Pau Sans i Guitart: diferència entre les revisions

Fou autor de gairebé un centenar de poemes en català, apareguts en publicacions com ''[[La Ilustració Catalana|La Ilustració catalana]]''. L'any 1887 va ser membre del Consistori dels [[Jocs Florals]], amb el càrrec de secretari.<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=|publicació=La Ilustració Catalana|url=|data=15 de desembre de 1886|pàgines=2}}</ref>. L'any 1888 en fou mantenedor (amb [[Jacint Verdaguer i Santaló|Jacint Verdaguer]] i [[Àngel Guimerà i Jorge|Àngel Guimerà]] i [[Marcelino Menéndez Pelayo]] com a president).<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=|publicació=La Dinastía|url=|data=11-01-1888|pàgines=6}}</ref>. També va ser autor de textos literaris en prosa, dels que va fer versions en castellà i català, com ara ''La flor de la vida'',<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=|publicació=La Ilustració Catalana|url=|data=15-08-1888|pàgines=2}}</ref>, i algunes obres de teatre,<ref>{{Ref-publicació|cognom=farrés i pinós|nom=Carles|article=Pau Sans i Guitart|publicació=Xipreret|url=https://issuu.com/ateneuhospitalet/docs/xipreret_10_-_01|data=Gener 2010|pàgines=2-3}}</ref>, com la que va estrenar en la festa major de l'Hospitalet del 1888, ''Lo dia del cop''.<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=|publicació=La Vanguardia|url=|data=12-08-1888|pàgines=2}}</ref>.

Va estar lligat als sectors progressistes de [[L'Hospitalet de Llobregat|l'Hospitalet]] i l'any 1866 es trobava entre els fundadors del Casino l'Harmonia. Fou redactor de ''[[La Renaixença]]'' des del [[1886]] i una de les primeres figures del catalanisme polític, el que va fer que fos elegit primer president de la [[Lliga de Catalunya]] l'octubre de 1887. També en 1886 va començar a fer classes a l'Ateneu Obrer.<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=|publicació=La Vanguardia|url=|data=29-11-1886|pàgines=5}}</ref>.