Pisídia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
|||
Línia 38:
El [[301 aC]] el país, que seguia de fet independent, va passar als selèucides que van establir algunes ciutats com [[Selèucia Sídera]] i van dominar millor el país, però només parcialment, tot i que l'hel·lenisme va fer molt de camí. Durant l'època selèucida els pisidis es van dedicar a fer corregudes per les regions veïnes.
Derrotat [[Antíoc III el gran]], amb la pau d'[[Apamea]] el país fou assignat al [[Regne de Pèrgam]] ([[188 aC]]) però va romandre independent de fet; el [[133 aC]] el Regne de Pèrgam va passar per testament a Roma i Psídia va quedar dins la província d'[[Àsia (província romana)|Àsia]], i vers el [[125 aC]] entregada al [[regne de Capadòcia]], que no en va poder tenir el control, tornant aviat a Roma ([[102 aC]]); els romans la van haver de conquerir i el [[88 aC]] fou inclòs a [[Cilícia]] juntament amb tres districtes de Frígia ([[Laodicea Combusta|Laodicea]], [[Apamea]], i [[Synnada]]); altre cop part de la província d'Àsia a la meitat del segle I aC, vers el [[39 aC]] fou donada per [[Marc Antoni]] al seu aliat el tetrarca Amintes de [[Galàcia]], al que va encarregar de sotmetre als bandits coneguts com a ''homonadesi'', que dominaven la zona muntanyosa i controlaven les comunicacions entre Psídia i Pamfília, però Amintes va morir a la lluita i [[Galàcia]] va esdevenir província romana incloent Psídia; finalment els ''homonadesi'' foren exterminats l'any [[3 aC]] però els romans encara no hi havien pogut establir cap colònia o mantenir-hi guarnicions i les ciutats sotmeses simplement pagaven un tribut però conservaven la independència. Sota August es van donar terres als veterans de l'exèrcit i es van establir vuit colònies, destacant les d'Antioquia, Sagalassus, Olbasa, Cremna i Comama.
Progressivament la regió es va llatinitzar. Antioquia fou visitada per [[Pau de Tars|Sant Pau]] i després del [[311]] fou la seu metropolitana de
=== Pisídia (província romana) ===▼
▲Progressivament la regió es va llatinitzar. Antioquia fou visitada per [[Pau de Tars|Sant Pau]] i després del [[311]] fou la seu metropolitana de Psídia.
▲===Pisídia (província romana)===
Fou constituïda en província vers el [[294]] en la reorganització de [[Dioclecià]] amb Antioquia com a capital, formada bàsicament per la Pisídia i part de la [[Licaònia]], dins la diòcesi asiana. Limitava a l'est amb [[Capadòcia]]; al sud amb [[Isàuria]] i [[Lícia i Pamfília]]; a l'oest amb [[Frígia Primera]] i al nord amb [[Galàcia]] i [[Frígia Segona]].
Al segle IV fou lleugerament ampliada amb la [[Frígia Parorios]] però la zona del Gran Llac Salat (Acanius) fou inclosa a [[Licaònia]]. En període cristià va tenir 25 seus episcopals. La província encara existia en temps de l'emperador bizantí Justinià.
=== Edat
El [[518]] la regió va patir un [[terratrèmol]] devastador i el [[541]]-[[543]] va patir una plaga (una pesta); més tard hi va haver altres terratrèmols i als segles VII, VIII i IX va patir incursions dels àrabs. Va passar als turcs seljúcides després del [[1071]], però fou objecte de disputa amb els bizantins fins al [[1176]] quan, després de la batalla de [[Miriocèfalon]] el control turc es va imposar definitivament.
| |||