El '''blau''' (del germànic "''blau"'') és una variació del color cian dels tres [[color]]s primaris additius. Es considera un color fred<!-- El color blau no sempre ha tingut la consideració de color fred, sinó que a l'Edat Mitjana i el Renaixement era considerat un color càlid. --> i oposat al [[color taronja|taronja]]. En català se sol usar el terme "blau" per referir-se a qualsevol color del blau al [[cian]]. Moltes llengües usen la mateixa paraula per referir-se al blau i al verd, que consideren tonalitats del mateix color. Tonalitats del blau són el [[blau cel]], el [[blau marí]], l'[[atzur]], l'anyil, el [[blau de cobalt|cobalt]], el [[cian]], el blau elèctric, el [[blau de Prússia]], l'[[Indi (color)|indi]] o el [[ceruli]]. El [[color turquesa]] seria un cas clar de la manca de fronteres nítides. El rus, en canvi, considera colors separats el blau fosc i el clar. El blau clar té la [[longitud d'ona]] més xicoteta dels tres [[color primari|colors primaris]] (uns 470 [[nanòmetre]]s). Un cel clar un dia assolellat està acolorit de blau per la [[dispersió de Rayleigh]] de la llum del [[Sol]]. Les grans masses d'[[aigua]] ([[hidrogen|H]]<sub>2</sub>[[Oxigen|O]]) pareixen blaves perquè la llum roja, al voltant dels 750 nm, hi és absorbida com un harmònic de la vibració O-H. Curiosament, l'[[aigua pesant]] ([[Deuteri|D]]<sub>2</sub>[[Oxigen|O]]) és incolora, ja que la banda d'absorció és a una longitud d'ona més llarga (~950 nm).
Un exemple del color blau en l'espai de colors [[Model de color RGB|RGB]] té unes intensitats de [0, 0, 255] en una escala de 0 a 255. El blau és el complementari del [[groc]]; els [[pigment]]s blaus absorbeixen la llum groga
