Nicolas Isouard: diferència entre les revisions

Fill d'un banquer, estudià música contra la voluntat del seu pare, que volia dedicar-lo a la seva mateixa professió. Ensems que era empleat de Banca, prenia lliçons d'[[Giuseppe Amendola|G. Amendola]], [[Nicola Sala|N. Sala]], [[Pietro Alessandro Guglielmi|Guglielmi]], i el [[1795]], després d'haver estrenat l'òpera ''[[L'avviso ai maritati]]'', abandonà definitivament els negocis. Després estrenà ''[[Artaserse (Isouard)|Artaserse]]'' fou nomenat organista de l'església de [[Sant Joan de Jerusalem]], de La Valetta, i més tard [[mestre de capella]] de l'[[Orde de Malta]]. Suprimida aquesta Orde, el [[1799]] passà a París, on trobà un protector en [[Rodolphe Kreutzer|Kreutzer]], i el mateix Kreutzer li estrenà en l'Òpera Còmica ''[[Le tonneliere]]'', que fou seguida d'altres moltes, entre elles ''[[L'intrigue au sérail]], [[Le billet de loterie]], [[Cendrillon]]'', etc..totes elles dedicades i estrenades per la soprano llavors de moda [[Cécile Duret de Saint Aubin|Cécile Duret]].<ref name="Enciclopèdia Espasa v. 18">*[[Enciclopèdia Espasa]] Volum núm. 18, 1.ª part, pàg. 2606, (ISBN 84-239-4518-9)</ref> Entre els seus alumnes en la capital francesa si comptava [[Gustavo Carulli]].