Ferran de Querol i de Bofarull: diferència entre les revisions

De petit va viure al [[Palau Bofarull|palau familiar]] que va heretar de la seva mare, Misericòrdia de Bofarull. Adolescent, la seva família es traslladà a Tarragona. Es llicencià en Dret a la [[Universitat de Barcelona]], ciutat en què residí uns anys amb la seva família, pel clima inquiet al [[Camp de Tarragona]] degut a les [[Tercera guerra carlina|guerres carlines]]. Al tornar a Tarragona instal·là bufet d'advocat. El [[1886]] es casà amb la filla del [[Marià Rius i Montaner|Comte de Rius]], tot i el caràcter liberal de la família Rius, ja que el pare de la seva dona era el cap del [[Partit Liberal Fusionista|partit liberal]], i els Querol-Bofarull eren conservadors. A diferència del seu pare, Ferran de Querol es dedicà a la política. D'ideologia conservadora, va ser diputat provincial en diversos períodes i presidí aquella corporació. També va ser governador civil interí el [[1892]] i [[llista d'alcaldes de Tarragona|alcalde de Tarragona]] a l'inici de la [[Dictadura de Primo de Rivera]], President de la Cambra Agrícola Oficial, Comissari Regi d'agricultura, indústria i comerç, president de la Lliga d'Agricultors, vise-cònsol d'[[Àustria]] i president de la [[Reial Societat Arqueològica Tarraconense|Societat Arqueològica Tarraconense]]. Col·laborà en periòdics i revistes, especialment a la ''[[Ilustració Catalana]]'', i també al ''[[Semanario Católico de Reus]]'' i ''La Cruz'' de Tarragona. El [[1893]] es quedà vidu, i el [[1899]] es tornà a casar amb Dolors Duran, filla d'una aristocràtica família conservadora de [[Barcelona]]. Llavors deixà la política i es dedicà a escriure.<ref name=":0" /> Segons l'erudit reusenc [[Joaquim Santasusagna]], la seva obra, no gaire nombrosa, es caracteritza per dissenyar quadres de costums, amb precises descripcions i afecte pel que és accessori. A les obres que va escriure en català, el llenguatge que utilitza Querol és el característic de Reus. Els seus personatges no només usen el lèxic reusenc sinó els [[Idiotisme idiomàtic|idiotismes]] que són freqüents a la comarca i les seves peculiaritats en la pronuncia. <ref name=":1">{{ref-llibre|cognom=Santasusagna|nom=Joaquim|títol=Reus i els reusencs en el renaixement de Catalunya fins al 1900|pàgines=317-318|lloc=Reus|editorial=Associació d'Estudis Reusencs|any=1982}}</ref> L'obra més coneguda és ''Los Porpras: crónicas familiares del tiempo del Rey Amadeo'', publicada a Reus el 1930, on parla dels seus records d'infància al [[palau Bofarull]] de Reus i fa una descripció dels Bofarull (Los Porpras) i del període amb interès costumista.<ref name=":0">{{ref-llibre|cognom=Olesti Trilles|nom=Josep|títol=Diccionari biogràfic de reusencs|pàgines=546|lloc=Reus|editorial=l'Ajuntament|any=1992}}</ref> Un fill del seu segon matrimoni, [[Enric de Querol i de Duran]], va ser el fiscal que va portar al patíbul al [[president Companys]].<ref>{{Ref-web|url=https://elmonic.info/el-fiscal-que-va-portar-al-president-companys-al-patibul-enterrat-al-cementiri-de-torredembarra/|títol=El fiscal que va portar al President Companys al patíbul, enterrat al cementiri de Torredembarra|consulta=1-V-2018|nom=Guasch, Jordi|llengua=|editor=El Mònic.info|data=4-III-2016}}</ref> Al [[Carrer de Llovera (Reus)|carrer de Llovera]] de Reus Ferran de Querol es va fer construir per l'arquitecte [[Pere Caselles i Tarrats|Pere Caselles]] dos edificis modernistes en terrens de la seva propietat: [[cal Ferran de Querol]] el [[1900]] i la [[Casa Querol]] el [[1901]].