Gènova: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 35:
}}
'''Gènova''' (en [[italià]] ''Genova'', en [[lígur]] ''Zena'') és una ciutat d'[[Itàlia]] que té 600.000 habitants, anomenats genovesos. És la capital de la [[ciutat metropolitana de Gènova|ciutat metropolitana homònima]] i de la regió de la [[Ligúria]]. El port de Gènova és el primer d'Itàlia i el segon en importància de la [[Mar Mediterrània|Mediterrània]] després de [[Marsella]]. Durant la darrera centúria Gènova ha crescut fins a absorbir 25 municipis del litoral i de les valls circumdants i actualment està dividida en 25 circumscripcions i 71 unitats urbanes. Cap a l'oest, [[Sampierdarena]] conserva algunes vil·les dels segles [[segle XVI|XVI]] i [[segle XVII|XVII]]. L'any 2006, Gènova, amb les ''Strade Nuove'' i el sistema dels palaus dels Rolli foren declarats [[Patrimoni de la Humanitat]] per la [[UNESCO]].
 
L'escut de Gènova és constituït per la [[Creu de Sant Jordi]]ː creu vermella sobre fons blanc.
== Història ==
'''Genua''' fou una ciutat marítima dels [[lígurs]] (i sota domini romà de la província de [[Ligúria (província romana)|Ligúria]]), probablement a causa del seu port excel·lent que la feia un gran empori comercial. El [[golf de Gènova]] es deia llavors ''Sinus Ligusticus''.
Linha 42 ⟶ 44:
No apareix esmentada fins a la [[Segona Guerra Púnica]] quan ja era una ciutat important. Escipió va renunciar a empaitar [[Anníbal]] cap a la vall del [[Roine]] i va arribar amb la seva flota a Gènova (Genua) des d'on esperava oposar-se al general cartaginès a la vall del [[Po]]. Avançada la guerra, quan Magó va renovar la lluita a la zona, va desembarcar a Genua ([[205 aC]]) i encara que la va dominar un temps, després es va traslladar a [[Savo]], amb el propòsit de combatre els [[ingaunis]] i probablement la va destruir en abandonar-la perquè el [[203 aC]] es troba el [[pretor]] Sp. Lucretius encarregat de la seva reconstrucció.
 
Després apareix molt poc a la història de [[antiga Roma|Roma]]. Al [[segle I aC]] era un municipi romà. Una via de [[Libarna]] a [[Dertona]] (la [[via Postúmia]]) passava per Genoa el que va incrementar la seva prosperitat. Una inscripció esmenta un conflicte de límits entre Genua i el poble veí dels veituris, i per arbitrar es va nomenar dos germans de la família de Minucius Rufus (117 aC); aquest document permet conèixer l'existència de dues tribus properes, els [[veituris]] i els [[langenses]] (el seu nom s'ha conservat en el castell de Lanyareo a la vall del Polcevera, i aquest riu és esmentat a la inscripció com ''Porcobera'' o ''Procobera''); als habitants de la ciutat se'ls esmenta indiferentment com genuats o gEntre els personatges famosos nascuts a Gènova hi ha: [[Cristòfor Colom]],<ref name=":0">L'origen del navegant és discutit</ref> l'[[almirall]] [[Andrea Doria]], el patriota italià [[Giuseppe Mazzini]], [[Ettore Bossi]] i el violinista [[Niccolò Paganini]].enuencsgenuencs; a l'est de Genua s'esmenta el riu ''Feritor'', avui el [[Bisagno]].
 
Va romandre en poder de Roma fins a la [[Caiguda de l'imperi romà|caiguda de l'Imperi]], passant després als [[ostrogot]]s i als [[longobards|llombards]] perdent gran part de la seva prosperitat i importància. El [[934]] fou saquejada per [[Pirateria marítima|pirates]] àrabs o musulmans. Després d'això va anar prosperant i el comú es va establir el [[segle XI]] esdevenint la República de Gènova.
Linha 62 ⟶ 64:
Els delegats del [[Congrés de Viena]] van sancionar la seva incorporació al [[Regne de Sardenya-Piemont]] el [[1815]].
 
