Èsquil: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 7:
Èsquil va néixer a Eleusis, a l'[[Perifèria d'Àtica|Àtica]], lloc en què se celebraven els [[misteris d'Eleusis]]. Pertanyia a una noble i rica família de terratinents. Al llarg de la seva joventut, va ser testimoni de la fi de la tirania dels [[pisistràtides]] a [[Atenes]] i va ser un dels «maratonians»: lluità en les guerres contra els perses en la [[Batalla de Marató]] (490 aC), en la de [[Batalla de Salamina|Salamina]] (480 aC) i, possiblement, en la de [[batalla de Platea|Platea]].
 
Alguna de les seves obres, com ''[[Els Perses|Els perses]]'' (472 aC) o els ''Els set contra Tebes'' (467 aC), són el resultat de les seves experiències de guerra. Va ser, també, testimoni del desenvolupament de la [[democràcia atenesa]]. En ''Les suplicants'' (490 aC), hom pot detectar la primera referència que es fa al poder del poble i la representació de la creació de l'[[Areòpag]], tribunal encarregat de jutjar els homicides. En ''Les eumènides'' (478 aC), troba suport la reforma d'[[Efialtes (general atenenc)|Efialtes]] (462 aC), transferència dels poders polítics de l'Aeròpag al [[Consell dels Cinc-Cents]]. Va ser acusat d'haver revelat els misteris d'Eleusis, per la qual cosa va ser jutjat i absolt.
 
Viatjà a [[Siracusa]], [[Sicília]], convidat pel tirà [[Hièron]], per al qual produí ''Les dones d'Etna'', en honor a la nova ciutat d'[[Etna]] que aquest havia fundat, i va posar de nou en escena ''Els perses''. Després de la representació de ''L'Orestea'' (458 ac) va tornar a visitar Sicília, on va morir a Gela (456 aC-455 aC). Va tenir un fill, [[Eufori]], que, com ell, va ser un poeta tràgic.