Revisió del 03:13, 18 juny 2017 modifica Ssola (discussió \| contribucions) Autopatrullats, Reversors 26.657 edits mCap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 15:23, 27 abr 2018 modifica desfés Maria Fullana de València (discussió \| contribucions) 24.313 edits Cap resum de modificació Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 3: El '''''Catàleg de les dones''''' (en [[grec]]: κατάλογος γυναικῶν, ''gynaikon katálogos''), també conegut com a '''''Ehoiai''''': en grec: Ἠοῖαι, en [[llatí]]: ''Eoeae'' o ''Ehoeae'', derivat de la fórmula ἠ οἵη / Høie, 'o que...', que introdueix cada estrofa del poema, és un dels tres [[poema\|poemes]] d'[[Hesíode]],{{sfn\|Rizzo\|1979\|pp= 32-33}} dividit en cinc llibres. Del ''Catàleg'', només sobreviuen alguns [[papir]]s i en fragments citats per altres autors.<ref name="theoi">{{ref-web \|url=http://www.theoi.com/Text/HesiodCatalogues.html \|títol= Hesiod, Catalogues\|editor= www.theoi.com\|consulta= 7 de gener de 2014\|llengua=anglès}}</ref> Així i tot, el ''Catàleg'' està molt millor esmentat que la majoria de les obres «perdudes», amb unes 1.300 línies parcials supervivents, segons una estimació: «entre un terç i una quarta part del poema original».{{sfn\|Osborne\|2005\|p=6}} El catàleg es va referir a la [[genealogia]] de les grans heroïnes de la [[mitologia grega]], que es van unir als déus, i els herois i semidéus que van generar. El primer llibre presentava el començament de la [[història universal\|història de la humanitat]], quan eren ~~comuns~~comunes «a les taules les reunions públiques per als déus immortals i per als humans de destí mortal». Tanmateix, aviat [[Zeus]] va enviar un diluvi que va donar fi a l'època d'or i va començar l'època heroica. En aquest punt, ~~que~~en què són recordats els fundadors de les tres estirps gregues ([[Doros]], [[Aeolus]] i [[Xutos]]), el poeta canta les genealogies d'alguns herois del mite. El segon llibre, contava la història d'de [[Io (nimfa)\|Io]], segrestada per Zeus, de qui va tenir [[Èpaf]], del llinatge dels quals descendeixen [[Dànau]] i [[Europa (filla d'Agenor)\|Europa]]. També va parlar de les filles de Dànau i del [[Europa#El mite de l'origen d'Europa\|rapte d'Europa]], que va donar a llum a [[Radamant]], [[Sarpedó]] i [[Minos]]. D'aquest últim i de la descendència de [[Pelasg]], es parlava en el tercer llibre, mentre que el tema del quart llibre eren les genealogies dels [[Atles (mitologia)\|atlants]], d'[[Atreu]] (pare d'[[Agamèmnon]] i [[Menelau]]) i [[Alcmena]], mare d'[[Hèracles]]. Finalment, el llibre cinquè descrivia la història d'[[Helena]], fins a l'esclat de la [[Guerra de Troia]]. Segons un estudi de Richard Janko, el ''Catàleg de les dones'' data de prop del [[700 aC]], i és probablement contemporani de la ''[[Teogonia]]'' d'Hesíode.{{sfn\|Janko\|1982\|pp=85-87}}

Catàleg de les dones: diferència entre les revisions