cinquanta micres i poden romandre a l'aire durant llargs períodes de temps abans de dipositar-se a la superfície terrestre.<ref name=upc/>
Els agents contaminants atmosfèrics poden ser [[natura]]ls o bé de causes antropogèniques (produïts per l'[[humà|home]]), en aquest segon cas són sobretot producte de [[combustió|combustions]] i de l'activitat [[indústria|industrial]]. Entre els agents de contaminació natural es troben, entre d'altres, els contaminants [[biològic]]s, com el [[pol·len]], i els [[microorganisme]]s nocius que originen processos [[al·lèrgia|al·lèrgics]].<ref name=gec/>
[[Fitxer:Alder showing ozone discolouration.jpg|thumb|Fulla amb la típica decoloració produïda per l'ozó]]
[[Fitxer:Flores Bajawa red lakes.jpg|thumb|Arbres morts i tolls d'aigua vermella a causa del mercuri emès per un volcà]]
[[Fitxer:Asbestos lungs.jpg|thumb|Fibres d'amiant al teixit pulmonar]]
Els principals contaminants atmosfèrics són els següents:
* Els [[òxid]]s de [[sofre]], [[diòxid de sofre|SO<sub>2</sub>]] i [[triòxid de sofre|SO<sub>3</sub>]], procedents de la [[combustió]] de [[carbó|carbons]] i [[petroli]]s, que afecten els [[conreu]]s i les [[vies respiratòries]] dels [[animal]]s. El SO<sub>2</sub>, per l'acció de la [[radiació ultraviolada]], pot transformar-se en SO<sub>3</sub> que, en reaccionar amb la [[humitat]] de l'[[aire]], origina [[aerosol]]s d'[[àcid sulfúric]] (H<sub>2</sub>SO<sub>4</sub>).<ref name=gec/> El SO<sub>2</sub> irrita molt els [[ull]]s i les vies respiratòries superiors, produeix [[tos]], dificultat per a [[respiració|respirar]] i [[espasme]]s de larinx.<ref name=upc>''Guia ambiental de la UPC''. Diversos autors. A cura d'Ivan Capdevila i Antonio Torres. Edicions de la [[Universitat Politècnica de Catalunya]], [[Capellades]], [[1998]]. ISBN 84-8301-278-2 {{ca}}</ref>
* Els [[sulfur]]s i els [[mercaptà|mercaptans]], originats en refineries, certs processos industrials, putrefacció d'aigües i de deixalles, fabricació de pasta de paper, adoberies i fabricació de colorants. Els seus efectes són la fortor i sobretot la [[toxicitat]].<ref name=upc/>
* El [[monòxid de carboni]] (CO), originat en la [[combustió incompleta]] (amb manca d'[[oxigen]], en [[motor]]s o tubs d'escapament que no funcionen correctament, [[calefacció]] mal regulada, [[tabaquisme|fum de cigarreta]], etc.) de petrolis, carbons, etc.<ref name=gec/> Produeix en les persones [[laxitud]], [[mal de cap]] i alteracions en la coordinació de [[moviment]]s. És [[tòxic]] per tal com interfereix en el transport d'oxigen per la [[sang]].<ref name=upc/>
* El [[diòxid de carboni]] (CO<sub>2</sub>), produït en les combustions completes (amb prou oxigen) de productes orgànics. L'augment progressiu de diòxid de carboni a l'aire pot conduir al [[canvi climàtic]] del planeta (vegeu [[efecte Callendar]] i [[efecte hivernacle]]).<ref name=gec/>
* Els [[hidrocarbur]]s, emesos pels [[motor de combustió|motors de combustió]] i l'evaporació en zones pantanoses i petrolíferes. Intervenen en la formació de [[boira fotoquímica]].<ref name=upc/> S'han mostrat com agents [[càncer|cancerígens]].<ref name=gec/>
