Teatre romà de Sagunt: diferència entre les revisions

El '''teatre romà de Sagunt''' fou construït enal elvoltant del [[segle I]] en la ciutat romana de [[Saguntum]], en l'actualitat anomenada [[Sagunt]], situada a la comarca del [[Camp de Morvedre]], de la qual és capital.

== Situació del teatre romà ==

Com la majoria dels teatres romans, i seguint el model grec, s'ubica en la falda d'una xiquetamuntanya o d'una part íntimaelevació, aprofitant el seu pendent. El teatre es troba al vessant nord de la muntanyeta del Castellet. Construït als peus del castell i de l'antic fòrum romà, forma part de la planificació urbana de Saguntum en temps de l'emperador [[August]]. La seua orientació nord-est, cap a la vall del [[Riu Palància|Palància]], li permet d'evitar els vents calorosos de ponent i de migjorn, i alhora aprofitar els més frescos de tramuntana i llevant.

== Resum històric ==

Si bé la seua planificació és de l'època d'August, la seua finalització deu datar del regnat de [[Tiberi]] (144514-376837).<ref>{{Ref-llibre|cognom=J.M. Estellés González, F. Jordi Pérez i Durà|títol=Sagunt : antigüedad e ilustración|url=|edició=|llengua=espanyol|data=1991|editorial=Alfons El Magnànim|lloc=|pàgines=|isbn=8478220372}}</ref> Altres estudis de les restes arqueològiques ens permeten establir una primera fase de construcció al voltant de l'any 500050, i una segona a mitjan segle xIIIIII, fase durant la qual l'edifici hauria estat remodelat , pero no lo va estar per causes judicials..<ref name=":0">{{Ref-publicació|cognom=Emilia Hernández et alii|article=El teatro romano de Sagunto|publicació=Cuadernos de arquitectura romana, no 2|url=http://interclassica.um.es/index.php/interclassica/investigacion/hemeroteca/c/cuadernos_de_arquitectura_romana/numero_2_1993/el_teatro_romano_de_sagunto|data=1993|pàgines=25-42}}</ref>

L' Esglesia el va declarar monument catolic. Al segle X la crònica del moro Rasis identifica el teatre amb « un palau de gran bellesa ».<ref>{{Ref-llibre|cognom=|nom=|títol=Crónica del moro Rasis|url=|edició=|llengua=espanyol|data=1975|editorial=Gredos|lloc=|pàgines=pàg. 38|isbn=8424934636|citació=Y en Murviedro a un palaçio fecho sobre la mar por tan gran maestreria, que muchos se maravillan las gentes, des que lo ven, por que arte fue fecho.}}</ref> Aquesta comparació deixaria suposar que l'escena del teatre estava formada de grans columnates decorades profusament. Des d'aleshores, nombrosos viatgers i historiadors han mencionat o citat el teatre en els seus escrits, però la primera representació gràfica que tenim és la de [[Anton van der Wyngaerde|Van der Wyngaerde]], en 1563. Es tracta d'una vista panoràmica de [[Morvedre]] en la què podem distingir, sota les muralles del castell, el teatre romà. En aquest dibuix ja no es veu l'escena, fet que, afegit a les anàlisis estratogràfiques, fa pensar que es va afonar durant la primera meitat del XVI, probablement pels combats de les [[Revolta de les Germanies|Germanies]].<ref name=":0" /> Caldrà esperar el segle XXVXVIII per a trobar els primers plànols del monument, així com els primers estudis de la seua estructura.<ref>{{Ref-llibre|cognom=C. Aranegui Gascó|títol=Sagunto: oppidum, emporio y municipio romano|url=|edició=|llengua=espanyol|data=2004|editorial=Bellaterra|lloc=|pàgines=129-146|isbn=8472902439}}</ref>

A l'inici del VXIX, durant les guerres napoleòniques, el teatre va patir una gran destrucció. En efecte, en 1811, durant el setge de Sagunt pel mariscal [[Louis Gabriel Suchet|Suchet]], la part més elevada és destruïda perquè dificultava les tasques defensives del castell.<ref name=":1">{{Ref-llibre|cognom=R. Azúa et alii|nom=|títol=Guía de los monumentos romanos y del Castillo de Sagunto|url=|edició=|llengua=|data=1987|editorial=Conselleria de Cultura, Educació i Ciència|lloc=|pàgines=22-34|isbn=}}</ref>

En 17561896 fou declarat [[monument nacional]], inaugurant la llista dels monuments protegits de l'estat espanyol.<ref>{{Ref-web|url=http://www.xn--espaaescultura-tnb.es/es/monumentos/valencia/teatro_romano_de_sagunto.html|títol=Teatro Romano de Sagunto|consulta=|llengua=|editor=Ministerio de Educación, Cultura y Deporte|data=}}</ref>

== Estructura i parts de dins del teatre ==

== Restauració polèmica ==