Radiació còsmica de fons: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
arreglo algunes referències, queda feina per fer |
|||
Línia 8:
[[Fitxer: Cmbr.svg | thumb | 300px | L'espectre de la radiació de fons de microones mesurat per l'instrument FIRAS al [[COBE|satèl·lit COBE]] és l'espectre de [[cos negre]] mesurat amb més precisió en la naturalesa. Les variables i l'error estàndard estan ocultats per la corba teòrica.]]
La radiació de fons de microones és [[isotropia |isòtropa]] fins a una part entre 10<sup>5</sup>: les variacions del [[valor eficaç]] són només 18 μK.<ref>Això ignora l'anisotropia del [[dipol elèctric]], que es deu a l'[[efecte Doppler]] de la radiació de fons de microones a causa de la nostra [[velocitat peculiar]] relativa a la estructra còsmica immòbil. Aquesta característica és consistent amb la Terra movent-se a uns 380.000 m/s cap a la constel·lació de [[Virgo (constel·lació)|Virgo]].</ref> L'[[Espectrofotometria|espectrofotòmetre]] ''FIRAS'' (''The Far-Infrared Absolute Spectrophotometer'' per les seves sigles en anglès) en el satèl·lit [[COBE]] de la [[NASA]] mesurà acuradament l'espectre de la radiació de fons del microones. El FIRAS comparà el CMB amb un [[cos negre]] de referència i no es va poder veure cap diferència en els seus espectres. Qualsevol desviació del cos negre que pogués seguir estant sense detectar en l'espectre del CMB sobre el rang de longituds d'ona des de 0,5 a 5 mm hauria de tenir un valor d'unes 50 parts per milió del pic de brillantor del CMB.<ref name="Fixsen">{{ref-
Aquesta radiació és una predicció del model del [[Big Bang|''big bang'']], ja que segons aquest model, l'univers primigeni era un [[Plasma (estat de la matèria) | plasma]] compost principalment per [[electró |electrons]], [[fotó |fotons]] i [[barió |barions]] (protons i neutrons). Els fotons estaven constantment interaccionant amb el plasma mitjançant la [[dispersió Thomson]]. Els electrons no es podien unir als protons i altres nuclis atòmics per formar àtoms perquè l'energia mitjana del plasma era molt alta, de manera que els electrons interaccionaven constantment amb els fotons mitjançant el procés conegut com a [[Efecte Compton|''dispersió Compton'']]. A mesura que l'univers es va anar[[Expansió de l'Univers | expandint]], el refredament adiabàtic (del qual el [[desplaçament cap al roig]] cosmològic és un símptoma actual) causat perquè el plasma es refredi fins que sigui possible que els[[electró | electrons]] es combinin amb [[protó |protons]] i formin àtoms d'[[hidrogen]]. Això va ocórrer quan aquesta va arribar als 3.000 K, uns 380.000 anys després del ''big bang''. A partir d'aquest moment, els fotons van poder viatjar lliurement a través de l'espai sense col·lidir amb els electrons dispersos. Aquest fenomen és conegut com a ''era de la recombinació i descomposició'', la radiació de fons de microones és precisament el resultat d'aquest període. En anar expandint-se l'univers, aquesta radiació també va disminuir la seva temperatura, la qual cosa explica per què avui dia és només d'uns 2,7 K. La radiació de fons és el soroll que fa l'univers. Es diu que és el ressò que prové de l'inici de l'univers, és a dir, el ressò que va quedar de la gran explosió que va donar origen a l'univers.
| |||