* L'[[ozó]] ([[oxigen|O]]<sub>3</sub>), es produeix típicament amb el [[trànsit vehicular]] intens, a les zones urbanes. És un [[oxidant]] molt enèrgic amb uns efectes [[antibiòtic]]s (mata organismes vius) molt notables però els efectes directes que té sobre l'organisme [[humà]] encara no estan ben aclarits. És un factor decisiu a l'aparició de [[boira fotoquímica]] i els seus efectes (danys severs als [[conreu]]s, reducció de [[bosc]]s, irritació de [[mucoses]], problemes respiratoris greus).<ref name=upc/><ref name=biblioupc>[http://bibliotecnica.upc.es/e-ambit/professor/ambits/Ctanatmboira.html Boira fotoquímica]Centre de Recursos (virtual) d'Ambientalització Curricular. Biblioteca digital de la [[Universitat Politècnica de Catalunya]] ([http://bibliotecnica.upc.edu/ Bibliotècnica]). {{ca}}</ref>
* Els [[nitrat de peroxiacetil|PAN]] són contaminants secundaris que es formen a la [[boira fotoquímica]] a partir dels contaminants produïts a les [[combustió|combustions]]. Actua sobre les [[mucoses]], on és molt irritant i lacrimogen, i a llarg termini pot provocar [[càncer de pell]]. Es considera especialment [[tòxic]] per als [[vegetal]]s ([[fitotòxic]]).<ref name=upc/>
* Els [[òxid]]s de [[nitrogen]] ([[monòxid de nitrogen|NO]] i [[diòxid de nitrogen|NO<sub>2</sub>]]), originats en les combustions a altes [[temperatura|temperatures]] (superiors a mil graus celsius), a [[volcà|volcans]] i [[tempesta|tempestes]]. Col·laboren a l'aparició de la [[boira fotoquímica]]. El NO<sub>2</sub> afecta les [[vies respiratòries]], a les quals pot causar malalties i afavorir [[infecció|infeccions]]. És [[tòxic]] per a algunes espècies [[animal]]s.<ref name=upc/> Porta a l'aparició d'[[ozó]] (O<sub>3</sub>), que amb els [[aldehid]]s i [[àcid]]s orgànics forma [[nitroperòxids d'acil]] (PAN). El PAN, el NO<sub>2</sub> i el O<sub>3</sub> són els principals [[oxidació|oxidants]] de la [[boira fotoquímica]] (en [[anglès]], ''smog'') que té importants efectes tòxics i irritants.<ref name=gec/>
* El [[mercuri (element)|mercuri]] (Hg), prové de l'evaporació de la crosta de la [[Terra]]<ref name=upc/> i de l'activitat industrial ([[mineria]], [[construcció]], [[agricultura]], etc.). És altament tòxic perquè tendeix a concentrar-se als teixits del cos humà.<ref name=gec/>
* Els [[fluorur]]s, provinents dels [[Jaciment geològic |jaciments]] de [[fluorita]] i de les indústries de [[ceràmica]], [[rajoles]], fabricació d'[[fertilitzant |adobs]] i obtenció d'[[alumini]]. Els ions fluor que contenen són potents [[corrosió|corrosius]] en una atmosfera humida i als organismes vius hi tenen una activitat fisiològica gran.<ref name=upc/> S'emmagatzemen als [[os]]sos i a l'[[herba]].<ref name=gec/>
* Les [[Pols (partícules)|partícules]], o [[Pols (partícules)|pols]], prové de l'[[erosió]] o de la indústria i causa al·lèrgies i malalties respiratòries.<ref name=gec/> Segons la mida, són particules sedimentables (majors de 30 µm), partícules en suspensió (entre 10 µm i 30 µm), partícules respirables (entre 1 µm i 10 µm) o fums (diàmetre menor d'1 µm).
* La [[sílice]] (SiO<sub>2</sub>), provinent dels [[mineral]]s que en contenen, les partícules petites s'acumulen als [[pulmons]] i provoca l'[[emfisema]] (reducció progressiva de la funció pulmonar).<ref name=gec/>
* L'[[amiant]], producte de l'explotació i manipulació de l'amiant i del [[ciment]] que en conté, provoca plaques [[pleura]]ls, [[bronquitis]], [[fibrosi]] pulmonar,<ref name=gec/> [[dolor]]s al tòrax, [[respiració]] difícil, [[tos]], [[mesotelioma]] i [[càncer de pulmó]].<ref name=upc/>
* Les [[cendra|cendres]]<ref name=gec/>
* Els [[fum]]s<ref name=gec/> són partícules sòlides de petitíssim diàmetre.