El 1849 es va produir una revolta que va ser durament reprimida pel rei [[Víctor Manuel II|Victor Manuel II]]
Després d'un llarg període de decadència, Gènova va recuperar la seva rellevància portuària gràcies a la construcció de túnels ferroviaris alpins i a la puixança de la [[industrialització]], manifestada per la presència de [[drassana|drassanes]] navals, les [[petroquímica|indústries petroquímiques]] i el desenvolupament [[metal·lúrgia|metal·lúrgic]].
 
=== Itàlia unificada ===
El 1861 el Regna de Sardenya-Piemont va esdevenir [[Regne d'Itàlia (1861–1946)|Regne d'Itàlia]], dins del procés d'[[Unificació italiana|unificació d'Itàlia]]
 
Després d'un llarg període de decadència, Gènova va recuperar la seva rellevància portuària gràcies, en gran part, a l'obertura del [[Canal de Suez]]. L'afavoriren així mateix la construcció de túnels ferroviaris alpins i a la puixança de la [[industrialització]], manifestada per la presència de [[drassana|drassanes]] navals, les [[petroquímica|indústries petroquímiques]] i el desenvolupament [[metal·lúrgia|metal·lúrgic]].
 
Amb tot, es registra un fort moviment migratori des de Gènova vers Amèrica, tan del nord com del Sud.
 
=== Segle XX ===
Després de la Primera Guerra Mundial hi va tenir lloc la [[Conferència de Gènova]] (1922)
 
=== Segle XXI ===
L'any 2001 va tenir lloc a Gènova una reunió del [[G8]] que va donar lloc a un intens moviment de protesta contra la globalització, accentuat arran de la mort del jove [[Carlo Giuliani]] a mans de la policia
 
L'any 2004 Gènova va ser Capital Europea de la Cultura<ref>{{Ref-web|url=https://web.archive.org/web/20071211021152/http://www.genova-2004.it/default.asp?id=1&lingua=ITA|títol=Il sito ufficiale di Genova 2004 capitale europea della cultura|consulta=2018-04-29|data=2007-12-11}}</ref>
 
L'any 2006, Gènova, amb les ''Strade Nuove'' i el sistema dels palaus dels Rolli foren declarats [[Patrimoni de la Humanitat]] per la [[UNESCO]].
 
== Evolució demogràfica ==
Linha 154 ⟶ 173:
 
== Fills il·lustres ==
Entre els personatges famosos nascuts a Gènova hi ha: [[Cristòfor Colom]],<ref name=":0">L'origen del navegant és discutit</ref> l'[[almirall]] [[Andrea Doria]], el patriota italià [[Giuseppe Mazzini]], [[Ettore Bossi]] i el violinista [[Niccolò Paganini]]. i molts d'altres com
 
* [[Natale Abbadia]] (1782-1861) compositor i director de cors.
* [[Leon Battista Alberti]]
* [[Francesc Xavier Anet i Colomer]]
* Carlo Barabino
* [[Laura Breschi]], pintora i compositora musical.
* [[Luigi Luca Cavalli-Sforza]] (1922 - ), genetista, [[Premi Internacional Catalunya]] 1993.
* [[Vittorio Gassman]]
* [[Beppe Grillo]]
* [[Mario Maragliano i Navone|Mario Maragliano]]
* [[Eugenio Montale]] (1896-1981), poeta i assagista, [[Premi Nobel de Literatura]] de l'any 1975.
* [[Gonzalo Pérez de Olaguer]]
* [[Giuseppe Pericu]], (1937) batlle municipal (1997-2007) i diputat
* [[Renzo Piano]]
* [[Ambrosi Spinola]]
* [[Palmiro Togliatti]]
* [[Caterina de Gènova]]
* [[Desideri de Langres]]
* També hi va estar estretament lligat [[Iacopo da Varazze]], que va ser arquebisbe de Gènova
 
== Vegeu també ==
 
* [[Llista de governants de Gènova]], governants de la República de Gènova
* [[Ciutat metropolitana de Gènova|Ciutat Metropolitana de Gènova]] / [[Província de Gènova]]
* [[Llengua lígur]]
* [[Pesto]]
* [[Conferència de Gènova]]
* [[Ciutat metropolitana de Gènova|Ciutat Metropolitana de Gènova]] / [[Província de Gènova]]
* [[Tractat de Gènova]]
* [[Arquebisbat de Gènova]]
Linha 176 ⟶ 205:
* [[Genoa Cricket and Football Club]]
* [[Unione Calcio Sampdoria]]
* [[Pesto]]
 
== Referències ==