Ramir I d'Aragó: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
m correccions
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
{{Reis d'Aragó|Pamplona=Ramir I d'Aragó}}
'''Ramir I d'Aragó''' ([[Aibar]], [[Navarra]] [[1000]] - [[Batalla de Graus]], [[Ribagorça]], [[8 de maig]] de [[1063]]) és considerat historiogràficament com a primer [[rei d'Aragó]] (1035-1063), i foucomte de [[comtecomtat de Ribagorça|Ribagorça]] i [[comtecomtat de Sobrarb|Sobrarb]] (1043-1063). Era fill il·legítim del rei [[Sanç Garcés III de Pamplona]]. Ramir, en realitat, no s'intitulà rei, ni l'antic comtat d'Aragó esdevingué regne.
 
== Orígens familiars ==
Ramir era fill il·legítim del rei [[Sanç III de Navarra|Sanç III de Pamplona "«el Gran"»]] i d'una jove criada anomenada Sança d'Aibar. El seu origen il·legítim és conegut gràcies a una història, en la qual Ramir és l'únic dels fills de Sanç III de Pamplona que ajuda a la seva esposa legítima, [[Múnia I de Castella]]. Ella, complaguda, l'adopta com a fill seu i el legitima.
 
<center>{{ahnentafel-compact5
Línia 75:
Continúa l'historiador Roberto Viruete Erdozáin assenyalant que Ramir mai no va rebre la '''[[dignitat (títol)]]''' reial, que ostentà el seu germà el rei de Pamplona; és per això que Ramir sempre adoptà títols alternatius de l'estil «''Ramir, fill del rei Sanç''» (''Ranimirus Sancioni regis filius''), però mai s'intitulà obertament com a rei, doncs això hauria significat traïció contra el seu germà i legítim rei [[Garcia Sanxes III de Pamplona]]. Això no obsta perquè en documents no expedits per ell mateix en persona, se l'anomeni ''rex'', seguint la tradició pamplonesa d'anomenar rei als fills del rei, encara que aquests no ho siguin. Altres denominacions que s'empraren foren la de ''quasi pro rege'' o ''regulus'', però Ramir en persona mai no s'intitulà rei. Paral·lelament, s'ha demostrat que aquells documents on apareix Ramir titulant-se com a rei són en realitat falsificacions, majoritàriament fetes per monestirs aragonesos que buscaven justificar amb aquests documents falsos prevendes i privilegis que en realitat mai no van rebre. Altres falsificacions procedeixen del moment de la successió de [[Ramir II d'Aragó]], quan aquest casà la seva filla amb el comte de Barcelona [[Ramon Berenguer IV]] i que tenien per objectiu justificar les aspiracions castellanes al tron navarro-aragonès. Això no obstant però, la historiografia de l'edat mitjana sí que va considerar, partint de l'esdevenir dels esdeveniments futurs que menaren finalment en la creació del regne d'Aragó, que Ramir fos considerat com el primer rei d'Aragó, encara que en la realitat això no sigui cert.
 
Finalment l'historiador Roberto Viruete Erdozáin assenyala que malgrat que Ramir no va rebre del seu pare la '''[[potestas (poder)]]''', en termes pràctics sí que l'exercí, ja que aconseguí el suport dels barons que el reconegueren com al seu sobirà i senyor en aquelles terres, és a dir, fou ell qui, a més de tenir l'[[honor (propietat)]] del territori, fou ell qui el governà efectivament amb el concurs deldels barons.
 
L'historiador Roberto Viruete Erdozáin conclou doncs que Ramir I va rebre l'[[honor (propietat)]] total d'un espai territorial comprès entre les viles de [[Matidero]] i [[Vadoluengo]], no de l'antic comtat d'Aragó. Aquestes terres que estaven integrades dins del regne de Pamplona. En rebre aquestes terres, Ramir I fa fer-ne jurament i homenatge, restant subordinat i devent obediència al seu germà el rei [[Garcia Sanxes III de Pamplona]], que era qui tenia la [[potestas (poder)]] sobre tots els territoris del seu difunt pare. Les terres entre [[Matidero]] a [[Vadoluengo]] es veieren dotades d'aquesta manera d'una estructura política pròpia dirigida per Ramir I, lligat mitjançant un pacte de feudo-vassallàtic al seu germà el rei de Pamplona.