== Causes, origen i focus ==
[[Fitxer:Papierosa 1 ubt 0069.jpeg|thumb|El tabac és un focus de nombrosos contaminants atmosfèrics]]
[[Fitxer:Herbigsbach17.jpg|thumb|El fum de les xemeneies domèstiques no està tractat, al contrari del que ocorre per llei al cas industrial]]
La major part de la contaminació atmosfèrica té origen [[humà|antropogènic]]. Una gran part d'ella és a causa dels [[residus sòlids urbans]] (RSU) i dels residus industrials, però també alguns de mèdics (que n'inclouen de radioactius), per exemple. Una altra font important és tota mena de procés que impliqui [[combustió]], en especial el [[tabaquisme]], les [[central tèrmica|centrals tèrmiques]] (de [[carbó]] o [[petroli]]) que produeixen [[electricitat]] i els [[vehicle]]s de transport terrestre, marítim i aeri; siguin de combustió o elèctrics; con ara autobusos, [[tren]]s, [[cotxe]]s, [[vaixell]]s o [[avió|avions]]; a més d'alguns tipus de [[calefacció|calefaccions]].
De manera indirecta, doncs, tot tipus d'activitat que impliqui consum elèctric o energètic en general, si aquesta energia està obtinguda per mitjà de centrals tèrmiques, contamina l'aire. Un [[cotxe elèctric]], per exemple, contamina menys a la ciutat, ja que no hi tira fums, però contaminarà més (i en una quantitat major que hauria fet un cotxe de combustió, ja que és un procés menys eficient) al lloc on està situada la central elèctrica. Té sentit per a reduir la [[boira fotoquímica]] però en canvi augmenta l'[[efecte Callendar]] (i per tant l'[[efecte hivernacle]] i hom creu que també el [[forat d'ozó]]). Les centrals nuclears només contaminen el fons del mar, que és on s'enterren els residus, mentre que l'energia solar i hidràulica a priori són innòcues a l'atmosfera. L'energia eòlica (molins de vent) en principi, ben utilitzada, és també innòcua; però un parc mal dissenyat pot crear corrents d'aire que eviti el pas de certes aus, per exemple, o crear sorolls ([[contaminació acústica]]) molestos.
Algunes indústries, en els seus processos, emeten partícules, [[gas]]os, [[vapor]] o [[calor]] a l'atmosfera. Han de seguir les [[Legislació|lleis]] ambientals per a no llençar-hi més del compte.
També existeix la contaminació atmosfèrica per causes [[natura]]ls. Entre aquestes hom pot destacar l'acumulació de pols del sòl aixecada pel vent, de productes expel·lits per les erupcions [[volcà]]niques, de partícules [[Sal (química)|salines]] despreses de l'escuma [[mar]]ina, d'elements [[radioactiu]]s naturals (com els de la cadena del [[radó]]), etc.<ref name=gec/>
== Qualitat de l'aire ==
Les normatives referents al control de la contaminació atmosfèrica<ref>{{ref-web|cognom=Generalitat de Catalunya|url=http://www20.gencat.cat/portal/site/territori/menuitem.14fa444b994def145f13ae92b0c0e1a0/?vgnextoid=a896a825bd155310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=a896a825bd155310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default|títol=Normativa atmosfera|editor=gencat}}</ref> fan referència a valors permesos d’emissió i immissió de contaminants.
