Oriana Fallaci: diferència entre les revisions

}}'''Oriana Fallaci''' ([[Florència]], [[29 de juny]] de [[1929]] - Florència, [[15 de setembre]] de [[2006]]) fou una escriptora i periodista [[Itàlia|italiana]]. Té dedicat un parc públic, [[Giardino Oriana Fallaci]], al centre de la ciutat de [[Milà]], prop de [[Viale Beatrice d'Este]].

Fou la creadora d'un tipus d'entrevista periodística d'impacte per la seva audàcia, la seva perspicàcia psicològica i la qualitat literària. Durant la [[Segona Guerra Mundial|Segona Guerra mundial]], sent encara una nena, col·laborà amb la resistència.

Fins al [[1967]] cobrí els conflictes més importants de l'època. Les seves cròniques sobre el [[Vietnam]], foren recollides en el llibre ''Niente e così sia'' ([[1969]]) i també sobre el [[Pròxim Orient]]. Entre les moltes personalitats que va entrevistar hi ha [[Henry Kissinger]], [[Willy Brandt]], [[Muammar al-Gaddafi]], [[Federico Fellini]], [[Iàsser Arafat]], [[Indira Gandhi]]...

Des dels anys noranta vivia a [[Nova York]], on va poder veure els efectes dels atemptats contra les [[Torres Bessones]]. Des d'aleshores va criticar amb duresa el [[fonamentalisme islàmic]] i fins i tot va parlar d'un procés d'islamització d'Occident. Arran d'aquests fets, Fallaci va publicar un extens article, "La ràbia i l'orgull" (en aquest enllaç, traduït al castellà)<ref>{{Ref-web|url= http://www.mercaba.org/FICHAS/Articulos/la_rabia_y_el_orgullo_1.htm|títol=La rabia y el orgullo Por Oriana Fallaci| consulta=2017-02-23}}</ref> —originalment—originàriament, "La rabbia e l'orgoglio" ([[2001]])—, en el qual acusa l'esquerra i els ''progressistes'' [[europeus]] i [[nord-americans]] d'estar en contra del Governgovern dels [[Estats Units]] i de ser benèvols amb la causa de [[Bin Laden]]. Entre altres arguments, Fallaci va escriure que:

{{Cita|"¿No us adoneu que els Osama bin Laden es creuen autoritzats a matar-vos a vosaltres i els vostres fills, perquè beveu vi o cervesa, perquè no porteu barba llarga o xador, perquè aneu al teatre i al cinema, perquè escolteu música i canteu cançons, perquè balleu a les discoteques o a les vostres cases, perquè mireu la televisió, perquè vestiu minifaldilla o pantalons curts, perquè esteu despullats o quasi en elal mar o a les piscines i perquè feu l'amor quan us sembla, on us sembla i amb qui us sembla? No us importa res de tot això, estúpids? Jo soc atea, gràcies a Déu. Però no tinc cap intenció de deixar-me matar per ser-ne".||}}

Fallaci va publicar una desena de llibres. D'aquests, només n'hi ha dos de traduïts als [[català]]: ''Inxal·là'' (1992) i ''Res i així sia'' (2017). ''Inxal·là'' ([[Plaza & Janés]] i [[Cercle de Lectors]], [[1992]], originalment ''Insciallah'', [[1990]]), és un relat de ficció sobre les tropes italianes al [[Líban]] el [[1983]]. [http://www.austrohongaresa.com/producte/res-i-aixi-sia/ ''Res i així sia''] ([[Companyia Austrohongaresa de Vapors]]) —originàriament, ''Niente e così sia'' (Rizzoli)— és un relat periodístic sobre la guerraGuerra del Vietnam.

El volum més conegut de la periodista és ''Intervista colla storia'' ('Entrevista amb la història'), onen què recull algunes de les entrevistes que va fer amba personatges influents del món durant la [[Dècada del 1970|dècada dels setanta]].

* Suplement 2005-06, pàgines 259-60, de l'Enciclopèdia Espasa.