Els valors d’immissió són aquells als que es veuen sotmesos la població i els ecosistemes. Depenen de les emissions de contaminants de les distintes fonts, de la meteorologia ([[Dispersió atmosfèrica|dispersió de contaminants]]) i de la transformació química que experimenten els contaminants una vegada estan en l’atmosfera. La legislació relativa a contaminació atmosfèrica distingeix, per tant, aquests dos tipus de valors i els defineix de la següent forma:<ref name=orozco>Orozco, Carmen; Pérez, Antonio; González, Mº Nieves; Rodríguez, Francisco. J; Alfayate, José Marcos. Contaminación Ambiental. Una visión desde la Química. Madrid: Thomson Editores Spain Parainfo, S.A., 2003.</ref>
* Nivells d'emissió: la quantitat de cada contaminant emesa sistemàticament a l'atmosfera en un període determinat.
* Nivells d'immissió: límits màxims tolerables de presència en l'atmosfera de cada contaminant, aïllat o associat amb altres.
=== Nivells d'immissió ===
[[Fitxer:Contaminacio XVPCA.JPG|right|thumb|Punt de mesurament automàtic d'immissions]]
La contaminació de l'aire és un procés que s'inicia amb l'emissió a l'aire per part dels diferents focus emissors de contaminants a l'[[atmosfera terrestre|atmosfera]]. Una vegada aquestes substàncies es troben a l'atmosfera poden patir diferents efectes de [[transport]] (de la [[ciutat]] al [[Camp (agricultura)|camp]], dispersió, acumulació, etc.) i transformació (contaminants secundaris, etc.). Com a resultat d'aquests processos, en cada punt determinat hi haurà una determinada [[concentració]] de cada contaminant, que es coneix com a nivell d'immissió. Són els nivells d'immissió o de [[qualitat]] de l'aire els que determinen l'efecte d'un contaminant sobre la salut o el medi ambient.<ref name=gencat>[http://www20.gencat.cat/portal/site/dmah/menuitem.8f64ca3109a92b904e9cac3bb0c0e1a0/?vgnextoid=b7340631bb927210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=b7340631bb927210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default Contaminació atmosfèrica] [[Generalitat de Catalunya]] {{ca}}</ref>
Els nivells d'immissió que estableix la legislació han de garantir que l'aire tingui una qualitat "acceptable", encara que sempre hi haurà un cert grau de contaminació. Els valors d'immissió corresponen a la mesura dels contaminants presents en una atmosfera determinada, en general es mesuren en mg/m<sup>3</sup> o µg/m<sup>3</sup> o bé en unitats de volum/volum (ppm o ppb).
Per a vigilar els valors d'immixió existeixen diverses Xarxes de Vigilància, les quals tenen com a finalitat conèixer els nivells de contaminants a què es veuen sotmesos els ciutadans, la naturalesa o el patrimoni històric-artístic.<ref name=orozco/>
Els paràmetres emprats per expressar la [[qualitat]] de l’aire són tres:<ref name=orozco/>
* Valors límits: han de ser respectats en tot el territori i, en cas de ser superats, s'han d’estudiar les causes que ho han originat i establir un seguit d’actuacions per evitar la seva repetició. S’estableixen valors límits tant diaris com anuals.
* Valors guia: valors que es pretenen assolir a llarg termini i són indicatiu d’aire net.
* Valor d’alerta: estableix les concentracions de contaminants que obliguen a prendre mesures extremes per tal de poder abordar el problema.
=== Nivells d'emissió ===
Els nivells d'emissió indiquen la concentració d'emissions atmosfèriques de tabac, vehicles, centrals elèctriques, etc. En canvi, els nivells d'immixió, indiquen la presència dels contaminants a l'aire no en els punts on es generen sinó en diferents punts receptors. Entre els processos i per tant nivells d'immixió i el d'emissió hi ha un procés de transport i dispersió mitjançant l'atmosfera, que pot dispersar o concentrar els contaminants o fins i tot modificar-ne la naturalesa.<ref name=gencat/>
És necessari conèixer quines són les emissions a l’atmosfera dels diferents focus per tal de poder realitzar una correcta gestió de la contaminació atmosfèrica. El coneixement exacte d’aquestes emissions és possible en els casos on el focus de contaminació és gran, com poden ser les centrals tèrmiques. En el cas de focus petits, no es coneixen amb certesa les emissions, per això es recorre a estimar-les.<ref name=orozco/>
== Prevenció, control i correcció ==
[[Fitxer:Cyclone separator.svg|thumb|Esquema d'un cicló]]
[[Fitxer:Cendres.jpg|thumb|Partícules sòlides extretes del fum d'una caldera mitjançant un cicló]]
Els mecanismes de prevenció, control i correcció de la contaminació de l'aire permeten eliminar, reduir o disminuir els efectes de l'emissió de contaminants. Aquests es basen en quatre vies d'actuació diferents: eliminar el procés contaminant, modificar el procés, regular la situació geogràfica del procés, i reduir (si pot ser, eliminar) les descàrregues de contaminant afegint sistemes o aparells especialment [[disseny]]ats per a tal fi.<ref name=stern>''Air Pollution'', d'Arthur Stern. Academic Press. Volum IV, 1977 {{en}} ISBN 0-12-666604-0</ref>
Per disminuir els contaminants més habituals en l'aire cal reduir les emissions, i per aconseguir aquest propòsit, podem optar per dos tipus de solucions: tractar de disminuir al màxim la producció de contaminants, o bé, una vegada generats aquests, optar per controlar-los i retenir-los amb equips adequats.
La primera de les opcions és la més desitjada, ja que tot el que suposa una reducció en la generació de contaminants es tradueix en múltiples beneficis, tant pel medi receptor com per als ecosistemes i la població.
L'aplicació de mesures preventives no sempre és suficient, per això moltes vegades s'ha de recórrer a mesures correctores, les quals suposen controlar i tractar els contaminants una vegada generats. Les mesures a adoptar dependran no només del tipus de contaminant a eliminar, sinó també de la naturalesa de la font emissora.
Una correcta avaluació de l'impacte ambiental ocasionat per la nostra activitat i la implantació de tecnologies de baixa o nul·la emissió (tecnologies netes) entren dins d'alternatives en acció.
En concret, amb l'objectiu de minimitzar les emissions, és important estudiar les possibilitats d'actuació sobre els processos de combustió, equips de fabricació…
En tot cas, qualsevol mètode de concentració i retenció dels gasos contaminants amb equips adequats porta implícits certs inconvenients:
* La transferència de la contaminació d'un medi a un altre.
* La producció de residus sòlids i/o líquids.
* La possible contaminació de sòl i/o aigua.
* L'increment de contaminació originat pel consum de recursos naturals i energia pels equips depuradors.
A més a més, sigui quin sigui el mètode escollit per a [[Tractament de gasos|tractar els gasos contaminants]], sempre s'hauran de tenir en compte tres aspectes que incrementen la seva dificultat:
* La recollida dels gasos (la recollida de gasos sempre és problemàtica, sobretot si es tracta d'una font emissora gran, ja que el volum de gas a manipular és extraordinàriament gran).
* El seu refredament (ja que l'emissió dels gasos sempre es realitza a temperatures elevades).
* El seu tractament.
Un cop valorats els aspectes mencionats, podrà escollir-se en cada cas el mètode de tractament que es consideri més adequat.<ref name=orozco/>
* Per a reduir l'emissió de partícules sòlides s'usen [[cambra de sedimentació|cambres de sedimentació per gravetat]], [[Cicló (màquina)|ciclons]] o separadors centrífugs, [[rentador de gasos|rentadors de gasos]] (com per exemple el [[rentador de doll]] o, en [[anglès]], ''scrubber''), [[Filtre (química) |filtres]] de teixits i filtres [[electrostàtica|electroestàtics]]. La seva eficiència es mesura amb un paràmetre anomenat eficàcia de captació, que és el percentatge en massa de partícules eliminades (o de sortida de l'aparell) respecte a la massa de partícules que hi entren.<ref name=upc/>
* Per a reduir l'emissió de gotes de vapor i de gasos contaminants s'usen els processos o sistemes d'absorció (el contaminant es transfereix a un líquid i se separa), d'adsorció (es transfereix a un sòlid), la [[combustió]] ([[incineradora per flama directa]] o [[incineradora]] amb [[catalitzador]]) i la [[condensació]] del contaminant ([[condensador de polvorització]], [[condensador ejector]] o [[condensador baromètric]]).<ref name=stern/>
== Legislació ==
Existeixen lleis i normatives quant als límits de calor i de concentració de substàncies emeses a l'aire a escala de la [[Unió Europea]],<ref>Directiva 2001/81/ CE, del [[Parlament Europeu]] i del Consell, de [[23 d'octubre]] de [[2001]]</ref> estatals ([[Espanya]],<ref>Programa Nacional de Reducció d'Emissions (Resolució de [[14 de gener]] de [[2008]], de la ''Secretaría General para la Prevención de la Contaminación y el Cambio Climático''. BOE nº 25, 29.01.08</ref><ref>''Legislación sobre el Medio Ambiente natural'', de diversos autors. Civitas, Biblioteca de Legislación serie menor. [[1979]]. {{es}}</ref> [[França]], [[Andorra]], etc.), autonòmiques i regionals, de diputacions (o vegueries o departaments) i municipals (a nuclis urbans grans) o de consells comarcals (en zones pertanyents a municipis petits). Fins i tot de més locals, per exemple per a polígons industrials determinats.
Cal seguir totes les lleis i normes dels diferents nivells administratius. En general, les més locals són més restrictives que les pertanyents a administracions més àmplies. Aquestes administracions tenen recursos de mesura i control, i algunes tenen poder per a tancar una activitat si aquesta no segueix els seus preceptes. També es multen amb tancaments temporals o econòmicament. Per exemple, les activitats sota la [[Diputació de Barcelona]] que incompleixen la normativa emetent una concentració major de l'estipulada d'un contaminant, han de pagar una suma de diners doble a la que s'han estalviat en fent-ho (sistemes, maquinària, personal qualificat, mètodes de producció, matèria utilitzada, augment d'ingressos, disminució de costos, etc.).<ref name=diba/> Aquesta política, que s'ha estès també a l'Estat Espanyol,<ref>Llei estatal 26/2007, de 23 d'octubre de [[2007]], de Responsabilitat del medi.</ref> es basa en la premissa coneguda com a «qui contamina, paga» (formulada com a resposta a la coneguda expressió catalana «qui paga, mana»).<ref name=diba>''El Medi Atmosfèric'', diversos autors. [[Diputació de Barcelona]], 1996 {{ca}}</ref>
També hi ha d'altres lleis especials, com per exemple a la mar, on la contaminació atmosfèrica de les embarcacions està regulada internacionalment a l'annex VI de la [[MARPOL]].<ref>[http://www.imo.org/Conventions/contents.asp?doc_id=678&topic_id=258#11 Convenció Internacional per a la Prevenció de Contaminació d'Embarcacions] de [[1973]] {{en}}</ref>
Voluntàriament, es poden seguir els consells de l'[[ISO 14000]], relativa a la [[qualitat]] [[medi ambient|mediambiental]] i que inclou la problemàtica associada a la contaminació atmosfèrica.
== Notes ==
{{referències|grup="nota"}}
== Referències ==
{{Referències |2}}
== Enllaços externs ==
{{commonscat}}
* {{CanalSalut GenCat article|Aire: Contaminació atmosfèrica|Aire-00004}}
* [http://www.aspb.cat/quefem/documents_qualitat_aire.htm Informes anuals sobre contaminació atmosfèrica] [[Agència de Salut Pública de Barcelona]]
* [http://www20.gencat.cat/docs/dmah/Home/Ambits%20dactuacio/Empresa%20i%20avaluacio%20ambiental/Prevencio%20i%20control%20dactivitats/La%20Llei%20de%20prev%20i%20control%20amb%20dact/Oficina%20dAcreditacio/Proces%20dhabilitacio/Legislacio%20dacreditacio/Documents/RDecret%201315_2005_CA.pdf Reial Decret 1315/2005, de 4 de novembre, sobre el seguiment i verificació d'emissions de gasos d'efecte hivernacle i el comerç de drets d'emissió ].
{{Autoritat}}
[[Categoria:Contaminació atmosfèrica| ]]
| |||